Bassanita

mineral sulfat

La bassanita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el seu nom l'any 1910 per Ferruccio Zambonini en honor de Francesco Bassani (1853-1916), professor de paleontologia de la Universitat de Nàpols.

Infotaula de mineralBassanita
Bassanite-192766.jpg
Cristalls de bassanita de Kimba, a la península d'Eyre, Austràlia
Fórmula químicaCaSO₄·0,5H2O
EpònimFrancesco Bassani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DescobridorFerruccio Zambonini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CD.45
Nickel-Strunz 9a ed.7.CD.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.22 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.6.1.1
Heys25.4.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,0317(4) Å; b = 6,9269(2) Å; c = 12,6712(3) Å; β = 90,27(1)°
Colorblanc
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Densitat2,69 a 2,76 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,550 nε = 1,570
Birefringènciaδ = 0,020
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1910
SímbolBss Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]
Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu la roca volcànica, vegeu «basanita».

CaracterístiquesModifica

La bassanita és un sulfat de fórmula química CaSO₄·0,5H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls semblants a agulles, d'aproximadament 0,1 mil·límetres, típicament en agregats paral·lels.[2] Es pot trobar pseudomòrfic després de guix. És un mineral molt semblant a l'omongwaïta. Aparentment, es tracta una fase precursora comuna de l'anhidrita i del guix.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bassanita pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, koktaïta, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Formació i jacimentsModifica

Es troba alterada a partir de guix en blocs de tefrita leucita. Pot ser també d'origen fumaròlic, com en el cas de la seva localitat tipus, el Vesuvi, així com en llacs secs o perennement secs; també en coves, intercalat amb guix. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, anhidrita, celestina, calcita o gibbsita.[2] Va ser descoberta l'any 1910 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bassanita
  1. «Bassanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Bassanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 març 2016].