Batalla d'Ayn Jalut

(S'ha redirigit des de: Batalla d'Ayn Djalut)

La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina. La batalla va tenir com escenari la vall de Jezreel a Galilea, al nord de l'actual estat d'Israel. Va ser la primera vegada que es va derrotar els mongols, donant-se per acabat el mite de la seva invencibilitat.[1]

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Ayn Jalut
(en àrab معركة عين جالوت,
maʿrakat ʿAyn Jālūt)
Incursions mongols a Palestina
Batalla d'Ayn Jalut (Orient Pròxim)
Batalla d'Ayn Jalut
Batalla d'Ayn Jalut
Batalla d'Ayn Jalut

Moviments que van dur a la batalla
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data3 de setembre de 1260
Coordenades32° 30′ N, 35° 24′ E / 32.5°N,35.4°E / 32.5; 35.4
LlocAyn Djalut
EstatPalestina Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria mameluca
Bàndols
Imperi Mongol Soldanat Mameluc
Comandants
Kitbuqa Noyan Qútuz
Bàybars
Forces
20.000 20.000

Antecedents

modifica

El net de Genguis Kan, Möngke, va intentar expandir l'Imperi Mongol escollint com a cap militar el seu germà, Hulagu, qui el 1256 estava preparat per iniciar les invasions contra els ismaïlites, capturant Alamut,[2] que va ser arrasada fins als fonaments, i el Califat Abbàssida, saquejant Bagdad, i contra el Soldanat Mameluc.

La mort de Möngke en una expedició a la Xina va requerir Hülegü i altres mongols d'alt nivell per tornar a casa per decidir el seu successor. Com a potencial gran kan, Hülegü es va endur la majoria del seu exèrcit i va deixar entre 10.000 i 20.000 homes amb el seu millor general, el turc nestorià[3] Kitbuqa Noyan,[4] que va intentar formar una aliança amb el Regne de Jerusalem, ara a Acre, però el papa Alexandre IV va prohibir l'acord i les tensions entre francs i mongols havien augmentat des que Julià Grenier, el comte de Sidó, va provocar la mort d'un dels nebots de Kitbuqa, i aquest, enutjat, va saquejar Sidó.

Els mamelucs van demanar ajuda militar contra els mongols als barons d'Acre, tot i ser els seus enemics tradicionals, però en reconèixer els mongols com l'amenaça més immediata, els croats van optar per una neutralitat prudent,[5] i van acordar que els mamelucs podien dirigir-se al nord a través dels territoris croats sense ser molestats i acampar a prop d'Acre.

Qútuz, el soldà mameluc estava aliat amb Bàybars, un mameluc que volia defensar l'islam des que els mongols van capturar Damasc i Síria. A finals d'agost, les forces de Kitbuqa van avançar cap al sud des de la seva base a Baalbek, passant a Palestina per la riba est del llac Tiberíades, i quan van arribar notícies que els mongols havien travessat el riu Jordà, van dirigir-se al sud-est cap a la font d'Ayn Jalut a la Vall de Jizreel.[6]

Desenvolupament de la batalla

modifica

L'exèrcit mongol de Kitbuqa Noyan i el mameluc de Qútuz i Bàybars acamparen a Palestina el juliol de 1260 i es trobaren a Ayn Jalut el 3 de setembre amb uns 20.000 soldats per cada exèrcit. Els mamelucs van atreure els mongols amb una falsa retirada i els van vèncer quan aquests van contraatacar. Va ser la primera batalla a utilitzar-se canons explosius per part dels mamelucs (midfa en àrab).[7]

Resultat

modifica

Poc després de la victòria, Qútuz fou assassinat a la seva tenda per un grup d'oficials entre els quals es trobava Bàybars I, que havia combatut a l'avantguarda, i que fou proclamat soldà. Al cap d'un any d'aquests fets els mongols foren derrotats a la batalla d'Homs (1260) i van ser expulsats de Síria. Tot i que als estats cristians d'Europa, fins i tot al papa, els interessava una aliança amb els mongols en contra de l'islam a la qual únicament s'hi havia afegit de manera efectiva el Principat d'Antioquia, la seva derrota fou benvinguda als estats croats de Palestina[8]

Referències

modifica
  1. Madden, Thomas F. A Concise History of the Crusades (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2005, p.160. ISBN 0742538230. 
  2. (anglès) Peter Willey, Eagle's nest: Ismaili castles in Iran and Syria, p.68
  3. Encyclopædia Britannica Online, Battle of 'Ayn Jalut (anglès)
  4. René Grousset, (1991), Histoire des Croisades, III, Editions Perrin, v. II, p 593 (francès) ISBN 2-262-02569-X
  5. Morgan, David (1990) The Mongols. p. 137. Oxford: Blackwell. (anglès) ISBN 0-631-17563-6
  6. W. B. Bartlett, God Wills It! - An Illustrated History of the Crusades. Sutton Publishing Limited, 1999 (anglès) ISBN 0750918802
  7. (anglès) Ahmad Y Hassan, Gunpowder Composition for Rockets and Cannon in Arabic Military Treatises In Thirteenth and Fourteenth Centuries Arxivat 2008-02-26 a Wayback Machine.
  8. David Nicolle, Knights of Jerusalem: The Crusading Order of Hospitallers 1100-1565 Arxivat 2015-04-06 a Wayback Machine., p.51 (anglès)

Bibliografia

modifica
  • Amitai-Preiss, Reuven. (1998). The Mamluk-Ilkhanid War. Cambridge University Press (anglès) ISBN 0-521-52290-0
  • Nicolle, David, (1998). The Mongol Warlords Brockhampton Press (anglès)
  • Reagan, Geoffry, (1992). The Guinness Book of Decisive Battles . Canopy Books, NY (anglès)
  • Saunders, J. J. (1971). The History of the Mongol Conquests, Routledge & Kegan Paul Ltd. (anglès) ISBN 0-8122-1766-7
  • Sicker, Martin (2000). The Islamic World in Ascendancy: From the Arab Conquests to the Siege of Vienna, Praeger Publishers (anglès)
  • Soucek, Svatopluk (2000). A History of Inner Asia. Cambridge University Press (anglès)
  • Stephen R. Turnbull, Genghis Khan and the Mongol conquests, 1190-1400 (anglès)