Batalla de Nazar i Asarta
La batalla de Nazar i Asarta fou un dels combats de la primera guerra carlina.
| Primera Guerra Carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 29 de desembre de 1833 | ||
| Coordenades | 42° 38′ 35″ N, 2° 15′ 56″ O / 42.64306°N,2.26556°O | ||
| Escenari | Nazar i Asarta | ||
| Lloc | Nazar | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Front del nord | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Antecedents
modificaLa rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron.
A la pràctica la rebel·lió, que no van tenir el suport de l'exèrcit va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal, en general amb poc èxit, excepte al País Basc, Navarra i Logronyo, però sense arribar a controlar més que per poc temps les ciutats d'aquests territoris,[1] i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[2] sent capturat a la batalla de Los Arcos[3] i afusellat als pocs dies, sent substituït al comandament per Francisco Iturralde,[4] però la presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[5] i la derrota de la columna carlina que intentava prendre Santander a la batalla de Vargas.[6]
A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però fou capturat i executat pels liberals després de la batalla de Calanda.[7]
Tomás de Zumalacárregui va assumir el lideratge de la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i de les tres províncies basques tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí, unint els batallons d'Àlaba i Navarra i malgrat la manca de munició, els va fer entrar en combat.[8]
Zumalacárregui, amb 3.000 homes en 7 batallons, es va dirigir a Asarta, a la vall de la Berrueza, on va esperar l'arribada de les tropes de Manuel Lorenzo, a qui s'havia unit el 26 de desembre la columna de Marcelino de Oraá provinent d'Aragó.[9]
Batalla
modificaMarcelino de Oraá va atacar el 29 de desembre en dues columnes sobre Nazar, provocant la retirada de la cavalleria carlina, uns 200 homes, i de la infanteria després de tres càrregues a la baioneta, mentre Manuel Lorenzo atacava Asarta, on era Tomás de Zumalacárregui, que va aguantar l'atac,[10] però quan van quedar-se sense munició va ordenar la retirada.[8]
Conseqüències
modificaEls carlins es van retirar a Campezo i els liberals a Pamplona.[8] Tomás de Zumalacárregui, després de les victòries d'Abartzuza i Alsasua va canviar la tàctica de guerrilla dispersa, pel control efectiu del medi rural i de les comunicacions, especialment dels passos del Pirineu navarrès.
Referències
modifica- ↑ anònim, 1846, p. 274.
- ↑ anònim, 1846, p. 276.
- ↑ anònim, 1846, p. 277-279.
- ↑ anònim, 1846, p. 279.
- ↑ anònim, 1846, p. 280.
- ↑ Diario de las sesiones de Cortes (en castellà). Cortes de España, 1836, p. 12.
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ anònim, 1846, p. 303.
- ↑ anònim, 1846, p. 303-304.
Bibliografia
modifica- Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843.
- anònim. Historla de la Guerra Civil en el norte y Cataluña (en castellà). Sociedad tipográfica de Hortelano y Cía., 1846.