Batalla de Nazar i Asarta

La batalla de Nazar i Asarta fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Nazar i Asarta
Primera Guerra Carlina
Batalla de Nazar i Asarta està situat en Euskal Herria
Estella
Estella
Pamplona
Pamplona
Vitòria
Vitòria
Logronyo
Logronyo
Nazar i Asarta
Nazar i Asarta
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Batalla de Nazar i Asarta
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data29 de desembre de 1833
Coordenades42° 38′ 35″ N, 2° 15′ 56″ O / 42.64306°N,2.26556°O / 42.64306; -2.26556
EscenariNazar i Asarta
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
FrontFront del nord
Bàndols
Carlins Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants en cap
Carlins Zumalacárregui Badera de guerra espanyola (1785-1931) Manuel Lorenzo
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Marcelino de Oraá
Forces
3.000 infanteria
200 genets
3.000 infanteria
1 esquadró de cavalleria
2 peces d'artilleria
Baixes
50 morts 300 morts


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

AntecedentsModifica

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron.

A la pràctica la rebel·lió, que no van tenir el suport de l'exèrcit va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal, en general amb poc èxit, excepte al País Basc, Navarra i Logronyo, però sense arribar a controlar més que per poc temps les ciutats d'aquests territoris,[1] i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[2] sent capturat a la batalla de Los Arcos[3] i afusellat als pocs dies, sent substituït al comandament per Francisco Iturralde,[4] però la presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[5] i la derrota de la columna carlina que intentava prendre Santander a la batalla de Vargas.[6]

A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però fou capturat i executat pels liberals després de la batalla de Calanda.[7]

Tomás de Zumalacárregui va assumir el lideratge de la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i de les tres províncies basques tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí, unint els batallons d'Àlaba i Navarra i malgrat la manca de munició, els va fer entrar en combat.[8]

Zumalacárregui, amb 3.000 homes en 7 batallons, es va dirigir a Asarta, a la vall de la Berrueza, on va esperar l'arribada de les tropes de Manuel Lorenzo, a qui s'havia unit el 26 de desembre la columna de Marcelino de Oraá provinent d'Aragó.[9]

BatallaModifica

Marcelino de Oraá va atacar el 29 de desembre en dues columnes sobre Nazar, provocant la retirada de la cavalleria carlina, uns 200 homes, i de la infanteria després de tres càrregues a la baioneta, mentre Manuel Lorenzo atacava Asarta, on era Tomás de Zumalacárregui, que va aguantar l'atac,[10] però quan van quedar-se sense munició va ordenar la retirada.[8]

ConseqüènciesModifica

Els carlins es van retirar a Campezo i els liberals a Pamplona.[8] Tomás de Zumalacárregui, després de les victòries d'Abartzuza i Alsasua va canviar la tàctica de guerrilla dispersa, pel control efectiu del medi rural i de les comunicacions, especialment dels passos del Pirineu navarrès.

ReferènciesModifica

  1. anònim, 1846, p. 274.
  2. anònim, 1846, p. 276.
  3. anònim, 1846, p. 277-279.
  4. anònim, 1846, p. 279.
  5. anònim, 1846, p. 280.
  6. Diario de las sesiones de Cortes (en castellà). Cortes de España, 1836, p. 12. 
  7. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
  9. anònim, 1846, p. 303.
  10. anònim, 1846, p. 303-304.

BibliografiaModifica