Obre el menú principal

La batalla de Gandia o batalla del Vernisa fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes del virrei Diego Hurtado de Mendoza el 23 de juliol de 1521, a Gandia (la Safor).

Infotaula de conflicte militarBatalla de Gandia
Revolta de les Germanies
Batalla de Gandia (Regne Valencia 1493 1707)
Batalla de Gandia
Batalla de Gandia
Batalla de Gandia (Regne Valencia 1493 1707)
Coord.: 38° 58′ 0″ N, 0° 11′ 0″ O / 38.96667°N,0.18333°O / 38.96667; -0.18333
1853, Los mártires de la libertad española, vol I, Batalla de Gandía (cropped).jpg
Tipus batalla
Data 23 de juliol de 1521
Coordenades 38° 57′ 36″ N, 0° 11′ 06″ O / 38.96°N,0.185°O / 38.96; -0.185
Lloc Gandia
Estat Espanya
Resultat victòria agermanada
Bàndols
Agermanats Monarquia Hispànica
Comandants en cap
Vicent Peris Diego Hurtado de Mendoza
Forces
2.000 infanteria
450 cavalleria
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Gandia fou l'única victòria en batalla campal dels agermanats. Les tropes del virrei estaven compostes per més de 120 nobles i uns 250 cavallers, 450 homes de cavall i 2.000 de peu. La majoria eren mercenaris (700 moros, 600 castellans, i 200 catalans. Les tropes agermanades estaven dirigides per Vicent Peris.

A continuació de la batalla, els agermanats saquejaren la vila i l'horta de Gandia, i batejaren a la força els musulmans de la Safor, la Marina i la Costera, fet que tingué greus conseqüències posteriors.

La batalla va marcar un punt d'inflexió en les reivindicacions dels agermanats, que passaren de tenir una component principalment reivindicativa en la política local de la Ciutat de València a una certa component més popular i de lluita de classes.

A la setmana de la batalla, la Junta dels Tretze (formada inicialment per la facció més moderada i impulsora de la revolta) va dimitir en veure que la situació s'havia desbordat completament. Els agermanats van començar una sèrie de disputes internes que els debilità ràpidament i en sols una mica més d'un mes tot el sud del Regne de València caigué en mans realistes (des d'Alacant a Ontinyent).