Bautzen [ˈbaʊ̯t͡sən] [ˈbaʊ̯t͡sən] (pàg.), (alt sòrab: Budyšin [ˈbudɨʃin]) és una vila de l'estat federal de Saxònia. La ciutat, que dona nom al seu districte, es troba a la vora del riu Spree, prop de cinquanta kilòmetres a l'est de Dresden. Amb 41.000 habitants és la ciutat més important del districte.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBautzen
Budyšin (hsb)
Bautzen (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 10′ 53″ N, 14° 25′ 26″ E / 51.1814°N,14.4239°E / 51.1814; 14.4239
EstatAlemanya
Estat federatSaxònia
Districte ruralDistricte de Bautzen Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població38.140 (2022) Modifica el valor a Wikidata (572,07 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície66,67 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSpree Modifica el valor a Wikidata
Altitud204 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altChorberg (en) Tradueix (268 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1002 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
12 octubre 1429Siege of Bautzen (en) Tradueix
21 febrer 1431Siege of Bautzen (en) Tradueix
21 maig 1813batalla de Bautzen Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governAlexander Ahrens (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal02625 i 8600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic03591 i 035935 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDED24 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya14625020 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Worms (1990–)
Heidelberg (1991–)
Dreux (1992–)
Jablonec nad Nisou (1993–)
Jelenia Góra (1993–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbautzen.de Modifica el valor a Wikidata
Instagram: stadtbautzen Modifica el valor a Wikidata

Encara que a la ciutat tan sols hi ha un 10% de població sòraba, es considera el centre polític i cultural del sòrabs i la capital de l'Alta Lusàcia (Oberlausitz). Limita amb els municipis de Radibor, Großdubrau i Malschwitz al nord, Kubschütz a l'est, Großpostwitz, Obergurig i Doberschau-Gaußig al sud, i Göda a l'oest.

Situació geogràfica modifica

La ciutat es troba a la vora del riu Spree en la transició entre les muntanyes de Lusàcia (alemany: Lausitzer Bergland, sòrab: Łužičke hory) al nord i els camps oberts del nord del país, al centre de l'Alta Lusàcia. Pocs kilòmetres al nord es troba l'embassament de Bautzen, construït el 1974, en el lloc on abans hi havia els pobles de Malsitz (Małšecy) i Nimschütz (Hněwsecy) i a set kilòmetres cap al sud hi ha la muntanya de Mönchswalder Berg (Mnišońc).

Cultura modifica

 
districtes de Bautzen.

Tot i ser ja una minoria a la ciutat, Bautzen és la seu de nombroses institucions culturals dels sòrabs, com la Fundació per al Poble Sòrab (Załožba za serbski lud), la Domowina, Ràdio Sòrab (Serbski rozhłós), Teatre Popular Alemany-Sòrab (Němsko-Serbske ludowe dźiwadło) i l'Institut Sòrab (Serbski institut).

Fills il·lustres modifica

Història modifica

L'àrea que ocupa la ciutat avui en dia, ja estava habitada a l'Edat de Pedra i s'han trobat restes prehistòriques al districte nord-est.

El primer cop que apareix el nom de la ciutat és el 1002, a la Crònica de Thietmar, com a budusin civitas,[1] on apareix com la vila principal de Lusàcia i el centre de la tribu eslava dels Milceni.

El 1018, l'emperador del Sacre Imperi, Enric II el Sant i el rei de Polònia, Boleslau I el Valent, signaren al castell d'Ortenburg la pau de Bautzen, que deixà la vila sota domini polonès. El 1033 passà a formar part del Sacre Imperi, el 1319 a Bohèmia i el 1635 a Saxònia.

Durant l'Edat Mitjana, va fer part de l'Aliança de les Sis Viles de l'Alta Lusàcia amb Görlitz, Zittau, Löbau, Kamenz i Lauban.

Els dies 20 i 21 de maig del 1813 va tenir lloc la batalla de Bautzen, entre els exèrcits francès i els aliats russos i prussians, en el transcurs de les Guerres Napoleòniques.

A la Segona Guerra Mundial, molt a prop de la vila, els nazis hi bastiren el camp de concentració de Groß-Rosen (ara Rogoźnica, en Polònia) una satèl·lit del camp de Sachsenhausen. Ernst Thälmann fou presoner d'aquest camp abans de ser transferit a Buchenwald. Entre el 21 i el 30 d'abril de 1945 tingué lloc la batalla de Bautzen, entre els exèrcits alemanys i els aliats russos i polonesos, que fou una de les darreres victòries alemanyes.

En el temps de la República Democràtica Alemanya, Bautzen era famosa per les seves presons: Bautzen I i Bautzen II. Bautzen I encara és una presó avui dia i Bautzen II és un museu memorial des del 1983.

El 2002 la ciutat va celebrar el seu primer mil·lenari.

Subdivisions modifica

La ciutat es divideix en 15 districtes (habitants a l'1 de gener de 2009):

  • Innenstadt (Nutřkowne město), 5.278 h.
  • Südvorstadt (Južne Předměsto), 1.738 h.
  • Westvorstadt (Zapadne Předměsto), 3.505 h.
  • Gesundbrunnen (Strowotna studnja), 8.178 h.
  • Nordostring (Sewjerowuchodny Wobkruh), 10.727 h.
  • Ostvorstadt (Wuchodne Předměsto), 6.360 h.
  • Teichnitz (Wuchodne Předměsto), 377 h.
  • Nadelwitz (Nadźankecy), 268 h.
  • Burk (Bórk), 325 h.
  • Oberkaina (Hornja Kina), 832 h.
  • Niederkaina (Delnja Kina), 522 h.
  • Stiebitz (Sćijecy), 510 h.
  • Kleinwelka (Mały Wjelkow), 1.314 h.
  • Salzenforst-Bolbritz (Słona Boršć-Bolborcy), 839 h.
  • Auritz (Wuricy), 458 h.

Agermanaments modifica

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica


Municipis del Districte de Bautzen  
Arnsdorf | Bautzen (Budyšin) | Bernsdorf | Bischofswerda | Bretnig-Hauswalde | Burkau | Crostau | Crostwitz (Chrósćicy) | Cunewalde | Demitz-Thumitz | Doberschau-Gaußig (Dobruša-Huska) | Elsterheide (Halštrowska hola) | Elstra | Frankenthal | Göda (Hodźij) | Großdubrau (Wulka Dubrawa) | Großharthau | Großnaundorf | Großpostwitz (Budestecy) | Großröhrsdorf | Guttau (Hućina) | Haselbachtal | Hochkirch (Bukecy) | Hoyerswerda (Wojerecy) | Kamenz (Kamjenc) | Kirschau | Königsbrück | Königswartha (Rakecy) | Kubschütz (Kubšicy) | Laußnitz | Lauta | Lichtenberg | Lohsa (Łaz) | Malschwitz (Malešecy) | Nebelschütz(Njebjelčicy) | Neschwitz (Njeswačidło) | Neukirch | Neukirch/Lausitz | Obergurig (Hornja Hórka) | Ohorn | Oßling | Ottendorf-Okrilla | Panschwitz-Kuckau (Pančicy-Kukow) | Pulsnitz | Puschwitz (Bóšicy) | Räckelwitz (Worklecy) | Radeberg | Radibor (Radwor) | Ralbitz-Rosenthal (Ralbicy-Róžant) | Rammenau | Schirgiswalde | Schmölln-Putzkau | Schönteichen | Schwepnitz | Sohland an der Spree | Spreetal (Šprjewiny Doł) | Steina | Steinigtwolmsdorf | Wachau | Weißenberg (Wóspork) | Wiednitz | Wilthen | Wittichenau (Kulow)