Ben-Hur (pel·lícula del 1925)

(S'ha redirigit des de: Ben-Hur (pel·lícula de 1925))

Ben-Hur, també coneguda amb el títol llarg Ben-Hur: A Tale of the Christ és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Fred Nibloi estrenada el 25 de desembre de 1925. És la primera versió de la cèlebre novel·la de Lewis Wallace, Ben-Hur, després del curtmetratge mut del 1907.

Infotaula de pel·lículaBen-Hur
Ben Hur
Ben-Hur-1925.jpg
Fitxa
DireccióFred Niblo
Protagonistes
Director artísticCedric Gibbons, Horace Jackson, Camillo Mastrocinque, A. Arnold Gillepsie i (no surt als crèdits) Edwin B. Willis
ProduccióLouis B. Mayer i Irving G. Thalberg Modifica el valor a Wikidata
GuióCarey Wilson, Bess Meredyth, adaptació de la novel·la de de Lew Wallace.
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRené Guissart, Karl Struss, Clyde De Vinna, Percy Hilburn
MuntatgeLloyd Nosler
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLoews Cineplex Entertainment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1925
Duradaaproximadament 3.600 m (125 min.)
Idioma originalanglès i cap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3,9 milions dòlars
Descripció
Basat enBen-Hur: A Tale of the Christ Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema mut, pel·lícula basada en una novel·la, cinema d'acció i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0016641 Filmaffinity: 694490 Allocine: 5000 Rottentomatoes: m/benhur_a_tale_of_the_christ Allmovie: v151693 TCM: 35 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Judah Ben-Hur és condemnat pel seu amic Messala, per haver-se negat a col·laborar amb l'ocupant romà. Serà adoptat per un soldat romà, Quintus Arrius.

Es retrobaran en el circ en d'una carrera de quadrigues. A la sortida de la carrera, Messala arriba amb un carro equipat amb llargues puntes. La carrera és acarnissada, sent més amenaçant Messala. Obliga Ben-Hur a lliurar-se a diferents proeses per quedar-se dempeus sobre el seu carro.

De resultes d'una enganxada violenta entre els dos carros, Messala cau, és trepitjat pels seus propis cavalls i els cavalls de les altres quadrigues. Ben-Hur guanya la carrera.

Esther retrobarà la germana i la mare de Ben Hur que estan, per desgràcia, afectades per la lepra, malaltia incurable en aquell temps, però que seran curades gràcies a un miracle de Jesús en la seva crucifixió.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

El rodatge va començar sota la direcció de Charles Brandin. L'actor Georges Walsh que va interpretar el paper de Ben Hur va ser reemplaçat per Ramon Novarro. L'escena del carro va ser filmada per 42 càmeres algunes de les quals arran del sòl. Més de 60.000 m de pel·lícula van ser utilitzats per a aquesta escena el muntatge final de la qual no conservarà més que 229 m! La pel·lícula va ser un èxit a les sales però, havent de retornar el 50% de les recaptacions a la família de Lewis Wallace, la Metro-Goldwyn-Mayer va perdre diners. Una versió sonoritzada amb música original composta per William Axt i David Mendoza i efectes sonors es va estrenar el 1931. El principal remake de la pel·lícula ha estat rodat el 1959: Ben Hur

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ben-Hur