Bettina Borrmann Wells

Bettina Borrmann Wells (nascuda el 1874) fou una sufragette nascuda a Baviera que va recórrer els Estats Units com a organitzadora i conferenciant. Va rebutjar el terme "sufragista" per a la seua lluita, i en reivindicà "suffragette".

Infotaula de personaBettina Borrmann Wells

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1874 Modifica el valor a Wikidata
Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósuffragette Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Primers anys i educació modifica

Bettina Borrmann nasqué a Nuremberg, Baviera, i es llicencià en la Universitat de Ginebra.[1] Va obtenir una llicenciatura i doctorat en economia i psicologia en la Universitat de Colúmbia.[2][3] La seua tesi es va titular La base econòmica del moviment feminista actual (1915).[4]

Suffragette modifica

Bettina Borrmann Wells pertanyia a la Unió Social i Política de les Dones.[5] Al novembre de 1908, la tancaren tres setmanes a la presó de Holloway, per «obstruir un policia» en una manifestació a Londres.[6][7] S'autoanomenà "suffragette", perquè, al seu parer, «una suffragette és una sufragista disposada a morir per la causa».[8] Al 1910 Bettina Wells s'havia allunyat de la branca d'Emmeline Pankhurst, i era molt activa en la de Manchester de la Women's Freedom League.[9][10] El 1911 un diari americà la va descriure com a cap del departament de propaganda de la Women's Federation League d'Anglaterra.[11]

Activitats als Estats Units modifica

 
Fotografia en el The World To-Day, març de 1907

Als Estats Units, el 1908, Bettina Borrmann Wells, Maud Malone, Christine Ross Barker, Sophia Loebinger i altres promogueren aplecs a l'aire lliure de la Unió de Sufragi de Dones Progressistes a Madison Square, Wall Street, Harlem i Brooklyn, a Nova York, contra una important resistència dels residents i empresaris de la ciutat.[12][13][14] A la primavera del 1908, Bettina Wells i Maud Malone organitzaren una desfilada pel sufragi a Nova York, sense permís de les autoritats.[15] Aquell mateix any, Bettina Wells i altres tres sufragistes intentaren reunir-se amb Theodore Roosevelt a Oyster Bay (Nova York), però foren rebutjades pel Servei Secret dels Estats Units.[16]

Va recórrer amb el seu marit els Estats Units i el Canadà, amb activistes pel sufragi en diferents ciutats.[17][18] «Les dones només obtindran el vot quan facen creure als hòmens que van de debò, i pagaran el preu per això», digué a una audiència a Brooklyn, «no l'obtindran organitzant tes roses i basars grocs».[19] Al 1909 publicà un fullet, America and Woman Suffrage, en què es detallaven les activitats sufragistes a Wyoming, Utah, Colorado i Idaho.[20]

Escrigué cartes sobre el sufragi tant a Gran Bretanya com als Estats Units: «Admet que s'han aprovat millors lleis sense el vot de les dones», va concedir en una carta del 1908 al New York Times.[21] «També es pot arribar a Califòrnia a peu, però la majoria de nosaltres prefereix maneres més ràpides de viatjar.»[22]

Bettina Borrmann Wells viatjà a Washington al gener del 1917, com a «sentinella silenciosa» a la Casa Blanca.[23][24]

Vida personal modifica

Bettina Borrmann es casà amb l'empresari anglés Herbert James Clement Wells al 1900. Fou membre del Club del Liceu de Londres i de la Societat de Dones Periodistes de Londres.[25]

Referències modifica

  1. «Bettina Borrmann Wells 1908». The Inter Ocean [Chicago, Illinois], 07-04-1908, pàg. 3.
  2. Princeton University, Georgetown University. Catalogue (en anglés). C.U., 1918. 
  3. N.Y., Columbia College New York. Catalogue of the Officers and Students of Columbia College, for the Year ... (en anglés). D. Van Nostrand, 1919. 
  4. Bettina Borrmann Wells, The economic basis of the present feminist movement (Columbia University, master's thesis 1915)
  5. Mrs. B. Borrmann Wells, "The Suffragette Movement" New York Times (19 de febrer de 1907): 8. ProQuest.
  6. "Suffragists Invade Opposition Meeting" New York Times (December 5, 1908): 2. ProQuest.
  7. Allan L. Benson, "The Hopes of the Suffragette in America" New York Times (13 de desembre de 1908): SM7. ProQuest.
  8. «Bettina Borrmann Wells 1909». New-York Tribune [New York, New York], 02-04-1909, pàg. 8.
  9. «Bettina Borrmann Wells 1910». Montreal River Miner and Iron County Republican [Hurley, Wisconsin], 14-01-1910, pàg. 6.
  10. Elizabeth Crawford. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Routledge, 2 de setembre de 2003, p. 125. ISBN 1-135-43402-6. 
  11. «Bettina Borrmann Wells 1911». The Central New Jersey Home News [New Brunswick, New Jersey], 24-03-1911, pàg. 8.
  12. "Suffragettes Protest" New York Times (30 d'abril de 1908): 16. ProQuest.
  13. "Wall St. Derides the Suffragettes" New York Times (28 de febrer de 1908): 7. ProQuest.
  14. «Bettina Borrmann Wells 1908». The Billings Gazette [Billings, Montana], 29-04-1908, pàg. 8.
  15. Lumsden, Linda J. Rampant Women: Suffragists and the Right of Assembly (en anglés). Univ. of Tennessee Press, 1997. ISBN 978-1-57233-163-1. 
  16. «SuffragettesOysterBay1908». The New York Times [New York, New York], 06-08-1908, pàg. 5.
  17. «Bettina Borrmann Wells 1909». The Brooklyn Daily Eagle [Brooklyn, New York], 22-01-1909, pàg. 3.
  18. «Bettina Borrmann Wells 1908». The Pittsburgh Press [Pittsburgh, Pennsylvania], 23-04-1908, pàg. 1.
  19. «Bettina Borrmann Wells 1909». The Brooklyn Daily Eagle [Brooklyn, New York], 05-03-1909, pàg. 5.
  20. "Mrs. Wells Misquoted" New York Times (23 de febrer de 1909): 8. ProQuest.
  21. «WOMEN'S SUFFRAGE.|1910-02-12|Llandudno Advertiser and List of Visitors - Welsh Newspapers». [Consulta: 15 octubre 2023].
  22. Mrs. B. Borrmann Wells, "Votes for Women" New York Times (20 de desembre de 1908): 10. ProQuest.
  23. «Bettina Borrmann Wells 1917». The Washington Post [Washington, District of Columbia], 26-01-1917, pàg. 2.
  24. «Bettina Borrmann Wells 1917». Evening star [Washington, District of Columbia], 25-01-1917, pàg. 12.
  25. University, Columbia. Officers and Graduates ... (en anglés), 1916.