Bifosfamita

mineral fosfat

La bifosfamita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descrita per primera vegada per Charles U. Shepard l'any 1870.[4] El seu nom és un mot creuat entre bifosfat (H2PO4-) i amoni (NH4+), ions que formen aquest mineral.

Infotaula de mineralBifosfamita
Biphosphammite & Archerite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(NH4)H2(PO4)
Epònimfosfat monoamònic Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMurra-el-elevyn Cave, Cocklebiddy Roadhouse, Dundas Shire, Austràlia Occidental, Austràlia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AD.15
Nickel-Strunz 9a ed.8.AD.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana37.1.4.1
Heys19.1.8
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 7,494Å; c = 7,340Å; Z = 4
Simetria4 2m - tetragonal escalenoèdrica
Colorblanc, groc pàl·lid o incolor; incolor sota la llum transmesa
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa1 a 2
Lluïssorcerosa, mat, terrosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida
Densitat2,04 g/cm³ (mesurada); 1,99 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,525 nε = 1,480
Birefringènciaδ = 0,045
Pleocroismeno pleocroica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1870
Referències[1][2][3]

CaracterístiquesModifica

La bifosfamita és un fosfat de fórmula química (NH4)H2(PO4).[5] Cristal·litza en el sistema tetragonal en cristalls de fins a 2 mm.[2] És de color blanc, groc pàl·lid o incolora. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1 a 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la weilita pertany a "08.AD - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida gran" juntament amb 29 minerals més, entre els quals es troben: archerita, fosfamita, monazita-(Sm), monetita, nahpoïta, weilita, xenotima-(Y),xenotima-(Yb) i ximengita.

Formació i jacimentsModifica

La bifosfamita es forma com un producte d'alteració de la fosfamita present en el guano mitjançant la pèrdua de NH4+ i també com a subproducte de la reacció entre la fracció líquida del guano de ratpenat i urea.[2]

S'han trobat jaciments de bifosfamita a la cova Wooltana, Austràlia del Sud, i Dundas Shire, Austràlia Occidental, Austràlia; Illa de Watling, Bahames; Ngamiland, Botswana; Cordillera de la Sal, Chile; Virù, Trujillo, Perú; i a la cova Hibashi, Mintaqah Makkah, Aràbia Saudita.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bifosfamita
  1. «Bifosfamita». Webmineral. [Consulta: 29 setembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Bifosfamita». Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 setembre 2016].
  3. 3,0 3,1 «Biphosphammite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  4. Shepard, Charles U. Notice of the Guanape Island Guano. The Rural Carolinian, 1870, p. 469-471. 
  5. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].