Obre el menú principal

Bigues i Riells és un municipi a la comarca al Vallès Oriental, amb capital actualment a Bigues (al segle XIX la capitalitat municipal era a Riells del Fai). Està format pels pobles de Bigues i Riells del Fai i un munt d'urbanitzacions, de segona residència. Els dos pobles havien tingut ajuntaments separats, però des de mitjan segle XIX estan integrats en el mateix terme municipal, així com l'antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui.

Infotaula de geografia política
Escut de Bigues i Riells
Escut de Bigues i Riells
BiguesRiells S Miquel Fai 01 JMM.JPG

Localització
Localització de Bigues i Riells respecte del Vallès Oriental.svg
 41° 40′ 43″ N, 2° 13′ 25″ E / 41.678611111111°N,2.2236111111111°E / 41.678611111111; 2.2236111111111
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental

Entitats de població 17
Conté la subdivisió
Població
Total 9.003 (2018)
• Densitat 314,79 hab/km²
Llar 57 (1553)
Gentilici Biguetà, biguetana
Geografia
Superfície 28,6 km²
Altitud 307 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Joan Vila Massagué
Identificador descriptiu
Codi postal 08415 i 08416
Fus horari
Codi de municipi INE 08023
Codi territorial IDESCAT 080235
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Tanmateix, des del punt de vista eclesiàstic, pertanyen a dues unitats diferents: les parròquies de Sant Pere de Bigues i Sant Mateu de Montbui, actualment desapareguda com a parròquia, pertanyien al bisbat de Barcelona, ara de Terrassa, a l'arxiprestat de Montbui i Puiggraciós, i la de Sant Vicenç de Riells, al Bisbat de Vic, dins de l'arxiprestat del Moianès.

El terme de Bigues i Riells està situat a banda i banda del riu Tenes, al lloc on aquest riu abandona la zona muntanyosa inicial, al Moianès, i comença a discórrer per la plana del Vallès.

Pertany al terme municipal de Bigues i Riells l'antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, que, tanmateix, té l'accés per carretera des de Sant Feliu de Codines.

Contingut

GeografiaModifica

 
Aspecte actual del terme de Bigues i Riells

Aquest terme municipal és al sector nord-oest de la seva comarca, i està envoltat totalment per termes municipals del Vallès Oriental, excepció feta del límit nord, Sant Quirze Safaja, que si bé està oficialment inclòs en el Vallès Oriental, pertany al Moianès.

Termes municipals limítrofs:

Sant Feliu de Codines Sant Quirze Safaja El Figueró i Montmany
Caldes de Montbui   L'Ametlla del Vallès
Santa Eulàlia de Ronçana Santa Eulàlia de Ronçana L'Ametlla del Vallès

El Tenes constitueix l'eix vertebral del terme, que travessa de nord-oest a sud-est.

Tres són les unitats bàsiques que formen el terme municipal de Bigues i Riells: el territori del poble de Bigues, el del de Riells del Fai i el de l'antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui, agrupada, la darrera, ja des d'antic, dins del de Bigues.

El creixement de Bigues i Riells en el darrer terç del segle XX i primers anys del XXI ha convertit un terme municipal format per un poble, Riells del Fai, i dues poblacions rurals d'hàbitat dispers, Bigues i Sant Mateu de Montbui, en una amalgama d'urbanitzacions, entre les quals el Rieral de Bigues, que a la pràctica exerceix de poble principal del terme. Aquestes urbanitzacions vénen a funcionar com a barris o ravals. L'antiguitat de la pèrdua de la categoria parroquial de Sant Mateu de Montbui, a més, ha fet que el territori antic d'aquesta parròquia quedi assimilat al de Bigues. No és així a Riells del Fai, que manté la seva personalitat pròpia, sentit de territorialitat inclòs.

Entitat de població Habitants
Can Barri 1.192
Can Carreres 288
Can Febrera 193
Can Regassol 722
Can Traver 438
Castell-Montbui 711
Diamant del Vallès 118
Font del Bou 646
Font Granada 508
Els Manantials 229
La Pineda 143
El Racó del Bosc 68
Riells del Fai 823
El Rieral de Bigues 1.646
Els Saulons d'en Deu 556
El Turó 381
Vallroja i el Pla 93

Altres topònimsModifica

 
La Costa de Can Noguera, des de la masia d'aquest mateix nom

Costa Xica és una costa de muntanya que separa les dues unitats territorials del terme, les dels pobles de Bigues i de Riells del Fai. Es tracta de la costa que des del turó dels Tres Termes davalla cap a llevant, en direcció a Bigues. Queda a ponent de Can Noguera i al sud-oest de Can Margarit. Té continuïtat a migdia per la Costa Alta, i totes dues formen la Costa de Can Noguera. Es tracta d'un topònim romànic modern, a causa de la comparació amb la propera Costa de Can Noguera, o Costa Alta, més extensa.[cal citació][1][2]

Costa Alta o Costa de Can Noguera és una costa de muntanya en territori del poble de Bigues. És a ponent de Can Noguera, en el vessant sud-oriental del turó dels Tres Termes. És a migdia de la Costa Xica. Conjuntament amb aquesta altra costa, forma la Costa de Can Noguera.[3][4] També hi ha La Baliarda, una masia localitzada al sud-oest del Rieral de Bigues, a l'esquerra del Tenes, davant i al nord de Can Segimon. És al capdavall del carrer de la Baliarda, a tocar del riu.[5]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
45 37 57 550 910 1.069 946 924 908 913

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
884 913 978 1.042 1.004 1.214 1.467 2.643 2.974 3.481

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.969 4.629 5.436 6.032 6.636 7.564 8.191 - 8.781 8.854

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
8.915 9.003 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1857 després de la fusió de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

HistòriaModifica

Antiga, medieval i modernaModifica

El terme de Bigues té els seus orígens en la baronia de Montbui. Amb seu al Castell de Montbui, aquesta baronia s'estenia, almenys, pels actuals termes municipals de l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Feliu de Codines. Vuit eren les parròquies que es trobaven íntegrament dins d'aquesta baronia: Sant Genís de l'Ametlla, Sant Pere de Bigues, Sant Feliu de Codines, Sant Julià de Lliçà d'Amunt, Sant Mateu de Montbui, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Vicenç de Riells i Santa Eulàlia de Ronçana. A més, també comprenia una part de la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui, l'alou de Sant Miquel del Fai i els termes de Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Justa i Santa Rufina.

Les terres de la baronia es mantingueren unides fins al 1799, any en què se'n separà Sant Feliu de Codines. Poc després, a partir del 1812, es crearen els ajuntaments de l'Ametlla del Vallès, Bigues, Caldes de Montbui, Lliçà d'Amunt, Palaudàries, Riells del Fai, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Mateu de Montbui i Sant Sebastià de Montmajor, alguns dels quals s'hagueren de tornar a unir el 1847, pel fet de no arribar a la xifra de 30 caps de casa, mínim obligatori establert aquell any. És el cas de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui, que s'uniren en l'actual terme de Bigues i Riells, anomenat en un primer moment senzillament Bigues (Bigas, en la grafia de l'època, pre-normativa).

ContemporàniaModifica

A principis del segle XX, Cels Gomis[6] diu sobre Bigues, textualment, el següent: L'ajuntament d'aquest municipi se reuneix a Riells del Fay y està format per les següents entitats: lo poble de Bigues, los caserius de Riells, lo Picardell, lo Plà del Vermell, Sant Matéu de Montbuy, La Torre y La Vall Blanca de Riells y 185 cases escampades, reunint un total de 263 edificis amb 908 habitants de fet i 899 de dret.

L'AjuntamentModifica

 
La Casa de Vila vella, actualment seu del Jutjat de Pau i altres dependències municipals

L'ajuntament de Bigues (també Bigas abans d'aplicar els criteris de normalització lingüística del català) existeix, amb l'extensió actual, des del 1835 època en què es constitueixen els ajuntaments tal com existeixen avui. Fins al 1980 s'anomenava, simplement, Bigues. El 1980 adoptà el nom compost de Bigues i Riells.

En documents anteriors al 1800 consten com a tres universitats independents (Universitat era el nom que, durant l'Edat moderna, s'aplicava a la unitat territorial equivalent als actuals municipis. Així, en documents notarials dels segles XVI, XVII i XVIII, tant apareix documentada la Universitat de Bigues, amb el seu batlle i els reus regidors (i altres càrrecs públics) com la Universitat de Riells i la Universitat de Sant Mateu de Montbui. El que sol variar és el complement que s'aplica a Riells: del Fai o Fay (en algun cas, Fall), de Sant Miquel del Fai, entre d'altres.

Quan s'aplicaren les reformes emanades de la Constitució de Cadis, a partir del 1812, es donà peu a la constitució de municipis a partir de les antigues universitats, i en un primer moment es crearen els tres ajuntaments corresponents a les tres universitats esmentades. Ara bé, les reformes en l'organització municipal esdevingudes a partir del 1845 portaren a unificar els municipis petits entre ells, o a agregar-los a un de més gran. El límit fou l'existència de 30 caps de casa; si n'hi havia menys, era obligatòria l'agregació o la unificació amb un altre, o diversos, en les mateixes circumstàncies. Així, Sant Mateu de Montbui es veié impel·lit a unir-se, forçosament, a Bigues. El cas de Riells del Fai és de més difícil explicació, ja que sí que tenia més d'una trentena de caps de família, però el 1847 fou agregat també a Bigues, amb aquest nom com a municipi i, en canvi, amb capitalitat municipal a Riells del Fai.

AlcaldesModifica

Les persones que han ocupat la presidència de l'ajuntament, amb el càrrec d'alcalde, són les següents:

  • Restauració:
    • Joan Torroella i Puigdomènech (1897 - 1902)
    • Genís Valls I Pujol (1902 - 1904)
    • Martí Viaplana i Serra (1904 - 1906)
    • Miquel Viaplana i Oliver (1906 - 1909)
    • Josep Bachs i Margartit (1909 - 1910)
    • Joan Coll i Vila (1910 - 1912)
    • Josep Camp i Noguera (1912 - 1914)
    • Francesc Codina i Plans (1914 - 1916)
    • Josep Camp i Noguera (1916 - 1920)
    • Miquel Garriga i Vilà (1920 - 1923)
  • Dictadura del general Primo de Rivera:
    • Josep Gol i Canals (1923 - 1930)
    • Mateu Font i Uyà (1930 - 1931)
    • Antoni Arisa i Domènech (1931 - 1932)
  • II República i Guerra Civil:
    • Antoni Arisa i Domènech (1932 - 1933)
    • Joan Flaqué i Riera (1933 - 1934)
    • Miquel Alemany i Roure (1934 - 1936)
    • Llorenç Matas i Grivé (1936 - 1939)
  • Dictadura del general Franco:
    • Joan Garriga i Vila (1939 - 1940)
    • Jaume Vila i Roca (1940 - 1946)
    • Josep Viaplana i Bachs (1946 - 1953)
    • Francesc Garolera i Canals (1953 - 1964)
    • Isidre Prat i Bachs (1964 - 1976)
    • Miquel Bosch i Valls (1976 - 1979)
  • Transició democràtica i actualitat:
    • Miquel Bosch i Valls (1979 - 1992)
    • Josep Maria Pastallé i Cañadell (1992 - 2007)
    • Elena Argemí i Morral (2007 - 2009)
    • Joan Moreno i León (2009 - 2011)
    • Joan Vila i Massagué (2011 - 2015)
    • Joan Josep Galiano i Peralta (2015 -)
 
Modern edifici de la Casa de la Vila de Bigues i Riells

RegidorsModifica

De les primeres eleccions democràtiques ençà han estat regidors de Bigues i Riells les persones següents: Marcel Alemany i Quintana, Manuel Arbiol i Ballarín, Elena Argemí i Morral, Anna Arisa i Argemí, Carles Barcons i Ribes, Eva Bascón García, Miquel Bosch i Valls, Teresa Cabello González, Judit Canal i Bonamusa, Jesús Cano Sánchez, José María Carrasco Cuerva, Ignasi Carreras i Gutiérrez, Eusebio Casado i Menor, Carlos Cela Nuez, Jordi Clua i Giró, Joan Baptista Company i Claret, Alejandra Crespo Herrera, Maria de Riba i Bouvier, María Teresa Escobar Gomera, Natàlia Fabián Corbacho, Margarida Fontcuberta i Tura, Joan Josep Galiano Peralta, Jose Gómez Tornero, Mateo González i Moya, Manuel Gutiérrez i Cañizares, Yolanda Hernández Resa, Marta Iglesias i Vivet, Eva Martínez Olombrada, Joan Moreno i León, Félix Pardo Novo, Josep Maria Pastallé i Cañadell, Daniel Peralta Nebot, Josep Prat i Francàs, Àngel Robert i Ramírez, Marisol Rodríguez i Miguélez, Sílvia Rovira Rabinal, Teresa Salvador i Guardiola, Francesc Tenas i Serra, Francisco Javier Torre-Marín Rodríguez, Josep Anton Tripiana Rivas, Carolina Valverde i Segovia, Antoni Verdugo i Pérez, Manel Verdugo i Pérez, Joan Vila i Massagué, Jaume Vilaregut i Pratcorona, Josep Viñolas i Vilaseca i Andrés Xofra Balbastro, .

Legislatura 2019-23Modifica

Resultats electorals - Bigues i Riells, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
ERC-I-AM Joan Josep Galiano i Peralta 2.473 9 56,51
PSC-BIRSIP-CP Joan Moreno León 761 2 17,39
C's Félix Pardo Novo 355 1 8,11
AGBiR Joan Vila i Massagué 340 1 7,77
JxCat Neus Bou Castro 229 0 5,23
PP José Manuel Alcaraz Romero 100 0 2,29
Contigo José María Morcuende Jiménez 72 0 1,65
Total 4.376 13
  • Joan Josep Galiano i Peralta (ERC-I-AM), alcalde
  • María Teres Escobar Gomera (ERC-I-AM), regidora
  • Josep Anton Tripiana Rivas (ERC-I-AM), regidor
  • Judit Canal Bonamusa (ERC-I-AM), regidora
  • Antoni Verdugo i Pérez (ERC-I-AM), regidor
  • Eva Marínez Olombrada (ERC-I-AM), regidora
  • Jesús Cano Sánchez (ERC-I-AM), regidor
  • Margarida Fontcuberta i Tura (ERC-I-AM), regidora
  • Francisco Javier Torre-Marín Rodríguez (ERC-I-AM), regidor
  • Joan Moreno León (PSC), regidor
  • Félix Pardo Novo (C's), regidor
  • Joan Vila Massagué (AGBiR), regidor
  • José Gómez Tornero (no adscrit), regidor.

Activitat econòmicaModifica

Tradicionalment, els pobles de Bigues i Riells del Fai havien viscut quasi exclusivament de l'agricultura; en canvi, el 2005 representava tan sols el 2,6% del valor afegit brut, mentre que la indústria hi representava el 29,7%, la construcció el 13,1% i el sector de serveis, el 54,5%. [cal citació] Entre 2005 i 2010 s'ha produït la crisi econòmica que ha afectat principalment el sector de la construcció, per la qual cosa aquesta activitat ha entrat en franc retrocés.

Com a la major part de la Catalunya propera a l'àrea metropolitana, el decreixement del sector primari ha estat molt accelerat: si a mitjan segle era el sector majoritari, a finals dels anys 1980 ja només representava el 9,5%, davant del 2,6% esmentat del 2005. [cal citació]

A més, la conversió d'uns pobles agrícoles en essencialment residencials, com són el 2010, ha fet que una part molt important de la població tingui el seu lloc de treball fora del terme municipal on resideix, cosa que ha potenciat encara més el sector de serveis, davant de la davallada dels altres.

EducacióModifica

El 2010 el terme de Bigues i Riells disposa d'una escola bressol, de dues escoles de primària i d'una de secundària, totes quatre situades a Bigues. L'escola bressol, denominada La Puput és al turó de la Parròquia de Bigues. L'escola infantil tradicional del poble es va ampliar, reconvertida en CEIP El Turó, a la qual en els darrers anys s'ha afegit una segona escola del mateix nivell, el CEIP El Colomer. Des del 2003, a més, hi ha a Bigues un institut de secundària, l'Institut Maria de Bell-lloc, denominat així en memòria de l'escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós, descendent de Can Masponç, una de les masies tradicionals i importants de Bigues.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica