Viquipèdia

Arquebisbat de Clarmont

(S'ha redirigit des de: Bisbat de Clarmont d'Alvèrnia)

El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins). El 2002 fou elevat a arquebisbat.

Infotaula d'organitzacióArquebisbat de Clarmont
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Reemplaçabisbat de Clarmont (2002) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Superfície8.017 km² Modifica el valor a Wikidata
Membres612.200 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFrançois Kalist (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe Modifica el valor a WikidataFrançois Kalist (2002) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webclermont.catholique.fr Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Blasó dels bisbes de Clarmont

El diòcesi d'Alvèrnia fou establert a Arvernis, l'antic cap de districte de la ciutat dels arverns. Els seus bisbes no es van dir bisbes de Clairmont o Clermont (Clarmont d'Alvèrnia) fins al 1160.[1] A partir de 1317, la diòcesi es va desmembrar i un diòcesi separada es va crear per a l'Alta Alvèrnia: la diòcesi de Saint-Flour.

La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle iv. Al segle v foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a mitjan segle v i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal, Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.

Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301 - 1304) Esteve d'Albert (1340 - 1342) que fou el papa Innocenci VI; Guillem du Prat (1528 - 1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.

Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar el rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).

Episcopologi modifica

Bisbes d'Alvèrnia
  • Sant Austremoni (segle iii o IV)
  • Úrbic
  • Legoni
  • Sant Il·lidi († vers 384) sant festejat el 5 de juny
  • Nepocià
  • Artemi
  • Venerand, (†423), bisbe el 385.
  • Rústic
  • Namaci o Namatius, fundador de la primera catedral de Clarmont d'Alvèrnia
  • Eparqui
  • Sant Sidoni Apol·linar (471 - 486)
  • Abruncul
  • Eufrasi († 515)
  • Apol·linar II (515)
  • Quintià (vers 523); abans bisbe de Rodès.
  • Gal I (vers 486/525 - 551)
  • Cautí (vers 554 - 572)
  • Sant Avit (572 - 594)
  • Cesari (627)
  • Augustí (després de 625).[2]
  • Sant Gal (vers 650)
  • Genesi († 662), mencionat el 656
  • Giroindus, mencionat el 660
  • Fèlix
  • Garivaldus
  • Prejecte († 676), o Sant Priest o Saint Prix, bisbe el 666
  • Avit II (676 - 691)
  • Sant Bonet (623 - †710), referendari del rei Sigebert III, prefecte de Provença, bisbe de 691 a 701.
  • Nordebert, parent del comte de París, potser ell mateix comte.[3]
  • Pròcul
  • Esteve (761)
  • Adebert (785)
  • Bernuí (testimoniat vers 811)
  • Stabilis (823 ? - 860 ?)
  • Sigó mencionat cap a 863
  • Egilmar de Clarmont (875 ? - 891 ?); testimoniat el 878 (va conduir una ambaixada a Roma per compte del rei Lluís II de França.
  • Adalard (910)
  • Arnold (vers 912)
  • Bernat
  • Esteve II (vers 942 - 984); germà del vescomte Robert II de Clarmont
  • Bigó (vers 980 - vers 1010)
  • Esteve III (vers 1010 /1014 o 1013); fill del vescomte Robert II de Clarmont.
  • Esteve IV (1014- vers 1025)
  • Rencó (1030 - 1053)
  • Esteve V de Polignac (vers 1053 - 1073)
  • Guillem de Chamalières (1073 - 1077)
  • Durand (1077 - 1095)
  • Guillem de Baffie (1096 - 1103)
  • Pere Roux (1104 - 1111)
  • Aimeric (1111 - 1150)
  • Esteve VI de Mercœur (1151 - 1169)
Bisbes de Clermont
  • Ponç de Polignac (1170-1189) abans abat de Clairvaux (1165-1170)
  • Gilbert (1190-1195)
  • Robert d'Alvèrnia (1195-1227)
  • Hug de la Tour du Pin (1227-1249) † el 1249 a la croada.
  • Guiu de la Tour du Pin (1250 - 1286)
  • Aimar de Cros (1286-1297)
  • Jean Aycelin de Montaigut (1298-1301)
  • Pere I de Cros (1302-1304)
  • Aubert Aycelin de Montaigut (1307-1328)
Desmembrament en dues diòcesis el 1317. Vegeu Bisbat de Sant Flor
  • Arnau Roger de Commenge (1328-1336)
  • Ramon d'Aspet (1336-1340)
  • Esteve Aubert (1340-1342) bisbe de Noyon (1338-1340) i papa Innocenci VI (1352-1362).
  • Pere Andreu 1342-1349, abans de Noyon (1342) i després de Cambrai (1349). Mort el 1368.
  • Pere d'Aigrefeuille (1349-1357) Traslladat a Usès el 1357.
  • Joan de Mello (1357-1376) traslladat a Châlons-en-Champagne el 1376.
  • Enric de La Tour (1376-1415)
  • Martí Gouge de Charpaignes (1415-1444)
  • Jaume de Comborn (1445 - 1474)
  • Antoni Allemand (1475 - 1476) Abans de Cahors fins al 1475 i després traslladat altre cop a Cahors el 1476.
  • Carles II de Borbó (1489 - 1504)
  • Jaume d'Amboise (1505 - 1516)
  • Thomas Duprat (1517 - 1528)
  • Guillem Duprat (1529 - 1560)
  • Antoni de Saint-Nectaire (1567-1584)
  • Francesc de La Rochefoucauld (1585 - 1609) va ser bisbe de Senlis a partir de 1609 i cardenal.
  • Antoni Rose (1609-1614) Transferit des de Senlis el 1609.
  • Joaquim d'Estaing (1614-1650)
  • Lluís d'Estaing (1650-1664)
  • Gilbert de Veiny d'Arbouze (1664-1682)
  • Miquel de Castagnet (designat però no va obtenir les seves butlles i va tornar a Macon).
  • Claudi II de Saint-Georges (1684 - 1687)
  • Francesc Bochart de Saron (1687 - 1715)
  • Lluís de Balzac Illiers d'Entragues (1716 - 1717))
  • Joan Baptista Massillon (1717 - 1742)
  • Francesc Maria Le Maistre de La Garlaye (1743 - 1775)
  • Francesc de Bonal (1776 - 1800)
  • Joan Francesc Périer (1791 - 1802), bisbe constitucional
  • Carles Antoni Enric Du Valk de Dampierre (nascut a Hans; 1802- 1833)
  • Louis-Charles Féron (1833 - 1879)
  • Jean-Pere Boyer (1879 - 1892) després arquebisbe de Bourges.
  • Pierre-Marie Belmont (1893 - 1921)
  • Jean-François-Étienne Marnas (1921 - 1932)
  • Gabriel Piguet (1933 - 1952)
  • Pierre-Abel-Louis Chappot de La Chanonie (1953 - 1973)
  • Jean Louis Joseph Dardel (1974 - 1995)
  • Hippolyte Simon (Louis Jean) (1996 - 2002)
Arquebisbes de Clarmont
  • Hippolyte Simon (Louis Jean) (1902 - 2016), amb rang d'arquebisbe
  • François Kalist (2016 -)

Notes modifica

  1. ↑ "Vie des saints" des pères Baudot et Chaussin, 1935, pàg. 502.
  2. ↑ Vegeu Vita Maximi, abbatis martyrisque Viennensis, AASS, II Anuarii.
  3. ↑ Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - pàg. 42

Fonts i bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Clarmont
  • André-Georges Manry, Histoire de Clermont-Ferrand, Bouhdida éditeur, 1993. (ISBN 2-903377-15-4)
  • Abel Poitrineau (dir.), Le diocèse de Clermont, Paris, Éditions Beauchesne, 1979.
  • DHGE, article "Clermont", pàgs. 1456-1457
  • TC (Trésor de Chronologie), pàgs. 1410-1411
  • Annuaire historique de 1847 (any 1848), pàgs. 160-164


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Clarmont&oldid=32748760»