Viquipèdia

Bisbat de Grosseto

El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. La diòcesi comprèn part de la província secular de província de Grosseto. La seu episcopal és a la ciutat de Grosseto, on s'alça la catedral de Sant Llorenç. El territori està dividit en 50 parròquies. El 2006 tenia 122.464 batejats d'un total de 128.338 habitants. Des del 2013 està regida pel bisbe i framenor Rodolfo Cetoloni.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Grosseto
Dioecesis Grossetana
Imatge
La Catedral de Grosseto
Localització
Map
 42° 46′ N, 11° 07′ E / 42.77°N,11.11°E / 42.77; 11.11
Itàlia Itàlia
Toscana Toscana
Parròquies50
Separat debisbat de Rusellae Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població130.100 (2019) Modifica el valor a Wikidata (105 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.239 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Massa Marittima-Piombino, nord-oest
arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, nord-est
bisbat de Volterra, nord
bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, est Modifica el valor a Wikidata
Creació9 d'abril de 1138
PatrociniSant Llorenç (màrtir)
CatedralSan Lorenzo
Organització política
• BisbeRodolfo Cetoloni, O.F.M.
Lloc webdiocesi.grosseto.it


Història modifica

 
Mapa de la diòcesi

La diòcesi de Rusellae va ser creada durant el segle iv. El primer bisbe conegut és Vitelliano, present al sínode romà del 499. La seu episcopal estava fora de les muralles de l'antiga ciutat etrusca-romana: La catedral original va ser identificada amb unes ruïnes al poble de La Canonica i sembla haver estat en funcionament fins al segle xii.

Va ser durant el segle xii, una sèrie d'esdeveniments van portar al trasllat definitiu del bisbat de la ciutat de Rusellae a Grosseto. En aquest sentit, sens dubte un paper clau el va ser jugar el Papa Innocenci II, que es va quedar diverses vegades a la ciutat de Grosseto entre 1133 i 1137, després de l'anterior visita del Papa Calixt II al maig de 1120, trobant una càlida benvinguda per part de la població i els representants ciutadans. Durant una de les seves aparicions a la capital de la Maremma, el Papa va assistir, entre d'altres, al setge de la ciutat per les tropes alemanyes del duc Enric de Baviera (1137), després del rebuig dels grossetans per donar el servei a causa de l'Emperador. Després de conèixer de prop tant la ciutat com el caràcter i el temperament dels seus habitants, el Papa va decidir traslladar a Grosseto bisbat històric de Rusellae, un esdeveniment que va esdevenir una realitat el 9 d'abril de 1138 amb la butlla Sacrosancta Romana Ecclesia. Des de llavors, la diòcesi de Grosseto incorpora tota l'àrea geogràfica de l'antic bisbat de Rusellae, canviant encara que marginalment llarg dels segles les seves fronteres fins a arribar a l'actualitat.

Durant el segle xiii, la diòcesi incloïa 21 parròquies i la divisió es va mantenir gairebé sense canvis durant el segle següent. No obstant això, a mitjans del segle XV es va produir un període de 17 anys durant el qual l'administració de la diòcesi va ser confiada a dos cardenals, mentre que el 1459 la diòcesi, de sempre immediatament subjecta a la Santa Seu, va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Siena.

El 1462 va cedir una part de territori, incloent 6 parròquies amb baptisteri, per a l'erecció de la diòcesi de Montalcino.

Un llarg període de declivi caracteritza els segles xvi i xvii, en els quals els bisbes sovint vivien fora de les fronteres de la diòcesi i només hi anaven per dur a terme les seves funcions.

Al final del segle xviii, la dominació napoleònica va conduir a la transferència temporal d'algunes parròquies de Castiglione della Pescaia a la diòcesi d'Aiacciu; el segle xix va veure la seu vacant durant un decenni, durant l'època de la unificació d'Itàlia. Entre 1924 i 1932, durant l'episcopat de Gustavo Matteoni, la diòcesi de Grosseto es va unir in persona episcopi a les diòcesis de Sovana i Pitigliano.

El 21 de maig dels 1989 la ciutat i diòcesi de Grosseto van rebre la visita del Papa Joan Pau II, el tercer Papa a la història per visitar a la capital de la Maremma, 852 anys després de la darrera visita d'un papa.

Episcopologi modifica

Bisbes de Roselle
  • Vitelliano † (citat el 499)
  • Balbino † (inicis de 591 - finals de 595)
  • Teodoro † (citat cap al 650)
  • Valerano † (citat el 697 o 699)
  • Gaudioso (citat el de juny del 715)
  • Ruperto † (citat cap al 825)
  • Ottone I † (inicis del 853 - després del 861)
  • Radaldo † (citat el 967)
  • Ottone II † (citat el 1000 vers)
  • Raniero † (citat el 1015)
  • Crescenzio † (citat el 1037)
  • Gerardo † (inicis de 1049 - finals de 1059)
  • Dodone † (inicis de 1061 - finals de 1078)
  • Ballolfo † (vers 1090)
  • Ildebrando † (inicis de 1101 - finals de 1107)
  • Berardo † (citat el 1118)
  • Anonimo † (citat el 1121)
  • Rolando † (vers 1133 - 1138 nomenat bisbe de Grosseto)
Bisbes de Grosseto

Demografia modifica

A finals del 2006, la diòcesi tenia 122.464 batejats sobre una població de 128.338 persones, equivalent al 95,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 99.800 100.000 99,8 105 66 39 950 6 45
1970 127.702 129.009 99,0 109 62 47 1.171 51 106 57
1980 107.500 108.300 99,3 82 52 30 1.310 60 120 52
1990 110.000 115.000 95,7 79 48 31 1.392 1 31 76 49
1999 110.434 112.805 97,9 83 52 31 1.330 2 55 53 49
2000 110.152 111.140 99,1 82 52 30 1.343 2 40 49 49
2001 104.845 111.370 94,1 77 51 26 1.361 2 27 46 49
2002 105.215 111.810 94,1 82 56 26 1.283 2 26 45 49
2003 105.882 111.307 95,1 80 55 25 1.323 2 25 43 49
2004 105.850 110.980 95,4 77 52 25 1.374 2 25 36 49
2006 122.464 128.338 95,4 76 55 21 1.611 3 21 32 50

Fonts modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Grosseto
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Grosseto&oldid=32179333»