Angelo Scola

Angelo Scola
Biografia
Naixement	7 de novembre de 1941 (78 anys); Malgrate (Llombardia)
Arquebisbe catòlic
Patriarcat de Venècia
Cardenal
Bisbe catòlic
Bisbe diocesà
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Friburg
Activitat
Ocupació	Arquebisbe de Milà
Ocupador	Universitat de Friburg ; Universitat Pontifícia Lateranense
Ordenació sacerdotal	18 de juliol de 1970; pel bisbe Abele Conigli
Consagració	21 de setembre de 1991; pel cardenal Bernardin Gantin
Proclamació cardenalícia	21 d'octubre de 2003; per Joan Pau II; Cardenal prevere dels Santi XII Apostoli
Altres ocupacions	Ha estat bisbe de Grosseto; Rector de la Pontificia Universitat Lateranense; Patriarca de Venècia
Participà en
2013	Conclave de 2013
19 abril 2005	Conclave de 2005
	Premis (12 juliol 2017) Ambrogino d'oro ; premi Stephanus;
	Signatura
	Sufficit gratia tua
Lloc web	Lloc web

Angelo Scola (Malgrate, Llombardia, Itàlia, 7 de novembre de 1941) és un bisbe i cardenal italià.

El Cardenal Scola, a Cassano Magnago, el 22 de setembre de 2012.

BiografiaModifica

Feu els estudis primaris i secundaris a Lecco. El 1959 ingressà a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà on el 1964 es llicencià en lletres. S’hi distingí com a membre d'Acció Catòlica i president de la branca milanesa del sindicat estudiantil FUCI (Federació d'Universitaris Catòlics Italians). El 1967 s'hi doctorà en filosofia i tot seguit començà els estudis eclesiàstics al seminari de Saronno per passar més tard al de Venegono. El 18 de juliol de 1970 fou ordenat sacerdot a Teramo. Prosseguí els estudis a Munic, a París i a Friburg (Suïssa). En la universitat d'aquesta darrera ciutat es doctorà en teologia el 1979, i tot seguit hi esdevingué investigador de filosofia política i més tard professor ajudant de teologia moral fonamental. El 1982 passà a Roma, on el nomenaren professor d'antropologia teològica i més tard de cristologia contemporània de la Pontificia Università Lateranense.

Mentrestant havia esdevingut un estret col·laborador del moviment Comunione e Liberazione, de la revista del qual, Communio, fou membre del comitè executiu. Establí estrets contactes amb els teòlegs progressistes Henri de Lubac i Hans Urs von Balthasar. També fou director de l'Istituto di Studi per la Transizione (ISTRA) de Milà, vinculat a aquell moviment. Del 1986 al 1991 fou consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe, consultor i després membre del Consell Pontifici per als Operadors Sanitaris i membre de la Congregació per al Clergat.

El 21 de setembre de 1991 fou consagrat bisbe de Grosseto, càrrec que dimití el 1995 quan fou elegit rector magnífic de la Pontificia Università Lateranense i president de l'Institut Joan Pau II d'Estudis sobre el Matrimoni i la Família. Aquests anys publicà nombrosos llibres i treballs sobre pastoral sanitària, antropologia teològica i qüestions matrimonials.

El 5 de gener de 2002 el papa Joan Pau II el nomenà patriarca de Venècia i l'any següent el creà cardenal del títol de Ss. XII Apostoli. En aquesta condició participà en el conclave del 2005 que elegí papa Benet XVI, el qual el 27 de juny de 2011 el nomenà arquebisbe de Milà.

Precedit per: Adelmo Tacconi	Bisbe de Grossetto 20 de juliol de 1991 – 14 de setembre de 1995	Succeït per: Giacomo Babini
Precedit per: Umberto Betti	Rector de la Universitat Pontifícia Lateranense 24 de juliol de 1995 – 5 de gener de 2002	Succeït per: Salvatore Fisichella
Precedit per: Carlo Caffarra	President de l'Institut Pontifici Joan Pau II per l'estudi del matrimoni i la família 24 de juliol de 1995 – 5 de gener de 2002	Succeït per: Salvatore Fisichella
Precedit per: Marco Cé	Patriarca de Venècia 5 de gener de 2002 – 28 de juny de 2011	Succeït per: Francesco Moraglia
Precedit per: Giovanni Battista Re	Cardenal-Prevere dels Sants XII Apòstols 28 de setembre de 2003	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Dionigi Tettamanzi	Arquebisbe de Milà 28 de juny de 2011	Succeït per: al càrrec

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angelo Scola