Viquipèdia

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

(S'ha redirigit des de: Bisbat de Tropea)

El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2004 tenia 160 000 batejats d'un total de 166 000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Luigi Renzo.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis
Imatge
Localització
Map
 38° 37′ N, 16° 04′ E / 38.62°N,16.07°E / 38.62; 16.07
Itàlia Itàlia
Calàbria
Parròquies131
Població humana
Població173.340 (2019) Modifica el valor a Wikidata (183,82 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície943 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Lamezia Terme, nord
arquebisbat de Catanzaro-Squillace, nord-est
bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle xi
PatrociniMaria Santíssima Assumpta i sant Nicolau bisbe
CatedralSanta Maria Assunta e San Nicola , Santa Maria Assunta (Nicotera)
Santa Maria di Romania (Tropea) (cocatedral)
Organització política
• BisbeLuigi Renzo
Lloc webdiocesimileto.it


La cocatedral de Tropea

Els patrons de la diòcesi són Maria Santíssima Assumpta i de Romania i sant Nicolau de Bari

Territori modifica

La diòcesi comprèn gairebé la totalitat de la província de Vibo Valentia. Limita al nord amb les diòcesis de Oppido Mamertina-Palmi, Lamezia Terme, Locri-Gerace i l'arxidiòcesi de Catanzaro-Squillace.

La seu episcopal és la ciutat de Mileto, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta e San Nicola. A Nicotera i a Tropea hi ha les cocatedrals dedicades respectivament a Santa Maria Assunta i a Maria Santissima di Romania.

Dins del territori diocesà també estan les ciutats de Vibo Valentia, Filadelfia, Pizzo Calabro i Soriano Calabro.

El territori s'estén sobre 943 km² i està dividit en 131 parròquies.

Història modifica

Tropea modifica

El nom d'un bisbe de Tropea apareix per primera vegada a les actes del sínode romà del 649. La seu mai no s'esmenta en les nombroses cartes de Gregori el Gran qui, d'una forma o una altra, esmenta totes les diòcesis de Calàbria. Tropea, per tant, probablement va esdevenir seu episcopal entre 604, any de la mort del Papa, i el 649.

Segons Louis Duchesne Tropea podria haver substituït la diòcesi de Meria (o Myria), coneguda per les cartes de Gregori el Gran i que es coneix el bisbe Severino, que va morir en 594.[1]

La diòcesi de Tropea s'esmenta a continuació, a la Notitia Episcopatuum elaborada per l'emperador Lleó VI (886-912), que data de principis del segle x (cap al 901-902); apareix entre les seus sufragànies de l'arxidiòcesi de Reggio i romandrà així fins al segle xx.

Alguns historiadors (Cappelletti i Capalbi) creuen que l'antiga seu episcopal d'Amantea, documentada per primera vegada pel ja esmentat Notitia Leonis, es va unir al segle xi a la diòcesi de Tropea. Duchesne en comptes especula que potser Amantea hauria continuat com la diòcesi de Martirano.[2]

Després de l'ocupació normanda de Calàbria, la diòcesi, fins llavors de ritu bizantí, va passar al ritu llatí, però a poc a poc. Giustino va ser el primer bisbe llatí a qui el comte Roger en 1094 va confirmar tots els privilegis i drets de què gaudeixen els bisbes grecs anteriors.

El 27 de juny de 1818 mitjançant la butlla De utiliori del Papa Pius VII Tropea es va unir aeque principaliter a la diòcesi de Nicotera.

Nicotera modifica

La diòcesi de Nicotera s'esmenta històricament per primera vegada en les cartes del Papa Gregori el Gran. El seu bisbe, Pròcul, va ser suspès del seu càrrec i detingut a Roma per fer penitència (in poenitentiam deputatus); tres anys després, en 599, va tornar a la seu de Calàbria.[3] Després de gairebé dos segles de silenci, tenim el segon bisbe conegut de Nikotéra, Sergio, que va assistir a les reunions del segon Concili de Nicea de 787.

Nicotera se cita a continuació a la Notitia Episcopatuum de l'emperador Lleó VI entre les seus sufragànies de l'arxidiòcesi de Reggio. No obstant això, després Sergio cap altre bisbe assisteix als concilis del segle ix. La seu sembla haver estat suprimidai potser unida a la de Tropea.

La diòcesi va ser erigida novament agost 16 d'agost de 1392, com a sufragània de Reggio. En 1818 va ser unida aeque principaliter a la seu de Tropea. L'11 de juliol de 1973, Vincenzo De Chiara, bisbe de Mileto, també va ser nomenat bisbe de Nicotera i Tropea, unint així in persona episcopi les tres seus calabreses.

Mileto modifica

Va ser fundada per Roger I d'Hauteville, que va arribar al sud d'Itàlia des de Normandia a l'estela del seu germà Robert Guiscard. Aquest darrer, mitjançant el Pacte de Melfi (1059) va esdevenir vassall del Papa i es va comprometre a portar de tornada a la jurisdicció de Roma l'església de sud. La Diòcesi de Mileto va ser la primera diòcesi a tornar al ritu llatí del sud d'Itàlia. El 1059 Roger va guanyar pel seu germà Robert el castrum romà d'Orient de Milet, que va fortificar i embellit amb palaus i esglésies i va erigir la diòcesi (1073), obtenint la ratificació del Papa Gregori VII amb butlla Supernae miserationis del 4 de febrer de 1081.

El 1086 amb l'anomenada Sigillum Aureum la diòcesi queda dotada de territoris, esglésies, béns i homes. A la diòcesi de Mileto es van agregar la diòcesi de Vibona (1080 aproximadament) i de Tauriana (1086), les esglésies de la qual havien estat destruïdes per les incursions sarraïnes. Aquestes dues diòcesis després de la supressió del ritu llatí, que va tenir lloc el 963 per l'emperador Nicèfor II, havia adoptat el ritu bizantí.

Les unions de Vibona i Tauriana a la nova diòcesi de Mileto van ser validats pel Papa Urbà II el 1093 amb la butlla Potestas ligandi. Amb la mateixa butlla, la diòcesi de Mileto va ser declarada immediatament subjecta a la Santa Seu. El 1098 el Papa, agraint al comte Roger, que havia posat sota l'autoritat de l'església de Roma els territoris sota la influència dels romans d'Orient i dels musulmans, el va nomenar Llegat apostòlic amb la butlla Quia propter prudentiam, donant-li la facultat de nomenar bisbes i abats al Comtat de Calàbria i Sicília.

La diòcesi de Mileto té un dels seminaris més antigues d'Itàlia, fundat el 1440, abans del Concili de Trento (1545-1563). A més, la data de fundació es va celebrar 12 sínodes diocesans.

Des 1717 incorporà el territori que anteriorment constituïa l'Abadia de la Santíssima Trinitat, nullius dioecesis.

El 10 de juny de 1979 amb el decret Quo aptius de la Congregació per als Bisbes, totes les parròquies pertanyien a la diòcesi de Mileto i situades a la província de Reggio Calàbria s'agregaren a la diòcesi d'Oppido. Abans de 1979, la diòcesi de Mileto tenia 123 pobles i 24 vicariats (Mileto, Vibo Valentia, Seminara, Palmi, Pizzo, San Giorgio M., San Gregorio, Soriano, Filadelfia, Anoja, Francavilla, Sinopoli, Melicuccà del Priorato, Francica, Monterosso, Vallelonga, Briatico, Arena, Mesiano, Laureana, Galatro, Rosarno, Parrocchie della Piana di Gioia Tauro, Dinami). Després de l'escissió de les 50 parròquies de la província de Reggio Calàbria, la diòcesi de Mileto, Nicotera i Tropea es dividí en cinc zones pastorals: Mileto, Pizzo, Soriano i Vibo Valentia i, a més de la zona pastoral de Nicotera i Tropea.

El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les tres seus de Mileto, Nicotera i Tropea, ja unides in persona episcopi des de 1973, es van unir amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica va rebre el seu nom actual. La nova arxidiòcesi va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Reggio Calàbria-Bova.

Cronologia episcopal modifica

Bisbes de Mileto modifica

Bisbes de Tropea modifica

  • Giovanni I † (citat el 649)
  • Teodoro I † (inicis de 679 - finals de 680)
  • Teodoro II † (citat el 787)
  • Pietro † (citat el 1050 vers)
  • Calocirio Dordiletto † (1066 - 1088)
  • Giustino † (citat el 1094)
  • Geruzio † (citat el 1155)
  • Erveo † (citat el 1157)
  • Coridono † (1178 - 1195)
  • Orlandino, O.S.B. † (1195 - ?)
  • Riccardo I † (inicis de 1200 - setembre de 1216 mort)
  • Giovanni II † (1216 - ?)
  • Giovanni III † (inicis de 1280 - finals de 1296)
  • Arcadio † (citat el 1299)
  • Riccardo II † (inicis de 1315 - 1322)
  • Roberto † (1322 - 1343 mort)
  • Rolandino Malatacchi, O.E.S.A. † (14 de juny de 1357 - 22 de maig de 1390 nomenat bisbe de Giovinazzo)
  • Pavo de Griffis † (1390 - vers 1410 mort)
  • Niccolò d'Acciapaccio † (17 de setembre de 1410 - 18 de febrer de 1435 nomenat arquebisbe de Càpua)
  • Giosuè Mormile † (23 de juliol de 1436 - 1445)
  • Pietro Balbi † (27 de desembre de 1465 - 9 de setembre de 1479 mort)
  • Giovanni de Itro † (22 de desembre de 1479 - 15 d'abril de 1480 mort)
  • Guiliano Mirto Frangipani † (16 de juny de 1480 - 1499 mort)
  • Sigismondo Pappacoda † (10 de maig de 1499 - 3 de novembre de 1536 mort)
  • Giovanni Antonio Pappacoda † (1536 - 1538 mort)
  • Giovanni Poggio † (4 d'octubre de 1541 - 6 de febrer de 1556 renuncià)
  • Gian Matteo di Luca Luchi † (6 de febrer de 1556 - 22 de juny de 1558 mort)
  • Pompeo Piccolomini † (26 de gener de 1560 - 3 de maig de 1562 mort)
  • Francisco Aguirre † (15 de novembre de 1564 - ? mort)
  • Felice Rossi † (5 de juliol de 1566 - 18 de març de 1567 mort)
  • Girolamo Rustici † (26 de juny de 1570 - 31 de març de 1593 renuncià)
  • Tommaso Calvi † (30 d'abril de 1593 - 29 d'agost de 1613 mort)
  • Fabrizio Caracciolo † (4 de maig de 1615 - 11 de gener de 1626 mort)
  • Ambrogio Cordova, O.P. † (20 de juny de 1633 - 9 de juny de 1638 mort)
  • Benedetto Mandina, C.R. † (14 de juliol de 1642 - 31 de maig de 1646 mort)
  • Juan Lozano, O.E.S.A. † (17 de desembre de 1646 - 29 de maig de 1656 nomenat bisbe de Mazara del Vallo)
  • Carlo Maranta † (24 de setembre de 1657 - 26 de gener de 1664 mort)
  • Lodovico Morales, O.S.A. † (7 de febrer de 1667 - 10 de gener de 1681 mort)
  • Girolamo Borgia † (12 de gener de 1682 - 11 d'agost de 1683 mort)
  • Francisco de Figueroa, O.S.A. † (9 d'abril de 1685 - 4 d'octubre de 1691 mort)
  • Teofilo Testa, O.F.M. † (25 de juny de 1692 - 21 d'octubre de 1696 mort)
    • Giovanni Bonella † (1696 - 1696 mort) ?
  • Juan Lorenzo Ibáñez, O.S.A. † (14 de gener de 1697 - 21 d'octubre de 1726 mort)
  • Angelico Viglini, O.F.M.Cap. † (12 d'abril de 1728 - 16 de maig de 1731 mort)
  • Gennaro Guglielmi † (17 de desembre de 1731 - 12 de març de 1751 renuncià)
  • Felix de Pau † (15 de març de 1751 - 6 de novembre de 1782 mort)
  • Giovanni Vincenzo Monforte † (18 de desembre de 1786 - 29 de gener de 1798 nomenat bisbe de Nola)
  • Gerardo Mele † (29 de gener de 1798 - 6 de febrer de 1817 mort)

Bisbes de Nicotera modifica

  • Proculo † (inicis de 596 - finals de 599)
  • Sergio † (citat el 787)
    • Sede soprimida
  • Giacomo da Sant'Angelo, O.S.A. † (16 d'agost de 1392 - ?)
  • Pietro † (? - vers 1415 mort)
  • Clemente da Napoli, O.Carm. † (28 d'abril de 1415 - 1423 mort)
  • Floridato Surpando † (29 de gener de 1423 - ? mort)
  • Giovanni (Francesco ?) † (4 de març de 1444 - ? mort)
  • Francisco Albrancha † (14 de juny de 1452 - ? mort)
  • Pietro Balbo † (18 de gener de 1462 - ? mort) (legittimo)
  • Nicolò Guidiccioni † (17 de setembre de 1479 - 1487 mort)
  • Antonio Lucidi † (1 de juny de 1487 - 8 de febrer de 1490 nomenat bisbe de Nicastro)
  • Arduino Santaleoni † (8 de febrer de 1490 - finals de 1517)
  • Giulio Cesare de Gennaro I † (finals de 1517 - 1528 renuncià)
  • Princisvalle de Gennaro † (5 de desembre de 1530 - ? mort)
  • Camillo de Gennaro † (12 de desembre de 1539 - 1542 mort)
  • Giulio Cesare de Gennaro II † (15 de març de 1542 - 1573 mort)
  • Leonardo Liparola † (30 de març de 1573 - 1578 mort)
  • Luca Antonio Resta † (11 d'agost de 1578 - 27 d'abril de 1582 nomenat bisbe d'Andria)
  • Ottaviano Capece † (21 de maig de 1582 - 1616 mort)
  • Carlo Pinti † (1616 - 16 de juliol de 1644 mort)
  • Camillo Baldi † (6 de març de 1645 - 1650 mort)
  • Ludovico Centofiorini † (2 de maig de 1650 - 1650 o 1651 mort)
  • Ercole Coppola † (22 de maig de 1651 - 1658 ? mort)
  • Francesco Cribario † (6 de maig de 1658 - 3 de març de 1667 mort)
  • Giovanni Biancolella † (22 d'agost de 1667 - 5 o 6 de febrer de 1669 mort)
  • Francesco Arrigua, O.M. † (6 d'octubre de 1670 - novembre de 1690 mort)
  • Bartolomeo Riberi, O. de M. † (12 de novembre de 1691 - 8 de desembre de 1702 mort)
  • Antonio Manso, O.M. † (1 d'octubre de 1703 - novembre de 1713 mort)
    • Sede vacante (1713-1718)
  • Gennaro Mattei, O.M. † (10 de gener de 1718 - gener de 1725 mort)
  • Alberto Gualtieri, O.F.M.Disc. † (21 de febrer de 1725 - d'octubre de 1726 mort)
  • Paolo Collia, O.M. † (23 de desembre de 1726 - 19 o 27 de juliol de 1735 mort)
  • Francesco de Novellis † (2 de desembre de 1735 - 27 de gener de 1738 nomenat bisbe de Sarno)
  • Eustachio Entreri, O.M. † (3 de març de 1738 - 11 de març de 1745 mort)
  • Francesco Franco † (10 de maig de 1745 - 20 o 21 d'abril de 1777 mort)
  • Francesco Antonio Attaffi † (23 de juny de 1777 - 4 de març de 1784 mort)
  • Giuseppe Vincenzo Marra † (27 de febrer de 1792 - 16 de gener de 1816 mort)

Bisbes de Nicotera i Tropea modifica

Bisbes de Mileto-Nicotera-Tropea modifica

Estadístiques modifica

A finals del 2004, la diòcesi tenia 160.000 batejats sobre una població de 166.000 persones, equivalent al 96,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
diòcesi de Mileto
1950 399.000 400.000 99,8 276 237 39 1.445 60 230 132
1970 301.200 302.000 99,7 203 172 31 1.483 39 277 141
1980 131.000 133.855 97,9 104 89 15 1.259 16 80 88
diòcesi de Nicotera e Tropea
1950 84.905 85.000 99,9 137 122 15 619 22 54 74
1970 36.754 36.754 100 38 26 12 967 13 45 45
1980 31.500 33.691 93,5 50 37 13 630 14 48 43
diòcesi de Mileto-Nicotera-Tropea
1990 161.500 166.500 97,0 139 110 29 1.161 1 31 140 129
1999 160.000 166.000 96,4 131 103 28 1.221 4 30 130 129
2000 160.000 166.000 96,4 129 102 27 1.240 4 30 130 130
2001 160.000 166.000 96,4 135 104 31 1.185 5 34 130 130
2002 160.000 166.000 96,4 137 106 31 1.167 7 43 130 130
2003 160.000 166.000 96,4 143 112 31 1.118 7 35 130 131
2004 160.000 166.000 96,4 141 111 30 1.134 7 35 130 131

Notes modifica

  1. ↑ Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, pp. 331-334.
  2. ↑ Louis Duchesne, Les évêchés de Calabre, in Scripta Minora. Études de topographie romaine et de géographie ecclésiastique, Roma 1973, pp. 9 e 15; Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, Venècia 1870, vol. XXI, pp. 217 e 225.
  3. ↑ Lanzoni, op. cit., p. 334.

Fonts modifica

Per Mileto modifica

Per Nicotera modifica

Per Tropea modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Mileto-Nicotera-Tropea&oldid=32613349#Tropea»