Bismutita
La bismutita és un mineral de la classe dels carbonats. El seu nom fa referència al seu alt contingut en bismut.[1]
 Bismutita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Bi₂O₂CO₃ |
| Epònim | bismut |
| Localitat tipus | Revier Schneeberg |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BE.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/B.05 |
| Heys | 11.10.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 3,865Å; b = 3,862Å; c = 13,675Å; α = 90°; β = 90°; γ = 90° |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | de groc a marró, verdós, verd-gris, gris o negre; incolor o amb tons grons, verd, etc. a la llum transmesa |
| Exfoliació | distingible/bona en {001} (observada només en grans microscòpics) |
| Duresa | 2,5 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | gris |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 6,7 a 7,4 g/cm³ (mesurada); 8,15 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Índex de refracció | nα = 2,120 a 2,150 nβ = 2,120 a 2,300 |
| Birefringència | δ = 2,120 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1841 |
| Símbol | Bit |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa bismutita és un carbonat de fórmula química Bi₂O₂CO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Típicament apareix en forma de fibres radials o esferoïdals, i també en forma de crostes i agregats massius que poden ser de terrosos a densos; molt rarament en forma de cristalls que tenen forma de plaques i mesuren fins a 0,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutita pertany a «05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, plumbonacrita, fosgenita, kettnerita i beyerita.
Formació i jaciments
modificaLa bismutita és un producte d'alteració relativament comú d'altres minerals de bismut, com ara bismut, bismutinita i tetradimita entre d'altres, en dipòsits minerals hidrotermals i pegmatites de granit.[2] Ha estat trobada a més de 700 indrets arreu del món.