Boscos verges de Komi

Boscos verges de Komi
	Panoràmica
Tipus	espai natural; àrea protegida de Rússia; bosc primari; bosc
Localització
Entitat territorial administrativa	República de Komi (Rússia)
Localització	República de Komi ; Rússia
Localització	Urals
	65° 04′ N, 60° 09′ E / 65.07°N,60.15°E
Format per	Yugyd Va National Park (en) ; reserva natural del Petxora i l'Ílitx ; Yaksha Forest District (en)
Característiques
Superfície	3.280.000 ha
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	4 juny 2014
Identificador	5925
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni natural → Europa-Amèrica del Nord
Data	1995 (19a Sessió), Criteris PH: (vii) i (ix)
Identificador	719
IUCN categoria Ia: Reserva Natural
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Yugyd Va National Park (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	1995 (19a Sessió)
Identificador	719-001
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	61506
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	reserva natural del Petxora i l'Ílitx
Data	1995 (19a Sessió)
Identificador	719-002
IUCN categoria Ia: Reserva Natural
Reserva de la biosfera
Identificador	Entrada: unesco.org…
World Database on Protected Areas
Identificador	1693
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Yaksha Forest District (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	1995 (19a Sessió)
Identificador	719-003
Història
Creació	1995
Lloc web	vfk.komi.com

Els boscos verges de Komi (Komi, rus: Де́вственные леса́ Ко́ми) són un Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO. Es troben a la part nord de la serralada dels Urals, a la República de Komi, Rússia. Amb 32.800 km², són el bosc verge més gran d'Europa. Són a l'ecoregió de la taigà. Les espècies d'arbres que hi dominen són Picea obovata, l'avet siberià (Abies sibirica) i Larix sibirica. Els mamífers més rellevants hi són el ren, la marta gibelina (Martes zibellina), el visó i la llebre (gènere Lepus).^[1]

Aquest lloc es correspon amb la Reserva Natural de Petxora-Ilitx i el Parc Nacional de Yugyd Va. Va obtenir l'estatus de Patrimoni de la Humanitat l'any 1995 i és el primer lloc amb aquest reconeixement de Rússia. Amb això, aquesta zona es va salvar del projecte de tallada del bosc a càrrec de la companyia francesa HUET Holding. Tanmateix, les amenaces per la seva conservació continuen per les tallades il·legals i la mineria de l'or.

Geografia

Els boscos verges de Komi pertanyen a l’ecoregió de la taigà dels Urals.3,3.^[2]^[3]

El lloc correspon a la reserva natural de Pechora-Ilych i al parc nacional de Yugyd Va de Rússia. La seva condició de Patrimoni de la Humanitat va ser reconeguda l'any 1995, convertint-se en el primer Patrimoni de la Humanitat natural del país. Aquest reconeixement va aportar al lloc un finançament addicional des de l'estranger i el va salvar de la tala imminent d'una empresa francesa (HUET Holding). No obstant això, continuen les amenaces per a la conservació, especialment la tala il·legal i la mineria d'or. Els jaciments d'or a la part nord del parc nacional de Yugyd-Va s'havien d'explotar abans de 1995.

Patrimoni de la Humanitat

Tres són les localitzacions d'aquest lloc natural, Patrimoni de la Humanitat:

Codi	Nom	Coordenades	Superfície
719-001	Parc nacional Iugid Va (Aigua Clara)	65° 04′ 00″ N, 60° 09′ 00″ E / 65.06667°N,60.15000°E / 65.06667; 60.15000	1.900.000 ha
719-002	Reserva Natural de Petxora-Ilich	62° 20′ N, 59° 00′ E / 62.333°N,59.000°E / 62.333; 59.000	730.000 ha
719-003	Districte forestal de Iaksha	61° 52′ 44″ N, 57° 00′ 30″ E / 61.87889°N,57.00833°E / 61.87889; 57.00833	15.800 ha

Història

En el passat, els principals grups d'habitants locals eren mansi (vogules), komi (ètnia petxores, ziris), Khanti (Ostiaks); més tard també es van assentar russos. Les primeres cròniques dels segles X i XI esmenten els pobles que vivien als Urals septentrionals, en particular als Urals del Nord, ...Chyud, Merya, Veus, Petxora.... Després del segle xvi la paraula Petxora va desaparèixer de les pàgines dels documents històrics, encara que la memòria d'aquest poble viu als Urals del Nord i des del segle xvi es va conservar en el nom del riu i de la regió.^[4]

En els segles XVI i XVII els vogules de l'Alt Petxora (Mansi) utilitzaven la paraula Petxora per a referir-se al riu i de la regió. Els vogules de l'Alt Petxora (Mansi) són esmentats en les cròniques com un poble que pagava tribut al principat de Moscou. En aquella època van començar a arribar els russos des del sud, i en els segles XVIII-XIX tot el territori de l'Alt Petxora estava poblat per russos.

Molts noms de rius, muntanyes, extensions de terra guarden la memòria dels pobles que van viure aquí. Per exemple, els mansi, gradualment assentats sobre la serralada dels Urals, van deixar després de si la seva petjada en els noms d'una cresta baixa (Manski Bolvans), una extensió de terra (Manskie Luki), una extensió (Manskaia Volosnitsa).

A la fi del segle xix-principis del XX. Alta Pripetxorie formava part de l'óblast de Vólogda. A la fi del segle xix, l'industrial de Irkutsk Sibiriakov va intentar construir (en la part central del Parc Natural de Petxora-Ilich) la ruta comercial del nord des de l'est cap al nord (en la part central del Parc Natural de Pechora-Ilych), d'Europa a Sibèria. Però no va anar més enllà d'un centenar de quilòmetres.

Flora i fauna

Unes 180 espècies d'ocells viuen a la regió, algunes d'elles especialment poc comunes, mentre que se sap que vint espècies de peixos habiten els llacs i rius del parc. Hi ha, a més, cinc espècies d'amfibis i una de rèptils.

Alguns dels mamífers comuns a la regió són la llebre de muntanya, l'esquirol volador, el ren, l'ermini, la llúdria, l'alci, el llop, la guineu, el golut, óssos, martes, mosteles i guineus àrtiques.

Segells amb motius del bosc de Komi (2003)

Les espècies d'arbres dominants són la Picea obovata,^[5]^[6] l'avet siberià^[7]^[8] i el larix sibirica.,^[9]^[10]

Amenaces

Malgrat el reconeixement de la zona com a Patrimoni de la Humanitat, els intents d'extreure or tenen la pressió activa del cap de la República i el Ministeri de Natura de Komi.

Immediatament després de la inscripció a la llista del Patrimoni Mundial, es va aturar la tala realitzada per l'empresa francesa HUET, però malgrat la protecció, la tala il·legal i la destrucció del medi ambient per part dels cercadors d'or encara continua. En l'actualitat, la tala d'arbres és una amenaça insignificant per al lloc, ja que la seva condició de Patrimoni Mundial ha aconseguit desviar el risc de tala a gran escala dins del lloc i aquest ha continuat sent el cas (Estat part de la Federació de Rússia, 2019) malgrat l'amenaça històrica de tala d'arbres en parts de la zona d'amortiment del lloc, la conca superior de l'Ilich i potencialment la conca Unia.

El govern de la República de Komi, malgrat la prohibició, dona suport a l'explotació de les fonts d'or i intenta moure els límits de l'àrea protegida per tal d'excloure de la zona protegida les parts del nord del parc Yugid-va, on es troben els jaciments. Acció que recentment va ser rebutjada pel Tribunal Suprem.^[11]^[12]

L'explotació minera d'or a gran escala dins del lloc constituiria una amenaça molt greu per als seus valors. Malgrat les nombroses peticions del Comitè del Patrimoni Mundial perquè es revoquin totes les llicències mineres existents dins del lloc, la llicència per al jaciment d'or de Chudnoe ha estat suspesa, però no rescindida. En el territori del parc nacional Iugid Va, l'extracció d'or es duu a terme en violació de les lleis internacionals i russes. El desenvolupament de les mines d'or continua malgrat la decisió del Comitè de Protecció Ambiental, segons la qual les empreses involucrades en aquesta activitat il·legal estan obligades a suspendre l'exploració al parc nacional.

Galeria

Sosnogorsk, República de Komi
Reserva de la Biosfera Pechora-Ilych

Referències

↑ «Virgin Komi Forests» (en anglès). UNESCO World Heritage.
↑ Ural Mountains Arxivat 2015-04-29 a Wayback Machine., Encyclopædia Britannica on-line
↑ Russian Regional Economic and Business Atlas. International Business Publications, agost 2013, p. 42. ISBN 9781577510291.
↑ "The Virgin Komi Forests" - Russia's first Natural World Heritage Property" - (2009) ISBN 5-88236-090-0
↑ Christopher J. Earle. «Picea obovata Ledeb. 1833». Gymnosperm Database. [Consulta: 10 desembre 2014].
↑ Konstantin V. Krutovskii; Fritz Bergmann Heredity, 74, 5, 1995, pàg. 464–480. DOI: 10.1038/hdy.1995.67.
↑ Katsuki, T.; Rushforth, K.; Zhang, D. The IUCN Red List of Threatened Species, 2011, 2011, pàg. e.T42299A10681312. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2011-2.RLTS.T42299A10681312.en [Consulta: 10 gener 2018].
↑ Morozova, T. I.; Vasilyeva, L. N. (en rus) Mikologiya i Fitopatologiya, 37, 1, 2003, pàg. 59–61. ISSN: 0026-3648.
↑ Farjon, A. The IUCN Red List of Threatened Species, 2013, 2013, pàg. e.T42317A2971987. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2013-1.RLTS.T42317A2971987.en [Consulta: 12 desembre 2017].
↑ «Larix sibirica Ledeb.». Plants of the World Online. Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, 2017. [Consulta: 11 abril 2021].
↑ Извештај руског Greenpeace-a Arxivat 2011-02-02 a Wayback Machine. Посећено 7. фебруара 2011. (rus.)
↑ «Глава Коми попросил у вице-премьера правительства России изъять земли нацпарка «Югыд ва» для добычи полезных ископаемых. Пока это запрещено законом» (en rus). [Consulta: 1r març 2024].

Bibliografia addicional

Kottek, M., J. Grieser, C. Beck, B. Rudolf, and F. Rubel, 2006. «World Map of Koppen-Geiger Climate Classification Updated» (en anglès). Gebrüder Borntraeger 2006. [Consulta: 14 setembre 2019].
«Dataset - Koppen climate classifications» (en anglès). World Bank. [Consulta: 14 setembre 2019].
Aleksandr V. Chalyshev, "Nutrient composition of milk from domesticated taiga moose during the lactation period", Alces, 01-JAN-2002
Nelly A. Moyseenko, "Components of red blood in young moose", Alces Supplement 2: pàgines 93-97 (2002)
T.I. Kochan, "Seasonal Adaptation of Metabolism and Energy in the Pechora Taiga Moose Alces alces" [Journal of Evolutionary Biochemistry and Physiology], Volum 37, Número 3 / Maig 2001
Wilkinson, Paul F. «Oomingmak: A Model for Man-Animal Relationships in Prehistory». Current Anthropology, 1972, pàg. 23–44. DOI: 10.1086/201247. JSTOR: 2741071.
Robbins, Charles T.; Robbins, Barbara L. «Fetal and Neonatal Growth Patterns and Maternal Reproductive Effort in Ungulates and Subungulates». The American Naturalist, 1979, pàg. 101–116. DOI: 10.1086/283456. JSTOR: 2460291.
Vladimir Golovner (Владимир ГОЛОВНЕР) "Primaeval forest, White nights, Dwarfed birches: Second Inter-Regional Schoolchildren's Expedition to the Northern Urals" (Лес первобытный, ночь белая, береза угнетенная: Вторая межрегиональная экологическая экспедиция школьников на Северный Урал) Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.. Uchitelskaya Gazeta (Учительская газета), 07-Oct-2003
«UCI World Cup Classics». [Consulta: 28 febrer 2008].
Geological Society of London. The Society. The Quarterly journal of the Geological Society of London, 1894, p. 53.
Murchison, Roderick Impey. John Murray. The Geology of Russia in Europe and the Ural Mountains, 1845.
«Climbing the highest mountains of the Nether-Polar Ural::: Ural Expedition & Tours». welcome-ural.ru.
Embleton, Clifford. Macmillan Education UK. Geomorphology of Europe, 2016, p. 404. ISBN 9781349173464.
Brown, D. and Echtler, H.. Elsevier. Encyclopedia of Geology, 2005, p. 86–95. ISBN 978-0126363807.
Puchkov, V. N. «The evolution of the Uralian orogen». Geological Society, London, Special Publications, 327, 2009. Bibcode: 2009GSLSP.327..161P. DOI: 10.1144/SP327.9.
Brown, D.; Juhlin, C.; Ayala, C.; Puchkov, V.; Perez-Estaun, sexbombA. «Mountain building processes during continent–continent collision in the Uralides». Earth-Science Reviews, 89, 2008. Bibcode: 2008ESRv...89..177B. DOI: 10.1016/j.earscirev.2008.05.001.
Scarrow, J. H.; Ayala, C.; Kimbell, G. S. «Insights into orogenesis: Getting to the root of a continent-ocean-continent collision, Southern Urals, Russia». Journal of the Geological Society, 159, 2002. Arxivat de l'original el 17 juny 2012. Bibcode: 2002JGSoc.159..659S. DOI: 10.1144/0016-764901-147 [Consulta: 28 agost 2015].
«Урал (географич.) (Ural (geographical))». Great Soviet Encyclopedia. Arxivat de l'original el 9 abril 2022. [Consulta: 22 juny 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boscos verges de Komi

UNEP-WCMC World Heritage - Virgin Komi Forests Arxivat 2007-06-10 at Archive.is.
Virgin Komi Forests a Natural Heritage Protection Fund.
Boscos verges de Komi (patrimoni de la humanitat de la UNESCO)
UNEP-WCMC Patrimoni Mundial - Boscs Verges Komi

[unesco-1] «Virgin Komi Forests» (en anglès). UNESCO World Heritage.

[brit-2] Ural Mountains Arxivat 2015-04-29 a Wayback Machine., Encyclopædia Britannica on-line

[3] Russian Regional Economic and Business Atlas. International Business Publications, agost 2013, p. 42. ISBN 9781577510291.

[4] "The Virgin Komi Forests" - Russia's first Natural World Heritage Property" - (2009) ISBN 5-88236-090-0

[5] Christopher J. Earle. «Picea obovata Ledeb. 1833». Gymnosperm Database. [Consulta: 10 desembre 2014].

[6] Konstantin V. Krutovskii; Fritz Bergmann Heredity, 74, 5, 1995, pàg. 464–480. DOI: 10.1038/hdy.1995.67.

[Abies_sibirica-7] Katsuki, T.; Rushforth, K.; Zhang, D. The IUCN Red List of Threatened Species, 2011, 2011, pàg. e.T42299A10681312. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2011-2.RLTS.T42299A10681312.en [Consulta: 10 gener 2018].

[Ascomycetous_fungi_of_Siberia-8] Morozova, T. I.; Vasilyeva, L. N. (en rus) Mikologiya i Fitopatologiya, 37, 1, 2003, pàg. 59–61. ISSN: 0026-3648.

[Larix_sibirica-9] Farjon, A. The IUCN Red List of Threatened Species, 2013, 2013, pàg. e.T42317A2971987. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2013-1.RLTS.T42317A2971987.en [Consulta: 12 desembre 2017].

[262455-1-10] «Larix sibirica Ledeb.». Plants of the World Online. Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, 2017. [Consulta: 11 abril 2021].

[11] Извештај руског Greenpeace-a Arxivat 2011-02-02 a Wayback Machine. Посећено 7. фебруара 2011. (rus.)

[12] «Глава Коми попросил у вице-премьера правительства России изъять земли нацпарка «Югыд ва» для добычи полезных ископаемых. Пока это запрещено законом» (en rus). [Consulta: 1r març 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]