En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials.

Escut brisat al cap amb un lambel

L'escut d'armes es pot brisar de diverses maneres:

El cap d'una determinada línia del casal porta generalment les armes plenes de la seva família a títol personal. Els altres membres (fins i tot els hereus, abans de la mort del pare) en teoria no hi tenen dret i, en principi, haurien de posar una brisura diferenciadora a les seves armes personals (o bé acontentar-se d'utilitzar les armes del casal, però no a títol personal). Si bé sovint es fa cas omís d'aquesta llei de les brisures i els segons fills es diferencien de l'hereu prenent el nom d'un altre territori i conservant les mateixes armes.

Algunes brisures tenen un significat convencional. Per exemple, a França la banda generalment és signe de legitimitat i el lambel acostuma a identificar els fadristerns o cabalers; a Anglaterra o Alemanya, en canvi, el lambel, una de les brisures més significatives, és un senyal privatiu de l'hereu. El bastó, habitualment de sable, acostuma a ser senyal de bastardia, igual com la barra, encara que sigui una de les peces honorables, o també la posició contornada de les figures (és a dir, dirigides cap al flanc sinistre de l'escut).

De vegades, algun noble resta obligat a modificar les seves armories amb una altra forma de brisura humiliant, per exemple quan és degradat per sentència del sobirà, que li mana invertir l'escut o suprimir-hi alguna peça, com a càstig per algun crim perpetrat.

A l'hora del blasonament, la brisura es llegeix en darrer terme. Així, l'escut de dalt de tot es blasonaria de la forma següent: «D'atzur, una cinta ondada d'argent acompanyada de tres flors de lis d'or, brisat al cap d'un lambel d'argent».

CodificacióModifica

El sistema de brisures està rígidament codificat en certes tradicions heràldiques, com ara l'anglesa, l'alemanya o l'espanyola. Vegeu aquí sota la codificació de la monarquia hispànica, aprovada per la reina Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) per privilegi del 1668,[1] consistent en l'aplicació d'un determinat ordre de mobles per distingir els fills successius.

Primogènit Fill segon Fill tercer Fill quart Fill cinquè Fill sisè Fill setè
 
           
Sense brisura Lambel Creixent Estrella Merleta Anellet Flor de lis

En aquest exemple, el primogènit d'una família noble té dret a portar les armes simples del casal. No obstant això, els fills segons les han de modificar amb una brisura (en aquest cas un lambel), brisura que continuaran utlitizant els hereus d'aquest segon fill, i els seus germans n'hauran d'afegir unes altres, de manera que les brisures, teòricament, es poden anar multiplicant sense límit. La família reial espanyola, però, no està subjecta a aquesta regla, ja que l'escut del príncep d'Astúries es diferencia de les armes reials amb un lambel, tot i tractar-se de l'hereu de la Corona.[2]

L'exemple de la Casa de BorbóModifica

Com a exemple notable de brisures per distingir membres d'una família, es pot adduir el de la primitiva Casa de Borbó, les armes originàries de la qual consisteixen en tres flors de lis d'or en camper d'atzur. Doncs bé, com que només el cap del casal pot dur aquestes armories, els prínceps descendents van haver de brisar l'escut i ho van fer de la manera següent:

Brisures de diverses cases reialsModifica

Brisures de la Casa Reial Aragonesa reflectides a l'Armorial de Gelre (s. XIV), f. 62r.Modifica

 
 
 
 
 
Martí d'Aragó,
comte de Luna
(futur Martí l'Humà)
Joan d'Aragó,
comte de Prades
(fill de Pere d'Aragó
i nét de Jaume el Just)
Alfons d'Aragó i Foix,
marquès de Villena
(germà de l'anterior)
Joan d'Aragó,
comte d'Empúries
(fill de Ramon Berenguer d'Aragó
i nét de Jaume el Just)
Pere d'Aragó,
comte d'Urgell
(nét d'Alfons el Benigne )
[4]

Brisures de la descendència del rei Ferran III de Castella i LleóModifica

 
 
 
 
 
 
 
Alfons, hereu de Castella i de Lleó
(futur Alfons X)
Fadric de Castella Berenguera de Castella Enric de Castella Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia Felip de Castella Lluís de Castella[5]

Brisures de l'antiga Casa Reial PortuguesaModifica

 
 
 
 
 
 
Monarca Príncep hereu Príncep de Beira Primer infant Segon infant Tercer infant

Brisures de la Casa de SavoiaModifica

 
 
 
 
 
Monarca Príncep del Piemont Duc de Gènova Duc d'Aosta Príncep de Carignan[6][7]

Casa Reial del Regne UnitModifica

 
La Reina
 
 
 
 
 
 
Carles, Príncep de Gal·les Guillem, duc de Cambridge Enric de Gal·les Andreu, duc de York Beatriu de York Eugènia de York
 
 
 
 
 
 
Eduard, comte de Wessex Anna, princesa reial Ricard, duc de Gloucester Eduard, duc de Kent Miquel de Kent Alexandra de Kent

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brisura
  1. Armand de Fluvià: Diccionari general d'heràldica. Barcelona: Edhasa, 1982.
  2. BOE. Reial Decret 284/2001, pel qual es crea el guió i l'estendard del Príncep d'Astúries. Accessible el 18-04-2009
  3. 3,0 3,1 3,2 Ottfried Neubecker i Roger Harmingues: Le Grand livre de l'Héraldique. Bordas, 1976 (reimpr. 1982). ISBN 2-04-012582-5.
  4. #3 Foli 62r de l'Armorial de Gelre (Héraldique Européenne) Accessible el 2009.05.01.
  5. ABC.es, Les armes del Príncep d'Astúries Accessible el 2009.05.01.
  6. Héraldique Européenne Accessible 2009.04.18.
  7. Jiri Loud i Michael Maclagan: Les Dynasties d'Europe. Bordas, 1981 (reimpr. 1993). ISBN 2-04-027013-2.