Viquipèdia

Bultaco Pursang

model de motocicleta de motocròs

La Bultaco Pursang fou un model de motocicleta fabricat per Bultaco entre 1967 i 1981, dissenyat específicament per a la pràctica del motocròs. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des dels 125 fins als 400 cc), per bé que les més populars foren les de 250 i 370 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.[1]

Infotaula de motocicletaPursang
Bultaco Pursang MK2 de 1967 Modifica el valor a Wikidata
ClasseMotocròs
FabricantBultaco
Producció1967-1981
RelacionadesSherpa S, Astro, Frontera
SimilarsEl Bandido
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)
Cronologia
← Métisse (1964-1968)

Durant les dècades de 1960 i 1970, la Pursang fou una de les motocicletes de motocròs més ben valorades,[1] ja que gaudia d'un motor fiable i potent i un xassís molt estable, oferint robustesa i grans prestacions. Seguint la filosofia de Bultaco,[2] la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa esdevenia una autèntica Curses-Client. Tot i que mai ningú no guanyà el Campionat del Món de motocròs amb aquesta motocicleta, sí que s'hi aconseguiren nombrosos campionats estatals i proves internacionals: pilots com ara Jim Pomeroy, Bengt Åberg o Harry Everts en foren els usuaris més famosos, arribant a guanyar-hi diversos Grans Premis (cal destacar que Pomeroy assolí amb una Pursang MK6 la primera victòria d'una moto catalana al mundial de motocròs: fou el 1973, al Circuit del Vallès[3]).

Història

modifica
 
Logotip històric de la Pursang, al dipòsit d'una MK15 125 de 1980

Francesc Xavier Bultó, fundador i amo de Bultaco, es va començar a interessar pel motocròs després d'haver-ne vist una cursa a Manresa en què hi corria el seu nebot Oriol Puig Bultó amb una Tralla 101 modificada[2] (aquella cursa, disputada cap al 1959, fou guanyada per l'aleshores pilot de Derbi Pere Pi). Ja el 1960 aparegué la primera Bultaco específica per a aquella disciplina: la Sherpa S,[2] una evolució molt bàsica de la Tralla 101 de carretera.[4] De cara al I Motocross Internacional de Barcelona, que s'havia d'estrenar aquell mateix any al Circuit de Pedralbes, Bultó demanà al conegut especialista britànic Taylor Matterson que li enviés dos famosos pilots i constructors de motocicletes de motocròs, els germans Don i Dereck Rickman, pels quals havia preparat una Tralla amb motor de 175 cc.[2] Els anglesos quedaren impressionats pel motor, però el xassís no els agradà. Tot i així, Don guanyà la cursa amb aquella moto i acordà amb Bultó que un cop tornat a Anglaterra prepararia als seus tallers de Hampshire un nou xassís per al motor Bultaco.

La moto resultant, apareguda el 1964,[1] es batejà com a Métisse ("Mestissa" en francès) pel fet dels seus components d'orígens diversos. Ambdues parts tancaren un acord pel qual els Rickman muntarien motors Bultaco a les seves Métisse i les vendrien al Regne Unit, mentre Bultaco les fabricaria a Catalunya per a comercialitzar-les a la resta del món.[4] Al començament aquella motocicleta es destinà al mercat europeu, mentre que la seva predecessora, la Sherpa S, es destinà a Nord-amèrica atès que la seva corba de motor s'adeia més als gustos d'aquell mercat.

Les Métisse es començaren a vendre a partir de 1965,[5] però d'ençà de 1967 els Rickman es veieren desbordats per la demanda. Afegint-hi el fet que els anglesos i Bultó no es posaven d'acord amb aspectes de disseny (el xassís es trencava per dalt) i tècnics (els Rickman només volien tub Reynolds 531,[6] mentre Bultó es conformava amb un de més econòmic) finalment Bultaco decidí dissenyar el seu propi xassís, creant un "simple bressol" en comptes del doble de la Métisse.

Origen del nom

modifica

Aquella moto rebé el nom de Pursang ("Pura sang" en francès, en oposició a l'anterior "Mestissa", ja que es fabricà íntegrament per Bultaco).[7] El nom se li acudí a Bultó, qui no va dubtar: «Bultaco no farà una mestissa, ans una pura sang!»[4][8] Tot i trencar-se les relacions comercials amb els germans britànics, Don Rickman es decantà per a competir amb la Pursang en comptes de la Métisse, admetent elegantment que era millor que la seva.

Versions

modifica

Assumint que les Métisse inicials foren la primera versió de la Pursang, i per tant els corresponia el distintiu MK1, les noves i autèntiques "Pura sang" es començaren a enumerar a partir de l'ordinal MK2. La primera MK2 de 1967, amb la seva innovadora silueta, encetà una nissaga que es va allargar fins al tancament de la fàbrica. Successivament, tot recollint l'herència de les competicions de cada temporada, entre 1968 i 1971 es llançaren al mercat les versions MK3, MK4 i MK5. Aquesta darrera adoptava ja formes arrodonides, seguint la moda de l'època. En aquells moments, la Pursang era la moto més venuda de la seva categoria.[1]

Posteriorment sortiren a la sèrie la MK6 (1973), fabricada en diverses cilindrades, i aquell mateix any també la MK7. El 1975 apareixia la MK8, que aportava moltes novetats (sobretot pel que fa a les suspensions i al sistema de frens). Entre els anys 1976 i 1979 es llançaren la MK9, MK10, MK11, MK12 (coneguda com a Everts per ser una rèplica de l'oficial de la marca pilotada per Harry Everts) i finalment la MK15, ja en el període de crisi de l'empresa.[1]

Llista de versions produïdes

modifica
Versió Cilindrada Id.[9]
Model 		Núm. Sèrie[10] Període en producció Pintura dipòsit[11]
De A
MK1
Métisse[a 1]		 250 11 11.000.001 1964 1968 Groc
MK2 250 42 42.000.001 1967 1968 Vermell
MK3 250 48 48.000.001 1968 Vermell
MK4 250 68 68.000.001 1969 1971 Vermell i argentat
MK5 125 89 89.000.001 1971 1972 Vermell i blanc
250 86 86.000.001 Vermell i blanc
350 87 87.000.001 ?
MK6 125 100 100.000.001 1972 1973 Vermell i blanc
175 101 101.000.001 Vermell i blanc
200 102 102.000.001 ?
250 103 103.000.001 Vermell i blanc
350 104 104.000.001 ?
MK7 125 117 117.000.001 1973 1975 Vermell amb ratlla blanca
175 118 118.000.001 1973 1974 ?
200 119 119.000.001 ?
250 120 120.000.001 Blau amb ratlla blanca
360 121 121.000.001 Vermell amb ratlla groga
MK8 125 144 144.000.001 1975 1976 Vermell amb ratlla argentada
200 134 134.000.001 1974 1976 Vermell amb ratlla argentada
250 135 135.000.001 Blau amb ratlla blanca
370 136 136.000.001 Vermell amb ratlla groga
MK9 125 162 162.000.001 1976 Vermell amb franja negra
200 170 170.000.001 ?
250 167 167.000.001 Blau
370 168 168.000.001 Vermell
MK10 125 194 194.000.001 1977 Groc amb franges vermelles
200 200 200.000.001 Blau amb franges vermelles
250 192 192.000.001 Blau amb franges argentada i vermella
370 193 193.000.001 Vermell amb franges blanca i groga
MK11 125 208 208.000.001 1977 1979 Blau amb franges vermelles
250 206 206.000.001 Blau amb franges argentada i vermella
250B 209 209.000.001 1979 ?
370 207 207.000.001 1977 1979 Blau amb franges argentada i vermella
MK12
Everts		 250 219 219.000.001 1978 Blau
370 220 220.000.001 Blau
MK15 125 226 - 1980? Blau amb franges grogues
250 222 222.000.001 1980[10] Blau amb franges grogues
420 223 ? 1980 1981[9] Blau amb franges grogues
  1. ↑ Malgrat no ser una Pursang, la Métisse en fou l'antecessora directa i es numerà com a MK1.

MK1 (Métisse)

modifica
 
Oriol Puig Bultó amb una Bultaco Métisse al Motocròs de Manresa de 1966
Vegeu també: Rickman Motorcycles

Tot i no ser encara una Pursang pròpiament dita, la Métisse co-fabricada amb els germans Rickman en fou l'antecessora directa i és considerada la primera Bultaco 100% de motocròs,[12] havent estat anomenada de vegades Pursang-Métisse.[13] Com a tal, li correspondria l'ordinal MK1.

Fitxa tècnica
Bultaco-Métisse MK1[12][14]
250
 
Bultaco Métisse 250cc de 1964
Id. Model 11
Núm. Sèrie 11.000.001[10]
Anys 1964 - 1968
CC 244
CV 29 a 8.000 rpm
Carburador AMAL 389
Canvi 4 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Pes en sec 103 kg
Dipòsit Groc[15]

MK2

modifica

La primera Pursang, la Mk2, fou el primer model de motocròs concebut íntegrament per Bultaco. Respecte de la Métisse, era una moto completament nova, amb canvi de cinc velocitats, un dipòsit innovador i una part cicle molt millorada,[16] adoptant unes suspensions desenvolupades per Bultaco de llarg recorregut (167 mm per a la forquilla del davant i 100 mm per a la del darrere). El carburador era un Amal 389/30/BM amb difussor de 30 mm i el motor, super-quadrat: 72 x 60 mm.[5]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK2
250
 
Pursang MK2 250cc de 1967
Id. Model 42
Núm. Sèrie 42.000.001
Anys 1967 - 1968
CC 244,29
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm
Compressió 12:1
CV 34 a 8.000 rpm
Carburador AMAL 30
Canvi 5 velocitats[5]
Pneumàtic davant 3,00 x 19 i 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Pes en sec 102 kg[16]
Dipòsit Vermell

MK3

modifica
 
Domingo Gris amb la Pursang MK3 a San Isidro (Burgos) el 1969
Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK3
250
 
2a per la dreta: Pursang MK3 250cc (pintada com una MK4)
Id. Model 48
Núm. Sèrie 48.000.001
Anys 1968
CC 244,29
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm
Compressió 12:1
CV 34 a 8.000 rpm
Carburador AMAL 32
Pneumàtic davant 3,50 x 19 i 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Pes en sec 102 kg[17]
Dipòsit Vermell

MK4

modifica

La versió Mk4 representa un punt d'inflexió en l'evolució de les Pursang. El seu motor era més sofisticat que el dels models anteriors, dotat d'encesa de doble bugia per a millorar la resposta de l'accelerador i una carrosseria més estilitzada, tot i seguir el disseny general de les versions anteriors. Els gràfics també eren nous i s'iniciava un esquema de colors (combinació de vermell i argent) que es mantingué fins a la Mk6.[18]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK4
250
 
Pursang MK4 250cc de 1971
Id. Model 68
Núm. Sèrie 68.000.001
Anys 1969 - 1971
CC 244,29
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm
Compressió 12:1
CV 37,6 a 8.500 rpm
Carburador AMAL 32
Pneumàtic davant 3,50 x 19 i 4.00 x 18
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Pes en sec 100 kg[19]
Dipòsit Vermell i argentat

MK5

modifica

Amb la MK5 s'estrenaren dos nous cubicatges: 125 i 350cc, aquest darrer estrenat en competició el 1972.[5] Pel que fa a la versió de 250cc, la MK5 era significativament diferent a les realitzacions anteriors, amb un motor més potent, frens més eficients i suspensió de més recorregut. A més a més, s'hi va treballar força en l'apartat del pes per tal de rebaixar-lo el màxim possible. D'altra banda, la carrosseria evolucionà estèticament, tot perdent les formes angulars i adoptant-ne unes de més arrodonides.[20]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK5
125 250[21] 350
Id. Model 89 86 87
Núm. Sèrie 89.000.001 86.000.001 87.000.001
Anys 1971 - 1972
CC 124,98 244,29 326,03
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 72 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 14:1 12:1 10,5:1
CV 24 a 10.000 rpm 35,2 a 8.000 rpm 32,2 a 7.000 rpm
Carburador AMAL 30 AMAL 32 AMAL 36
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Pes en sec 95 kg[22] 96 kg[23] 96 kg[24]
Dipòsit Vermell i blanc, arrodonit ?

MK6

modifica

La MK6, força semblant estèticament a la MK5, va passar a la història en ser la que pilotava Jim Pomeroy quan guanyà la primera mànega del mundial de 1973, al Circuit del Vallès.[25]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK6
125[26] 175 200 250[26] 350
 
Pursang MK6 250cc de 1972
Id. Model 100 101 102 103 104
Núm. Sèrie 100.000.001 101.000.001 102.000.001 103.000.001 104.000.001
Anys 1972 - 1973
CC 124,98 174,77 196,04 244,29 326,03
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 60,9 x 60 mm 64,5 x 60 mm 72 x 60 mm 83,2 x 60 mm
Compressió 14:1 14:1 13:1 12:1 10,5:1
CV 25,4 a 10.000 rpm 30,1 a 9.000 rpm 31,2 a 9.000 rpm 36,3 a 7.500 rpm 39 a 7.000 rpm
Carburador AMAL 627 AMAL 32 AMAL 32 AMAL 1036 AMAL 36
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant 125 x 25 mm
Frens darrera 140 x 40 mm
Pes en sec 95 kg 95 kg[27] 95 kg 100 kg 102 kg[28]
Dipòsit Vermell i blanc (7 litres) 7 litres Vermell i blanc
(7 litres)		 7 litres

MK7

modifica

El 1973, el fins aleshores desconegut Jim Pomeroy havia sorprès tothom en guanyar la primera cursa del Mundial, al Circuit del Vallès.[29] La nova Pursang 250 MK7, apareguda l'any següent, anava pintada amb el mateix color blau que el del casc Bell de l'americà,[30][31] incorporant també les seves característiques ratlles blanques al dipòsit. Aquella moto fou coneguda entre els simpatitzants de la marca com a Pomeroy Rèplica.[32]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK7
125 175 200 250 360
Id. Model 117 118 119 120 121
Núm. Sèrie 117.000.001 118.000.001 119.000.001 120.000.001 121.000.001
Anys 1973 - 1975 1973 - 1974
CC 124,98 ? ? 244,29 352,14
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm ? ? 72 x 60 mm 83,7 x 64 mm
Compressió 14:1 ? ? 12:1 10,5:1
CV 25,1 a 9.800 rpm ? ? 40,8 a 8.500 rpm 42,5 a 7.000 rpm
Carburador AMAL 27 ? ? AMAL 36 AMAL 36
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Pes en sec 88,5 kg[33] ? ? 92 kg[30] 95,5 kg[34]
Dipòsit Vermell amb ratlla blanca ? ? Blau amb ratlla blanca Vermell amb ratlla groga

MK8

modifica

Desenvolupada a finals de 1974, la MK8 es mantingué en catàleg fins al 1976. Poc després del seu llançament, el mateix 1974, n'aparegué una nova versió anomenada GP, amb el dipòsit més ample i angulós en comptes de l'inicial (encara arrodonit) i unes fenedures per a la suspensió anterior.[35]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK8
125 200 250 370
 
Pursang MK8 250cc de 1974
 
Pursang MK8 GP 250cc de 1974
Id. Model 144 134 135 136
Núm. Sèrie 144.000.001 134.000.001 135.000.001 136.000.001
Anys 1975 - 1976 1974 - 1976
CC 124,98 196,07 244,29 363,16
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 64,5 x 60 mm 72 x 60 mm 85 x 64 mm
Compressió 14:1 13:1 12:1 11:1
CV 24,5 a 11.000 rpm 24,5 a 7.000 rpm 34,3 a 8.500 rpm 40 a 6.500 rpm
Carburador BING 28 AMAL 32 AMAL 36 AMAL 36
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 i 4,50 x 18
Pes en sec 88,5 kg[36] 95 kg[37] 95,5 kg[38] 95 kg[39]
Dipòsit Vermell amb ratlla argentada Blau amb
ratlla blanca		 Vermell amb
ratlla groga

MK9

modifica

Jim Pomeroy assolí el 1976, amb la MK9 250, el seu millor resultat al Mundial de motocròs: quart de la general, aconseguint de passada per a Bultaco el tercer lloc final al mundial de marques.[5]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK9
125 200 250 370
Id. Model 162 170 167 168
Núm. Sèrie 162.000.001 170.000.001 167.000.001 168.000.001
Anys 1976
CC 124,98 196,07 244,29 363,18
Diàmetre x Carrera 51,5 x 60 mm 64,5 x 60 mm 72 x 60 mm 85 x 64 mm
Compressió 14:1 13:1 12:1 11:1
CV 24,5 a 11.000 rpm 24,57 a 7.000 rpm 34,32 a 8.000 rpm 40,18 a 7.500 rpm
Carburador BING 28 BING 32 BING 36 BING 36
Canvi 6 velocitats 5 v. 5 v. 5 v.
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18 4,50 x 18 4,50 x 18
Pes en sec 89,5 kg[40] ? 98,5 kg[41] 98,5 kg[42]
Dipòsit Vermell amb franja negra ? Blau Vermell

MK10

modifica

La MK10 aparegué un cop superat el primer conflicte laboral a l'empresa, preludi de la imminent crisi que la va fer entrar en fallida pocs anys després. En aquesta versió no hi havia canvis importants, tot i que se'n va millorar el rendiment general. La potència del motor s'augmentà gràcies a diverses modificacions en la termodinàmica. El bastidor, tot i mantenir el mateix disseny estructural, fou ara reforçat, especialment al voltant de la pipa de direcció.[43]

De la MK10 se'n va derivar el 1977 una versió especial de Frontera, anomenada Gold Medal, que era més una motocicleta de motocròs matriculable que no pas una d'enduro estrictament parlant.

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK10
125 200 250[44] 370
 
Al mig: Pursang MK10 250 de 1977
Id. Model 194 200 192 193
Núm. Sèrie 194.000.001 200.000.001 192.000.001 193.000.001
Anys 1977
CC 124,59 196,07 244,29 363,16
Diàmetre x Carrera 54,2 x 54 mm 64,5 x 60 mm 72 x 60 mm 85 x 64 mm
Compressió 15:1 13:1 12:1 10:1
CV 24,5 a 11.000 rpm 24,5 a 7.000 rpm 37 a 8.500 rpm 41,37 a 7.500 rpm
Carburador BING 32 BING 32 BING 36 BING 36
Canvi 6 velocitats 5 v. 5 v. 5 v.
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18 4,50 x 18 4,50 x 18
Frens davant 125 mm[45] ? 125 x 25 mm 140 mm[46]
Frens darrera 125 mm ? 140 x 30 mm 140 mm
Pes en sec 91 kg[45] ? 99,5 kg 97,5 kg[46]
Dipòsit Groc amb
franges vermelles		 Blau amb
franges vermelles		 Blau amb franges
argentada i vermella
(9,5 litres)		 Vermell amb franges
blanca i groga

MK11

modifica

La MK11, tant el model de 250 cc com el de 370 cc, representà una important passa endavant dins la nissaga de les Pursang. Fou una rèplica fidel de les motos oficials i oferia, per primera vegada, un tub d'escapament de tipus "bufanda" i suspensions de llarg recorregut amb dipòsits de gas independents[47] (concretament, els amortidors posteriors eren uns Betor inclinats a 45°). La moto era el fruit de la feina duta a terme dins el departament de curses per Ignasi Bultó, Toni Elías i Harry Everts.[48][49]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK11
125[50] 250[51] 250B 370
 
Pursang MK11 250cc de 1978
Id. Model 208 206 209 207
Núm. Sèrie 208.000.001 206.000.001 209.000.001 207.000.001
Anys 1977 - 1979 1979 1977 - 1979
CC 124,59 246,29 sense dades 363,18
Diàmetre x Carrera 54,2 x 54 mm 70 x 64 mm s.d.[b 1] 85 x 64 mm
Compressió 14:1 12:1 s.d. 10:1
CV 24,5 a 11.000 rpm 37,4 a 8.500 rpm 34,32 a 8.000 rpm 40,18 a 7.500 rpm
(1978: 42,69 CV[47])
Carburador AMAL 28 AMAL 38 s.d. AMAL 38 i 40
Canvi 6 velocitats 5 v. s.d. 5 v.
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18 ?
Frens davant 125 mm 125 x 25 mm ? 140 mm[52]
Frens darrera 125 mm 140 x 30 mm ? 140 mm
Pes en sec 89,5 kg 99,5 kg ? 102 kg[47]
Dipòsit Blau amb
franges vermelles		 Blau amb franges
argentada i vermella
(8,5 litres)		 ? Blau amb franges
argentada i vermella
(8,5 litres)
  1. ↑ s.d.: Sense dades

MK12 Everts

modifica

El tret més característic de la MK12, rèplica de la que havia pilotat Harry Everts durant la temporada de 1978, era el seu dipòsit de plàstic i les noves plaques porta-número laterals, més endarrerides.

De la MK12 370 se'n va preparar més tard una versió matriculable, anomenada Mk12 370 TT, que tot i haver estat considerada com la darrera Frontera era en realitat una Pursang amb enllumenat i un silenciador més gros.[53]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK12 Everts[54]
250 370[55]
 
Pursang MK12 250cc de 1978
Id. Model 219 220
Núm. Sèrie 219.000.001 220.000.001
Anys 1978
CC 246,29 363,16
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm 85 x 64 mm
Compressió 11:1 10:1
CV 38,83 a 8.700 rpm 42,24 a 8.000 rpm
Carburador BING 38 BING 40
Canvi 5 velocitats
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant 125 mm
Frens darrera 140 mm
Pes en sec 99 kg 102 kg
Dipòsit Blau (10,5 litres)

MK15

modifica

Aquella darrera Pursang muntava un revolucionari motor[56] en el qual la marca havia dipositat les seves esperances de futur:[4][57] entre altres avenços, disposava d'admissió per làmines, forquilla anterior telescòpica hidropneumàtica de 312 mm de recorregut i posterior oscil·lant amb amortidors de gas.[5] Era una bonica màquina que no es va arribar a comercialitzar pels problemes de la firma,[58] que portaren al seu tancament, i amb la qual Toni Elías va aconseguir el seu millor resultat internacional: el segon lloc en una mànega del Gran Premi d'Espanya de 250 cc de 1979, celebrat al Circuit del Vallès,[59] a banda del Campionat d'Espanya d'aquell any (el darrer dels nombrosos títols estatals que aconseguí la Pursang).

De la MK15 se'n va derivar també una versió de Frontera per a enduro, anomenada Frontera Mk15 TT, que tot i haver-se presentat a la premsa no va arribar mai a la producció.[53]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK15
125 250[5] 420
 
Pursang MK15 125cc de 1980
 
Pursang MK15 250cc de 1980
Id. Model 226 222 223
Núm. Sèrie - 222.000.001 s.d.
Anys 1980? 1980 1980 - 1981
CC s.d. 246,30 s.d.
Diàmetre x Carrera s.d. 70 x 64 mm s.d.
Compressió s.d. 12:1 s.d.
CV s.d. 39,56 a 7.260 rpm s.d.
Carburador s.d. Bing 54 de 38mm s.d.
Canvi s.d. 5 velocitats
Pneumàtic davant s.d. 3,00 x 21
Pneumàtic darrera s.d. 4,50 x 18 s.d.
Pes en sec s.d. 108 kg[5] s.d.
Dipòsit Blau amb franges grogues

Resultats al Campionat del Món

modifica

Entre molts altres arreu del món, la Pursang guanyà 13 campionats d'Espanya de motocròs (que juntament amb 5 de guanyats amb models anteriors, en sumen 18 per a Bultaco), 7 de França, 4 de britànics i 1 d'Itàlia. Pel que fa al Campionat del Món, hi obtingué resultats destacats.

Tot seguit es relacionen aquells pilots que han obtingut punts al Campionat del Món de motocròs amb una Pursang al llarg de la història d'aquesta competició, detallats per cilindrada i any. S'hi indica la posició final obtinguda i el total de punts aconseguits per temporada. S'assenyala amb negreta la millor classificació final obtinguda a cada cilindrada.

250 cc

modifica
 
Jean-Claude Laquaye amb la Pursang MK11 250 al Circuit del Vallès el 1978

Fou en la categoria dels 250 cc on les Pursang obtingueren els millors resultats internacionals.[60]

Any Posició Pilot Punts
1962 17è   Oriol Puig Bultó 3
24è   Don Rickman 2
1963 14è   Don Rickman 4
30è   Oriol Puig Bultó 1
1964 11è   Don Rickman 6
19è   Derek Rickman 3
1965 9è   Don Rickman 8
17è   Olle Pettersson 2
1966 12è   Marcel Wiertz 4
12è   Don Rickman 4
23è   Oriol Puig Bultó 2
26è   Malcolm Davis 1
1967 11è   Jacky Wiertz 4
24è   Marcel Wiertz 2
1968 12è   Marcel Wiertz 6
22è   Don Rickman 2
1969 7è   Marcel Wiertz 31
21è   Don Rickman 10
41è   José Sánchez 1
1970 18è   Marcel Wiertz 6
1971 14è   Marcel Wiertz 13
30è   Malcolm Davis 1
1972 16è   Marcel Wiertz 13
22è   Vic Allan 4
31è   Domingo Gris 1
1973 7è   Jim Pomeroy 71
32è   Marcel Wiertz 1
1974 14è   Jim Pomeroy 41
15è   Vic Allan 33
23è   Jo Lammers 12
27è   Malcolm Davis 4
1975 7è   Jim Pomeroy 108
20è   Vic Allan 14
26è   Ivan Miller 5
31è   Erling Klinke 2
35è   Malcolm Davis 1
1976 4t   Jim Pomeroy 104
1977 4t   Harry Everts 121
1978 6è   Harry Everts 126
10è   Jean-Claude Laquaye 43
36è   Toni Elías 1
1979 18è   Jim Pomeroy 25
20è   Toni Elías 19

500 i 125 cc

modifica

En les categories dels 500 cc (on Bultaco hi participava amb la Pursang 370) i dels 125 cc, els resultats obtinguts al mundial no varen ser tan destacats com en la dels 250 cc, en part perquè l'empresa esmerçava els màxims esforços en aquesta (més rendible comercialment). Tot i així, les Pursang hi varen protagonitzar també destacades actuacions, especialment en la categoria màxima.[61][62]

 
Toni Elías amb la Pursang MK11 125 a Montgai, durant el GP d'Espanya de 1978
500 cc
Any Posició Pilot Punts
1969 35è   Serge Bacou 1
1972 25è   Serge Bacou 3
1973 25è   Paolo Piron 7
32è   Serge Bacou 4
1974 9è   Bengt Åberg 70
35è   Jean-Paul Mingels 2
1975 7è   Bengt Åberg 72
15è   Jean-Claude Laquaye 20
20è   Jean-Paul Mingels 12
25è   Arne Lodal 9
1976 11è   Bengt Åberg 47
26è   Jean-Claude Laquaye 7
34è   Ivan Miller 1
1979 31è   Vic Allan 2
125 cc
Any Fase Posició Pilot Punts
1973 Final 6è   Jean-Paul Mingels 8
Grup A 21è   Dan Turner 12
Grup A 38è   Ken Zahrt 4
Grup B 4t   Jean-Paul Mingels 106
Grup B 16è   Ignasi Bultó 18
Grup B 18è   Domingo Gris 16
Grup B 22è   Hubert Guerin 9
1974[c 1] 33è   Gérard Giordanengo 11
39è   Luc Besohné 8
48è   Ignasi Bultó 5
50è   Jack Keese 5
64è   Bernard Pascual 2
69è   Léonard Fetz 1
1975 23è   Ignasi Bultó 9
27è   Marcel Wiertz 8
39è   Jordi Capapey 4
1976 46è   Christian Timmermans 3
1977 39è   Toni Elías 1
1978 22è   Toni Elías 8[63]
  1. ↑ Fins al 1974 inclòs no existia el Campionat del Món de 125 cc, ans el Campionat d'Europa

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Historia de Bultaco - Pursang.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11-02-2009. [Consulta: 15 novembre 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 95, 100-101. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. ↑ «Jim Pomeroy. International motocross champion» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 15 novembre 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «From half-bred to thoroughbred» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 7 de gener 2012. [Consulta: 15 novembre 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Mas Godayol, Josep (Director). «Bultaco. Las purasangre». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 284-286 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X. 
  6. ↑ «2- Rickman-Bultaco Metisse: alianza de conveniencia» (en castellà). voromv.com, 17-08-2019. [Consulta: 1r octubre 2020].
  7. ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Bultaco Pursang MK2». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 37. D.L. B 29846-2011. 
  8. ↑ Merlos, Josep lluís. «Bultaco Pursang: l’essència pura del motocròs». motor.ara.cat. Ara, 22-08-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Producció Bultaco des de 1959 fins a 1981». bultaco.org. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2013. [Consulta: 15 novembre 2011].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Historia de Bultaco. Guia Modelos Bultaco de Campo.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11-02-2009. [Consulta: 15 novembre 2011].
  11. ↑ «Bultaco Model Reference Guide» (en anglès). cemoto.tripod.com. [Consulta: 15 novembre 2011].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Metisse, 250 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  13. ↑ «Bultaco Metisse – 1966 Pursang Mk1» (en anglès). earlyyearsofmx.com. Arxivat de l'original el 10 d'octubre 2011. [Consulta: 15 novembre 2011].
  14. ↑ «Pursang Métisse» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Pursang Mk2, 250 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  17. ↑ «Pursang MK3» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ «M68 Bultaco Pursang Mk 4 250cc 1969» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  19. ↑ «Pursang MK4» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «M86 Bultaco Pursang Mk 5 250cc 1971» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  21. ↑ Patrignani, Roberto; Colombo, Mario. «Bultaco Pursang 250». A: Motocicletas (en castellà). Traducció: Roser Berdagué. Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1972, p. 18. 
  22. ↑ «Pursang MK5 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  23. ↑ «Pursang MK5 250» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ «Pursang MK5 350» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  25. ↑ «M103 Bultaco Pursang Mk 6 250cc» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  26. ↑ 26,0 26,1 Linati Bigas, Alejandro. «Marca: Bultaco. Modelo Pursang MK6». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 49. ISBN 84-315-12210. 
  27. ↑ «Bultaco catálogo 1973 i» (JPG. Catàleg original de 1973 escanejat) (en castellà). lamaneta.net. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Pursang MK6 350» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  29. ↑ «Exposició: El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès». lacaixa.es. La Caixa, 24-02-2005. Arxivat de l'original el 28 de març 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Pursang Mk7, 250 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  31. ↑ «Bultaco. Motos de Llegenda > Pursang MK8 GP - 250 cc - 1974» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31-10-2014. [Consulta: 18 novembre 2014].
  32. ↑ «JIm "Bimbo" Pomeroy» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 09-05-2010. Arxivat de l'original el 27 de gener 2012. [Consulta: 11 novembre 2011].
  33. ↑ «Pursang MK7 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  34. ↑ «Pursang MK7 360» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  35. ↑ Medina, Àlex. «Bultaco Pursang MK-8 (1973): Sangre azul» (en castellà). motofan.com, 03-02-2010. Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2011. [Consulta: 15 novembre 2011].
  36. ↑ «E Frank Lucas 75 r» (JPG. Catàleg original de 1975 escanejat) (en francès). lamaneta.net. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  37. ↑ «Pursang MK8 200» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Pursang MK8 250» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  39. ↑ «Pursang MK8 360» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  40. ↑ «Pursang MK9 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  41. ↑ «Pursang MK9 250» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  42. ↑ «Pursang MK9 370» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  43. ↑ «M193 Bultaco Pursang Mk 10 370cc 1977» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  44. ↑ Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. «Bultaco Pursang 250». A: Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1977, p. 164. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  45. ↑ 45,0 45,1 «Pursang MK10 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  46. ↑ 46,0 46,1 «Pursang MK10 370» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 «Pursang Mk11, 370 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  48. ↑ «M206 Bultaco Pursang Mk 11 250cc 1979» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  49. ↑ «M207 Bultaco Pursang Mk 11 370 1979» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  50. ↑ «Marca: Bultaco. Tipo: Pursang 125» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo 1977 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 19 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  51. ↑ Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. «Bultaco Pursang 250/370». A: Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1978, p. 165. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  52. ↑ «Pursang MK11 370» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  53. ↑ 53,0 53,1 «Bultaco MK12 370 TT» (en castellà). ermevents.es, 2015. Arxivat de l'original el 22 de juny 2015. [Consulta: 20 abril 2015].
  54. ↑ Molinari, Giorgio; D'Andrea, Alex; Galli, Roberto. «Bultaco Pursang MK 12 250/370». A: Moto Catalogo 1979 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1979, p. 169. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  55. ↑ «Bultaco Pursang MK12 370 modelo 220 "Everts"» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 15 novembre 2011].
  56. ↑ «Pursang MK15 125 en Motos Rubio» (en castellà). tumotoverde.com. [Consulta: 15 novembre 2011].
  57. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Motos trascendentales. Bultaco Pursang MK15» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 76.
  58. ↑ «Pursang MK 15 420 cc (en la fábrica Bultaco)» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 31-08-2009. Arxivat de l'original el 27 de gener 2012. [Consulta: 15 novembre 2011].
  59. ↑ «Toni Elías: "¡Casi no me lo puedo creer!"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-04-1979. [Consulta: 15 novembre 2011].
  60. ↑ «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  61. ↑ «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  62. ↑ «Palmares du Mondial Mx 2» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  63. ↑ «Gran Premio de España de Cross 125 cc.: Watanabe voló en Mongay» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 14-08-1978. [Consulta: 15 desembre 2012].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bultaco Pursang
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bultaco_Pursang&oldid=34214244»