Jean-Claude Laquaye
Jean-Claude Laquaye (Valònia, 23 d'abril de 1954) [1] és un ex-pilot de motocròs belga que destacà en competició internacional durant les dècades de 1970 i 1980, especialment en la categoria dels 250cc, essent un dels millors competidors del Campionat del Món de motocròs durant un grapat d'anys. El 1973 guanyà el Trophée des Nations com a membre del combinat belga i la Copa de l'Avenir i el 1979 fou campió de Bèlgica de motocròs.
 Amb la Bultaco Pursang al Circuit del Vallès el 1978  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1954 (70 anys) Valònia (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motocròs |
| Esport | motocròs |
 
| |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Bèlgica |
| Temporades | 1973 - 1987 |
| Equips | Yamaha, Bultaco, SWM, Honda |
| Palmarès en motocròs | |
| Trophée | 1 (1973) |
| C. de Bèlgica | 1 250cc (1979) |
| Coupe Avenir | 1 (1973) |
| Activitat professional | |
| Residència | Viu a Huy, Lieja |
L'amistat amb André Malherbe
modificaJean-Claude Laquaye va mantenir una gran amistat des de la infantesa amb el també pilot de motocròs André Malherbe, tres vegades Campió del Món de 500 cc durant la dècada de 1980.[2] A llur època d'activitat esportiva, tots dos van arribar a competir dins el mateix equip (Honda) i sovint anaven a entrenar junts.[3]
Malherbe quedà tetraplègic el 1988 arran d'una caiguda al Ral·li Dakar i, des d'aleshores, Laquaye esdevingué el seu company inseparable, ajudant-lo en el dia a dia i acompanyant-lo on calgués.[4][5] Durant els dos primers anys després de l'accident, Laquaye anà diàriament a visitar Malherbe a l'hospital i, un cop el campió rebé l'alta, continuà anant a casa seva diàriament fins a la mort de Malherbe (tots dos vivien a Huy, Lieja, a cinc minuts l'un de l'altre) per tal d'assistir-lo en tot allò que aquell ja no podia fer.[3]
La història de l'amistat d'ambdós ex-pilots es va fer tan popular a Bèlgica que fins i tot la televisió valona RTBF en va fer un documental cap al 2012, anomenat Les "Intouchables" belges: l'histoire d'André Malherbe.[6]
Palmarès al Campionat del Món
modifica| Any | Motocicleta | 500cc | 250cc |
|---|---|---|---|
| 1973 | Yamaha | - | 16è |
| 1974 | Yamaha | - | 21è |
| 1975 | Bultaco | 15è | - |
| 1976 | Bultaco | 26è | - |
| 1977 | Husqvarna | - | - |
| 1978 | Bultaco | - | 10è |
| 1979 | SWM | - | 8è |
| 1980 | SWM | - | 6è |
| 1981 | SWM | - | 7è |
| 1982 | Honda | - | 6è |
| 1983 | Honda | - | 6è |
| 1984 | Honda | - | 12è |
| 1985 | Honda | - | 17è |
| 1986 | Honda | 22è | - |
| 1987 | Honda | 40è | - |
Referències
modifica- ↑ «Jean-Claude Laquaye» (PDF) (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Jean-Claude Laquaye, l'ami de toujours d'André Malherbe, sur RTL TVI!» (en francès). motocrossmag.be, 22-12-2014. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Les intouchables belges célèbres se confient» (en francès). dhnet.be, 28-03-2012. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ Marique, Julien. «Huy: André Malherbe et Jean-Claude Laquaye dans la nouvelle émission de RTL-TVi ce mardi soir» (en francès). lameuse.be, 23-12-2014. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Vidéo: André Malherbe met Jean-Claude Laquaye à l'honneur sur RTL-TVI» (en francès). motocrossmag.be, 26-12-2014. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ Borguet, Philippe. «André et Jean-Claude, les indissociables» (en francès). dhnet.be, 28-03-2012. [Consulta: 30 desembre 2016].