Càrpatos

Càrpatos
	;
Localització
	35° 35′ N, 27° 08′ E / 35.58°N,27.13°ECoord.: 35° 35′ N, 27° 08′ E / 35.58°N,27.13°E
Estat	Grècia
Regió	Egeu Meridional
Nom	Dodecanès
Geografia
Superfície	324,7 km²
Banyat per	mar Egea
Altitud	1.215 m
Identificador descriptiu
Codi postal	857 00
Fus horari	UTC+02:00 ; UTC+03:00
Altres
Lloc web	karpathos.gr

Càrpatos^[1] (en grec antic Κάρπαθος, però en Homer Κράπαθος "Crápatos") és una illa de la mar Egea entre Creta i Rodes. Formava part de l'antiga prefectura del Dodecanès, però a partir de l'1 de gener de 2011 Kàrpathos forma una de les 74 unitats perifèriques de Grècia segons el programa Cal·lícrates.

Platja d'Apella

Olympos

Pigadia

Antigament la mar de la rodalia es va anomenar mar Carpatios (Καρπάθιον πέλαγος, Carpathium mare). Estrabó la descrivia com una illa de 100 estadis de longitud i 200 de circuit. L'illa és principalment muntanyosa, amb molts barrancs i poc arbrada. El seu punt més alt és el puig de Lastos.

La tradició diu que estava sotmesa a Minos i que després va ser colonitzada pels doris argius, segons Diodor de Sicília. Sempre va ser un país dòric, i Homer la menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, i diu que van anar a la guerra de Troia juntament amb Nísiros, Kasos i Kos.,^[2] però en un període posterior van estar sota el domini de Rodes i sembla que mai no va ser del tot independent, ja que no s'han trobat monedes pròpies i en canvi moltes de Rodes.

Sembla que l'illa va estar ben poblada a l'antiguitat. Segons Escílax de Carianda tenia almenys tres ciutats, i segons Estrabó quatre. L'únic nom que dona Estrabó és Nísiros (Νίσυρος), i Claudi Ptolemeu dona el nom d'una altra que es deia Poseidion (Ποσείδιον) (a l'est, l'actual Pigadin o Posin). En una inscripció s'ha trobat el nom d'una tercera, Arkesine (Ἀρκεσίνη) (és l'actual Arkássa a l'oest de la costa sud). A una roca a la costa oest hi ha unes ruïnes anomenades Sókastron, i també unes ruïnes a l'illa de Saria, al nord de Càrpatos, corresponents a la ciutat de Palàtia, probablement la mateixa que Nísiros.

L'extrem sud era el cap Toanteion, avui Akrotéri, i no lluny el d'Efialtion, avui Aphiartis.^[3]

El 42 aC l'illa va passar a Roma. Del segle VII i fins al X va ser objecte d'atacs dels pirates i els habitants es van retirar cap a les muntanyes. El 1821 es va revoltar però el tractat del 1830 la va concedir a Turquia. El 1912 va formar el Dodecanès amb altres illes sota domini italià. Es va incorporar a Grècia el 1948.

Avui te deu ciutats:

Pigadia (Kàrpathos)
Menetes
Arkasa
Aperi
Volada
Othos
Piles
Mesochori
Spoa
Olympos

ReferènciesModifica

↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 964. ISBN 9788441224223.
↑ Homer. Ilíada, II, 676
↑ Smith, William (ed.). «Carpathus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 febrer 2021].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrpatos

[1] Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 964. ISBN 9788441224223.

[2] Homer. Ilíada, II, 676

[3] Smith, William (ed.). «Carpathus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 febrer 2021].

[1]

[2]

[3]