Cañas y barro (pel·lícula)

pel·lícula de 1954 dirigida per Juan de Orduña

Cañas y barro és una pel·lícula de coproducció hispano-italiana dirigida per Juan de Orduña el 1954 i basada en la novel·la homònima de Vicent Blasco Ibáñez. Aquesta pel·lícula va suposar el debut cinematogràfic de l'actor de Chiclana José Moreno.

Infotaula de pel·lículaCañas y barro
Fitxa
DireccióJuan de Orduña Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJuan de Orduña Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióSigfrido Burmann Modifica el valor a Wikidata
GuióRiccardo Pazzaglia i Vicent Blasco Ibáñez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRicard Lamote de Grignon i Ribas Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé F. Aguayo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntonio Cánovas Modifica el valor a Wikidata
VestuariManuel Comba Sigüenza i Peris Hermanos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPico Films
Producciones Orduña
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 ₧ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0046840 FilmAffinity: 107727 Letterboxd: reeds-and-mud TMDB.org: 472807 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

La pel·lícula narra la història de tres generacions de la família dels Paloma a l'Albufera valenciana a principis del segle XX. Des del Tío Paloma, el remer més ràpid de la comarca, passant pel seu fill Tono, que decideix dedicar-se al cultiu d'arròs trencant una centenària tradició familiar d'activitat pesquera, fins al jove Tonet, l'últim representant de la saga. Tonet és enamorat de Neleta des que eren infants, però es veuen obligats a separar-se quan Tonet és reclutat per anar a Cuba durant la guerra hispano-estatunidenca. L'ambiciosa Neleta decideix llavors casar-se amb Cañamel, un hostaler benestant i vidu. Quan Tonet torni de Cuba Neleta mantindran relacions d'amagat. Poc després Cañamel mor però deixa una clàusula al testament que especifica que si Neleta es torna a casar, tots els seus diners passaran a la seva cunyada Samaruca. Per no perdre l'herència, Neleta decideix mantenir en secret la seva relació amb Tonet. Però la situació es complica quan queda embarassada.[1][2]

Repartiment

modifica

La pel·lícula va aconseguir un premi econòmic de 200.000 ptes, als premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1954.[3]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica