Sigfrido Burmann
Siegfried Burmann, conegut en Espanya com Sigfrido Burmann (Hannover, Imperi alemany, 11 de novembre de 1891 - Madrid, 22 de juliol de 1980), va ser un escenògraf, decorador i director artístic de cinema i teatre alemany, establert en Espanya des de 1910.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 novembre 1891  Hannover (Alemanya) |
| Mort | 22 juliol 1980 (88 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escenògraf, pintor |
| Activitat | 1920 – 1974 |
| Família | |
| Fills | Hans Burmann |
  | |
Casat amb una espanyola, va tenir quatre fills, dos d'ells també dedicats al cinema i el teatre: el director de fotografia Hans Burmann i el director artístic Wolfgang Burmann.
Trajectòria
modificaEs va instal·lar a Espanya en 1910 i va estudiar Belles arts en l'Academia de Sant Ferran. Va col·laborar com a pintor i decorador amb Jacinto Benavente i Federico García Lorca en els seus muntatges teatrals, i va ser l'escenògraf de la companyia de Margarida Xirgu. El seu treball al cinema es va iniciar amb uns esbossos per a El barbero de Sevilla en 1938. Va treballar en més d'un centenar de pel·lícules, la major part d'elles espanyoles.
Trajectòria al cinema
modifica- Carmen la de Triana (1938).
- Raza (1941).
- La vida en un hilo (1945).
- Agustina de Aragón (1950).
- El último caballo (1950).
- Pequeñeces (1950).
- Alba de América (1951).
- Cañas y barro (1954).
- El último cuplé (1957).
- Los amantes del desierto (1957).
- Las de Caín (1959).
Trajectòria teatral (parcial)
modifica- Don Juan de España (1921), de Gregorio Martínez Sierra.
- Fermín Galán (1931), de Rafael Alberti.
- Otra vez el diablo (1935), d'Alejandro Casona.
- El villano en su rincón (1935), de Lope de Vega.
- Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1936), d'Enrique Jardiel Poncela.
- El hombre que murió en la guerra (1941), dels germans Machado.
- El sueño de una noche de verano (1944), de William Shakespeare.[2]
- Arsénico y encaje antiguo (1945), de Joseph Kesselring.
- La cárcel infinita (1945), de Joaquín Calvo Sotelo,[3]
- Ricardo III (1946), de William Shakespeare.[4]
- La conjuración de Fiesco (1946), de Friedrich Schiller.
- La estrella de Egipto (1947), d'Adrián Ortega.
- Luz de gas (1948), de Patrick Hamilton.
- La alondra (1954), de Jean Anouilh.
- La cena del rey Baltasar (1954), de Pedro Calderón de la Barca.[5]
- El diario de Ana Frank (1957), de Frances Goodrich i Albert Hackett.
- El milagro de Anna Sullivan (1961) de William Gibson.
- Cita en Senlis (1963), de Jean Anouilh.
- Bonaparte quiere vivir tranquilo (1964), de Giovacchino Forzano.
- Solo Dios puede juzgarme (1969), d'Emilio Romero.
- Los delfines (1969), de Jaime Salom.
- El círculo de tiza caucasiano (1971), de Bertolt Brecht.
- Adiós, señorita Ruth (1973), d'Emlyn Williams.
Premis
modifica| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1960 | Millors decorats | El príncipe encadenado | Guanyador |
Referències
modifica- ↑ «Falleció el escenógrafo y pintor Sigfrido Burmann». El País, 23-07-1980. [Consulta: 27 febrer 2015].
- ↑ «Triunfal estreno de Sueño de una noche de verano, un espectáculo maravilloso». Diario ABC, 08-12-1945. [Consulta: 22 novembre 2011].
- ↑ «Se estrenó con gran éxito el drama de Joaquín Calvo Sotelo "La cárcel infinita"». Diari ABC, 03-02-1945. [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ «En el Español se representó triunfalmente Ricardo III, de Shakespeare». Diario ABC, 14-12-1946.
- ↑ «Divinas y Humanas Letras». Ignacio Arellano, 1997.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1960». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-01-24. [Consulta: 8 abril 2018].