Cache de paranyer

Un cache de paranyer o cache de tramper,[1][2][3] és un tipus d'amagatall temporal,[4] utilitzat d'antuvi per pobles primitius, que fou utilitzat, entre altres, pels trampers del nord del continent americà amb la finalitat d'amagar-hi, dissimulant-los, els aliments per a tota la campanya, o bé emmagatzemar-hi les pells recollides preparant el viatge de tornada cap a la civilització, etc.. Aquest hàbit, derivat probablement de l'emmagatzematge animal, existia des del Neolític en les civilitzacions antigues de caçadors-recol·lectors,[5] ras i curt, existia també entre els indis americans quan els trampers van arribar als seus campaments.[5]

Tramper amb les pells capturades

EtimologiaModifica

 
Tramper a punt de tornar al cache

El terme "cache" prové de la paraula francesa "cache" derivada del verb "cacher" que significa ocultar o amagar. El diccionari de Webster de 1911 defineix el cache com: "un forat a terra, fet per amagar i protegir els materials que, per diferents motius, no es volen transportar en aquell moment i poder tornar a buscar-los quan sigui convenient".[6][7]

FuncionamentModifica

Es pot explicar el funcionament d'un cache de tramper mitjançant els trajectes entre els punts del territori per on el tramper es mou. Siguin aquests punts: O-origen, C-cache, i D-E-F-trampes

El tramper surt del punt O-origen i quan al cap d'uns 700km, arriba al punt C-cache, en ell hi amaga les provisions per 1 any i continua el viatge cap als altres punts, separats uns 100km de mitjana de C-cache: "D-trampa, E-trampa, F-trampa..", on es dedica a anar posant les trampes objectiu de la seva feina. L'avantatge del cache es fa palesa quan. -tot estant als llocs de les trampes- necessita provisions, no ha de fer els 800 km que el separen del punt O-origen, de fet només ha de fer els 100km que el separen del C-cache on hi té les provisions amagades, aprofitant el viatge per deixar-hi les pells capturades.

MotiusModifica

 
Arribada de Radisson a un campament indígena l'any 1660.

Com s'ha dit abans, hi havia diferent motius per guardar coses dins d'un cache. Entre els tipus d'articles que un tramper alguna vegada hagi pogut amagar dins d'un cache, dins d'una llista incompleta hi hauria els següents: pells de castor, trampes, canons, pólvora, pedres, barres de plom, tabac, ganivets, destrals, cafè, sucre, sal, pernil, porc, fesols, blat de moro, abrics de búfal, mantes de llana, teles, quincalla pels indis i un munt d'altres coses. Els motius del "Mountain man" per utilitzar un cache, variaven segons fos un explorador, un comerciant o un tramper:[8]

  • L'explorador podia alleugerir la seva càrrega per una part difícil del seu viatge, o emmagatzemar en el cache articles importants (com aliments, plom i pólvora) per al seu viatge de tornada.
  • El comerciant podia emmagatzemar algunes de les seves mercaderies comercials per recuperar-les més tard.
  • El tramper necessitava un lloc a on poder amagar les seves pells de castor fins que estava preparat per transportar-les als mercats cap a l'est.

Construcció d'un cacheModifica

 
Comerciant de pells canadenc a finals del segle XIX.

El capità Meriwether Lewis, el 9 de juny de 1805, ho descriu així.[9][10]

  • Un lloc dissimulat
  • Un forat fet a terra
  • Una tapa dissimulada

Primer cal buscar un lloc adequat per a la construcció, és molt important que sigui ben sec, i, de preferència sobre un terreny pla sense arbres als voltants per evitar les arrels que dificultarien fer el forat a terra.

Es traça un cercle d'unes 20 polzades de diàmetre, es retira amb cura la gespa o herba d'aquest cercle, traient-la tant sencera com sigui possible per tal que es pugui tornar a posar en la mateixa posició quan el cache estigui acabat i ple. Aquest forat circular s'excava llavors perpendicularment fins a la profunditat d'un peu, si el sòl no és gaire ferm, una mica més profund. Després, comença a treballar cap a fora anant-lo eixamplant a mesura que s'avança cap al fons, fins que el forat tingui al voltant de sis o set peus de profunditat, donant-li gairebé la forma d'una tetera, o la part inferior d'un gran alambí. El fons també es fa una mica més profund cap el centre.

Les dimensions del cache han d'estar en proporció amb la quantitat d'articles destinats a ser-hi dipositats. A mesura que s'excava , es treu la terra amb un recipient i amb cura es va col·locant sobre una pell o tela, i després es porta fins a un lloc on es pugui escampar en forma que quedi dissimulada; generalment, en algun rierol proper, on l'aigua la dispersarà sense deixar rastres que podrien conduir al descobriment del cache.

Abans que els béns hi siguin dipositats, han de ser ben secs. A continuació, es recull una parcel·la de petites branques seques, i es fa una base entre-teixint-les, de tres o quatre polzades d'espessor, que després es cobreix amb un mica é cru sec. Llavors, es dipositen els articles, tenint cura d'evitar que toquin les parets, posant altres branques seques a mesura que es va posant la mercaderia. Quan gairebé estigui ple, els productes amb una pell, es cobreix de terra es trepitja bé la primera gespa eliminada, el forat ha de quedar dissimulat i a nivell amb la superfície del terreny circumdant. D'aquesta manera, les pells seques, mercaderies o aliments secs es poden mantenir sense deteriorament durant alguns anys ".

Usuaris destacats del cacheModifica

 
Manuel de Lisa
  • John Jacob Astor (17 de juliol de 1763, Walldorf, Alemanya - 29 de març de 1848, Nova York, Estats Units), fill d'un carnisser alemany i el menor de tres germans. Va emigrar a Anglaterra quan era adolescent, treballant com a fabricant d'instruments musicals al costat del seu germà major George Astor. Es va traslladar als Estats Units després de la Guerra d'independència d'aquests, es va dedicar al comerç de pells i va arribar a construir un monopoli, administrant un imperi comercial que es va estendre primer a la regió dels Grans Llacs i al Canadà, i després es va expandir a l'oest dels Estats Units fins a la costa del Pacífic.
  • Manuel Lisa (Nova Orleans, 8 de setembre de 1772 — Saint Louis, 12 d'agost de 1820) fou un important comerciant de pells i explorador nord-americà d'origen espanyol (murcià). Fou un dels fundadors de la «Compañía de Pieles San Luis Misuri» i l'explorador més conegut de la seva època als territoris indis dels actuals estats de Missouri i Kansas. Fill d'un funcionari colonial espanyol, va esdevenir un gran amic dels Estats Units en la seva expansió cap a l'oest. Entre 1803 i 1804, va col·laborar com a assessor de l'expedició de Lewis i Clark, que obrí les portes del Far West, i, degut a la seva activitat en el negoci de les pells, Lisa fou molt influent entre les tribus índies i va contribuir al fet que, a la guerra de 1812, fossin aliades dels Estats Units contra la Gran Bretanya.[11]
  • John Colter (Stuarts Draft (Virginia), ca.1774 - Missouri, el 7 de maig de 1812 o el 22 de novembre de 1813) va ser un tramper, comerciant de pells, guia i explorador nord-americà que va formar part de l'expedició de Lewis i Clark ( 1804-1806). Encara que va ser part d'una de les expedicions més famoses de la història, Colter és més recordat per les exploracions que va fer en solitari durant l'hivern de 1807-1808, quan a les ordres de Manuel Lisa, es va convertir en la primera persona d'ascendència europea coneguda que es va incorporar a la regió que ara integra el parc nacional de Yellowstone, sent el primer en veure la serralada Teton i el Jackson Hole. Colter va passar mesos sol en zones verges, sent per aquest motiu generalment considerat com l'arquetip i primer "Mountain man".[12]
  • Meriwether Lewis (18 d'agost del 1774 a Charlottesville i mort l'11 d'octubre del 1809 a Hohenwald) fou un explorador, soldat i funcionari estatunidenc, cèlebre pel seu rol com a líder del Corps of Discovery, la missió del qual era explorar el territori adquirit per la compra de Louisiana. En els seus informes va explicar amb tot detall la construcció d'un cache i com i quan utilitzar-lo.[10]
  • George Drouillard (1773/75?–1810) era un caçador, intèrpret i parlador amb signes de l'expedició de Lewis i Clark, sovint considerat un dels dos membres més apreciats per Lewis (sent l'altre John Colter). Nascut de pare francès del Canadà i mare Shawnee de Detroit, Drouillard va demostrar ser el millor caçador de l'expedició, en particular durant el dur hivern passat a Fort Clatsop. Després de participar en l'expedició, va continuar caçant pells als actuals Wyoming i Montana, treballant per la Compañia de Pieles San Luis Misuri de Manuel Lisa, que el va contractar el 1807. Sovint aventurant-se sol (com John Colter), en particular a les capçaleres del riu Big Horn de Yellowstone i als voltants de Les Tres Forques del Missouri, George Drouillard va ser salvatgement assassinat el maig de 1810 pels indis Blackfoot, a la regió de Les Tres Forques.
  • Jedediah Smith (1799 – prop de 1831) va ser caçador i comerciant de pells que va realitzar exploracions significatives per l'obertura de l'oest americà als colons europeus i americans. Smith és considerat el primer home d'ascendència europea en creuar el futur estat de Nevada; el primer en travessar Utah de nord a sud i d'oest a est; i el primer americà en arribar a Califòrnia per ruta terrestre. També va ser el primer en escalar Sierra Nevada i en explorar la zona que va des de San Diego fins als bancs del riu Columbia. Va ser un home de negocis d'èxit i soci únic de la Companyia de pells de les Muntanyes Rocalloses després de la marxa d'Ashley. Smith tenia una cicatriu destacable al rostre, fruit d'un atac d'ós bru.[13]

"Mountain man"Modifica

 
Actor en una recreació històrica interpretant un tramper amb unes pells com les que es guardaven al cache.

Els "Mountain man" van viure principalment a les Muntanyes Rocalloses des de finals del s.XVIII fins a la dècada de 1880 (amb un pic de població a principis de la dècada de 1840). Entre 1820 i 1840, el màxim moment d'esplendor de captures de castors, hi havia uns 3.000 "Mountain man" distribuïts per les muntanyes. Si bé hi havia molts paranyers lliures, la majoria treballava per les grans companyies de comerç de pells. La vida d'un home d'una companya es trobava gairebé militaritzada. Els homes tenien grups un pèl organitzats, caçaven i col·locaven trampes en brigades i sempre informaven al cap de la brigada de captura. Aquest cap, rebia el nom de "boosway", una deformació del terme francès bourgeois (en català, burgesia). Era el líder de la brigada i el cap de comerç.

Els "Mountain man" eren ètnicament, socialment i religiosament diversos, i no encaixaven en cap estereotip establert. Encara que ells consideraven que eren independents, de fet, eren un braç econòmic de les grans companyies de pells que duien a terme fires anuals, conegudes com a punts de trobada de caçadors els "Rendez vous", perquè els "Mountain man" venguessin les seves mercaderies. La majoria dels "Mountain man" eren nascuts al Canadà, als Estats Units, o en els territoris mexicans de govern espanyol,

L'estereotip de "Mountain man" s'ha representat vestit amb pell d'ant i una gorra de pell d'ós, lluint barba espessa, i portant un fusell Hawken i un ganivet Bowie, normalment conegut com "'ganivet scalpin". Han estat idealitzats com a homes honorables amb el seu propi codi cavalleresc, solitaris que ajudaven als necessitats, però que havien trobat la seva llar a la natura salvatge.

No obstant això, en realitat, la majoria de caçadors viatjaven i treballaven en grups o companyies. La seva vestimenta típica combinava gorres de llana i capes amb pantalons i camises de cuir preparades a l'estil nadiu americà. Els "Mountain man" normalment portaven mocassins però a vegades portaven un parell de botes pesades per terrenys difícils. Cada "Mountain man" portava un equip bàsic[14] que podia incloure armes, banyes de pólvora, una bossa de perdigons, ganivets, destrals, cantimplora, estris de cuina i subministraments de tabac, cafè, sal i pemmican. Els cavalls o mules els hi eren essencials, en nombre suficient, és a dir, un cavall per muntar per a cada home i almenys un altre per portar els subministraments i pells.

Cache en informàticaModifica

Els ordinadors moderns disposen d'una tecnologia que per raó de la similitud amb la funcionalitat d'un cache de tramper, se l'ha batejat amb el nom de cache:[15] si la CPU necessita una dada, la va a buscar a aquest cache d'accés més ràpid (en aquest cas: memòria estàtica més ràpida que la memòria RAM dinàmica del sistema), si no la troba, l'agafa de la memòria lenta del sistema, tenint en compte que aquesta memòria RAM dinàmica, és aproximadament unes 10 vegades més lenta que la memòria RAM estàtica del cache; en altres casos, el cache no té perquè ser una memòria, pot ser "quelcom" que tingui un temps d'accés més ràpid que el temps d'accés al disc dur (disk cache buffer) o un temps de resposta més ràpid que el temps de resposta de la web (web cache)

Cal remarcar que el cache en informàtica és un terme molt genèric i que la traducció de "cache" com "memòria cau" és una traducció parcial i esbiaixada; és una traducció inexacte, ja que no sempre és tracte d'una memòria d'alta velocitat: un cache informàtic pot estar situat a un disk dur.[16]

  • El disk cache és un buffer reservat en la memòria RAM (dinàmica) del sistema, que simplement pot subministrar les dades amb més rapidesa que un disk dur
  • En el cas del web cache es salven pàgines senceres de molt ús, ni tan sols en memòria RAM sinó en el disc dur d'un servidor més proper (web cache remot) o en el disc dur del propi ordinador de l'usuari (web cache local).

ReferènciesModifica

  1. DCVB: trampa
  2. «Cache de paranyer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. trampa a Optimot
  4. The Utah Journey. Gibbs Smith, p. 73–. ISBN 978-1-4236-2384-7. 
  5. 5,0 5,1 Xmission: The CACHE
  6. collinsdictionary:cache
  7. Utah: A Guide to the State. US History Publishers, p. 272–. ISBN 978-1-60354-043-8. 
  8. Meriwether Lewis; William Clark Travels of the Source of the Missouri River and Across the American Continent to the Pacific Ocean: Performed by Order of the Government of the United States, in the Years 1804, 1805, and 1806. Longman, Hurst, Rees, Orme, and Brown, 1815. 
  9. Westbound Lewis and Clark expedition, near the mouth of the Marias River
  10. 10,0 10,1 Meriwether Lewis; William Clark Travels of the Source of the Missouri River and Across the American Continent to the Pacific Ocean: Performed by Order of the Government of the United States, in the Years 1804, 1805, and 1806. Longman, Hurst, Rees, Orme, and Brown, 1815, p. 350–. 
  11. Robert J. Willoughby. The Brothers Robidoux and the Opening of the American West. University of Missouri Press, 1 novembre 2012, p. 30–. ISBN 978-0-8262-7291-1. 
  12. Burton Harris. John Colter: His Years in the Rockies. U of Nebraska Press, 1993, p. 33–. ISBN 0-8032-7264-2. 
  13. Barton H. Barbour. Jedediah Smith: No Ordinary Mountain Man. University of Oklahoma Press, 10 setembre 2012, p. 84–. ISBN 978-0-8061-8322-0. 
  14. Russel, Carl. Firearms, Traps, and Tools of the Mountain Men: A Guide to the Equipment of the Trappers and Fur Traders Who Opened the Old West (en anglès). Skyhorse Publishing, 2010, p. 480. ISBN 1602399697. 
  15. Michael Meyers. A+ Certification Exam Guide. McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-913765-4. 
  16. Oxforddictionaries:cache

BibliografiaModifica

  • Brown, Craig, editor. The Illustrated History of Canada. Toronto: Lester & Orpen Dennys Ltd., 1987. ISBN 0-88619-147-5.
  • Podruchny, Carolyn. Making the Voyageur World : Travelers and Traders in the North American Fur Trade. Torontó : University of Torontó Press, 2006. ISBN 978-0-8020-9428-5.
  • Associated Press in Salt Lake City «'Mountain Man' Troy James Knapp faces justice after six years on run» (en anglès). The Guardian, 09-06-2014.
  • Gowans, Fred. "Rocky Mountain Rendezvous: A History of The Fur Trade 1825–1840." Gibbs M. Smith, Layton, Utah 2005. 13. ISBN 1-58685-756-8. (en anglès)
  • Hafen, LeRoy R., editor. Fur Trappers and Traders of the Far Southwest. 1965, Utah State University Press, Logan, Utah, (1997 reprint). ISBN 0-87421-235-9. (en anglès)
  • Orville C. Loomer, "Fort Henry," Fort Union Fur Trade Symposium Proceedings September 13–15, 1990 (Williston, Friends of Fort Union Trading Post, 1994), 79. (en anglès)
  • Maguire, James H., Peter Wild, & Donald Barclay: A Rendezvous Reader: Tall, Tangled, and True Tales of the Mountain Men, 1805–1850. University of Utah Press. 1997. ISBN 978-0-87480-539-0
  • McLelland, Dennis. The Avenging Fury of the Plains, John "Liver-Eating" Johnston, Exploding the Myths - Discovering the Man, (en anglès)
  • Morgan, Dale L. Jedediah Smith and the Opening of the American West. Bison Books, University of Nebraska Press, 1964. ISBN 0-8032-5138-6 (en anglès)
  • Hampton Sides. "Blood and Thunder - The Epic Story of Kit Carson and the Conquest of the American West." Anchor Books, 2006. ISBN 1-4000-3110-9 (en anglès)
  • Dale, Clifford. The Ashley-Smith explorations and the discovery of a central route to the Pacific, 1822-1829 (en anglès). The Arthur H. Clark Company, 1918. 
  • DeVoto, Bernard, Across the Wide Missouri, Houghton Mifflin Company, Boston, MA. 1947. (en anglès)
  • Russell, Carl P. Fireams, Traps, and Tools of the Mountain Man. New York: Alfred A. Knope, Inc. 1967. (en anglès)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cache de paranyer