Camacuc

revista infantil en valencià

Camacuc és una revista infantil en valencià publicada per l'editorial homònima des de l'any 1984.[1] Composta sobretot per còmics, té 32 pàgines.[2]

Infotaula de publicacions periòdiquesCamacuc
Tipuspremsa infantil Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inicijuny 1984 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

La revista s'edita amb la intenció de difondre i normalitzar el valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors dibuixants del País Valencià. La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i cases particulars. Es finança a través de subscripció i publicitat,[3] i té una periodicitat bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa editorial que es pot consultar al seu web. De l'any 2000 i durant quinze anys publicà una versió en aranès sota el títol d'Era Garbèra,[4] amb 800 subscriptors que s'afegeixen als 1.000 que ja tenia l'edició en valencià.[2]

Contingut

modifica

La revista està escrita íntegrament en valencià i el seu contingut està fet per autores i autors valencians i valencianes.[5] A banda de còmics, també inclou notícies i seccions fixes de text com "Contes", "La barraqueta de la ciència","De tot arreu" o "passatemps".[6] Una secció breu titulada "Recomanem" sol ressenyar títols de literatura infantil i juvenil o música. Durant uns anys s'hi van publicar entrevistes, algunes de les quals a escriptors de literatura infantil i juvenil, com Mercè Viana.

Trajectòria

modifica

Oficialment sols ha tingut dos etapes: la primera, que durà fins a febrer de 1987, i l'actual que s'encetà en setembre del mateix any, després d'una aturada de sis mesos.[2]

Inicis (1985)

modifica

Camacuc va aparèixer el juny de 1984, desmarcant-se de seguida del seu model Cavall Fort per partir de la iniciativa privada i potenciar el còmic autòcton en comptes del còmic francobelga.[7] A la primeria era editada per la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, que posteriorment s'anomenaria Edicions Camacuc.[8] En esta etapa la revista tenia 24 pàgines.[2]

Títol Autoria Procedència Números
Ramonell El Camell Pedro Sestelo Ipurbeltz
Tom i Wandi Gregorio Muro Ipurbeltz
Ot el Bruixot Picanyol Cavall Fort[7]
Sidral Bromeral Teresa Durán Cavall Fort[7]
Els Bufanùvols Madorell Cavall Fort[7]
Iznogoud Jean Tabary Pilote
Percevan Jean Léturgie/Xavier Fauche Gomme!
La basca del 85 Carles Cano/Paco Giménez 5

Creixement (1986-1989)

modifica

En 1987 passa un hiatus de sis mesos sense publicar-se, però en 1989 arriba a 900 subscriptors.[2] Poc després, i gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, Camacuc augmenta el seu tiratge fins a vora els 24.000 exemplars,[9] Joan Escrivá, Pep Mata i Emper Pascual componen la seua redacció en esta etapa.[9] sent distribuïda a escoles i biblioteques.[2]

Durant esta etapa les sèries provinents de revistes catalanes (Cavall Fort) o basques (Ipurbeltz) que havien estat un sostén en els primers números, van sent substituïdes per producció pròpia, bé siga d'autors veterans de l'Escola Valenciana de còmic com de nous autors.[2]

Títol Autoria Procedència Números
Little Nemo in Slumberland Winsor McCay Tira de premsa[9]
Ion i Mirka Harriet/Daniel Redondo Habeko Mik
En Massagran Madorell Cavall Fort[9]
Georgina Toni Cabo
Pasqualet, rei de la brosta Rafa Reinoso 6
Fotomató Jovi
L'Estadi Boig Jovi

Expansió (1990-1992)

modifica

Joan Escrivá dirigeix en solitari la revista, augmenta el seu nombre de pàgines i comença a distribuir-la en els quioscs[9] (abril 1990-setembre 1992),[2] a més de llançar àlbums recopilatoris de les seues sèries i una col·lecció de llibres il·lustrats infantils.[9] El contingut de la revista també es torna menys infantil, arribant als seus majors nivells de qualitat tècnica.[2] La producció pròpia es consolida plenament en 1990-91.[10] En 1992 es recupera un caràcter més infantil, però es fan tres fitxatges de renom: Micharmut amb Pip el viatger, Josep Sanchis amb Miss i Fuss, els fills de Pumbi, i Josep Palop amb Bertomeu, l'as dels ganduls i Robinsó Pérez.[10] En eixa etapa, els diners de les subvencions públiques no era excessiu.[11]

 
El gat Pumbi va ser un dels personatges que s'afegeix a la revista a principi dels anys 1990.
Títol Autoria Procedència Números
M Manel Gimeno
Les aventures del Dr. Von Kum Juan Puchades
Genial Pau Llorens
El Grial Rafa Fonteriz
Remi el missatger Burguitos
Miss i Fuss, els fills de Pumbi Josep Sanchis Pumby 70[9]
Bertomeu, l'as dels ganduls Josep Palop Jaimito 70
Pip Micharmut 70
L'Home Bèstia Rafa Fonteriz
Lluc al pais dels cómics Juanvi Chuliá/Manel Gimeno

Crisi (1993-2000)

modifica

S'abandona la distribució en quioscos, i cau el nombre de subscriptors fins a 500.[2] La revista pateix un daltabaix en desembre de 1993, quan s'anuncia que la Generalitat Valenciana no anava a fer cap compra més de la publicació.[2] En este període la revista passa de 48 a 24 pàgines.[2]

En 1994 es redueix la qualitat del paper per a quadrar despeses i es fan crides per a guanyar subscriptors.[2] En gener de 1996 la revista passa a ser bimensual.[2] Quatre anys després que la Generalitat Valenciana deixara de donar suport a la publicació, el nombre de subscriptors s'estabilitza en 1.500.[4][2] Durant este període perd col·laboradors i la seua línia editorial es torna més infantil, especialment des de 1999, quan comença a publicar totes les pàgines a color.[2]

Títol Autoria Procedència Números
El Senyor Julivert José Fraile
Sulu i Solo, transport espacial Manel Gimeno
Florenci Montes Burguitos
Boro, Moro i Puromoro Toni Cabo
Perolet, estudiant fluixet Vicent Dolç
Pinxo Josex
El Capità Jonàs David Salvador
Vicent un heroi diferent Manuel Bartual
Estrellats Xoan Marín 1999-2000
Cap Indi Maria José Arana
Sir Fredo Álex Cervantes
Corgelat Pere Amorós
Pasqualet Rafa Reinoso

Supervivència (2001-present)

modifica

S'aconsegueixen els 2.000 exemplars de tiratge, gràcies a una nova edició en aranés, titulada Era Garbèra[4] i, en acabant, Fiulet.[12]

Títol Autoria
Sebastià Somiat Jesús Huguet
Joana Defensora Giner
Escola de Superherois Manel Gimeno

En l'actualitat la revista Camacuc continua tenint 32 pàgines. S'edita bimensualment, i es distribueix per correu a tots els subscriptors. 2010-2024 Actualitat

La revista es troba en el seu millor moment de continguts. Sempre ha estat oberta a la participació dels xiquets i xiquetes i publiquen els contes de cada número amb les il·lustracions de professionals de l'APIV (*Associació Professional d'Il·*lustradors València). L'editorial publica còmic d'autor i una sèrie de números dedicats al feminisme, l'assetjament escolar i la diversitat sexual, molt útils en els centres educatius. També publica còmics contant la història de pobles i ciutats valencians.

En 2023 en un acte de censura per part de l'Ajuntament de Borriana, al qual van seguir Torrent i Montserrat, la societat civil de parla catalana abrigalla i demostra el seu rebuig a aquests actes impulsant el projecte fomente de lectura i normalització lingüística de *Camacuc..

En 2022 fou guardonada amb el premi a la millor publicació en la categoria de revistes a la Nit de la Premsa i les Revistes en Català.[1] En 2023 rebé el premi Martí Gasull de part de Plataforma per la Llengua.

Títol Autoria
Boro Moro i Puromoro Toni Cabo
Conte Autores diversos
Cocodril Joanot
Barraqueta de la ciència Joan Escrivà Torres
Alina Carles Tarazona
Nina Manel Gimeno
Lluna, Bernat i Eugeni Rafa Reinoso
Lila i Dino Joanot
Carla Marc Llorens
Contes oncle Pere Pere Amorós
Passatemps Zoraida Zaro
Nicasi i Blai Burguitos
Imaginautes Jesús Huguet
Cap Indi M. José Arana
Vampi José Fonollosa
Anna Gamma Zoraida Zaro
Corgelat Pere Amorós

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Guerra, Lucas. «"Camacuc també és una crida a totes les persones a què s’expressen en valencià"». La Directa, 11-03-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 Camacuc a Tebeosfera
  3. Martínez Sanchis, Francesc. Premsa valencianista. Universitat de València, 2017. ISBN 9788437099460. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Pons (2007), pp. 243 a 247.
  5. «La revista en valencià Camacuc arriba a les escoles de Sagunt». Diari Millars, 3 de març 2020. [Consulta: 27 maig 2022].
  6. «Camacuc» (en valencia). Arxivat de l'original el 13 de novembre 2014. [Consulta: 13 juliol 2013]."
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Pons (2007), pp. 235 a 237.
  8. Fitxa a Tebeosfera
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Pons (2007), pp. 238 a 243.
  10. 10,0 10,1 Jesús Cuadrado a Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 292.
  11. Antonio Martín (Alien Dossier num. 7, Ed. Forum, abril, 1992) reproduït a: Jesús Cuadrado, Gimeno, Porcel et alii (1992), pp. 294.
  12. «Fiulet» (en castellà). Tebeosfera. [Consulta: 31 març 2017].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica