Campionat del Món de Trial 2011

La temporada de 2011 del Campionat del Món de trial fou la 37a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 15 de maig i el 4 de setembre.

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 2011
Imatge
L'equipament que portava Adam Raga el 2011
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Interval de temps15 maig 2011 – 4 setembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició37  (2011) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocAntoni Bou i MenaMontesa Honda. 204 total punts. Modifica el valor a Wikidata
2010 Modifica el valor a Wikidata
2012Modifica el valor a Wikidata

Aquesta temporada presentava l'al·licient del retorn a la competició de la mítica marca catalana Ossa, renascuda de les seves cendres després de gairebé trenta anys d'haver hagut de tancar les portes. L'equip oficial, dirigit per l'excampió del Món Marc Colomer, el compon de moment un sol pilot: Jeroni Fajardo, qui fou fitxat per la marca a final de 2010. Un altre fitxatge destacat de la temporada fou el de Dougie Lampkin, qui deixava Beta després d'haver-hi tornat el 2008 per a passar a córrer amb Gas Gas.

Finalment, Toni Bou guanyà el seu cinquè campionat mundial a l'aire lliure consecutiu, i es va repetir el resultat final pel que fa als tres primers classificats (Bou, Raga i Fujinami) que es ve donant invariablement d'ençà de la temporada de 2007. Aquest any, però, el campionat fou més ajustat, ja que Adam Raga presentà batalla i guanyà un total de quatre proves, mentre Bou en guanyava set i obtenia el títol amb només 13 punts d'avantatge sobre Raga.[1]

Grans Premis

modifica

El calendari de la temporada 2011, previst inicialment a deu curses (vuit Grans Premis, dos dels quals de dos dies), es veié alterat de bon començament a causa de l'anul·lació del darrer Gran Premi previst, el de Polònia, programat inicialment pel 4 de setembre a Myslenice. Per tal de compensar aquesta mancança, a mitjan temporada es programà un darrer Gran Premi de dos dies de durada per al mateix cap de setmana (3 i 4 de setembre) a l'estació d'esquí d'Isola 2000, a Occitània, amb el nom de Gran Premi d'Europa. Així doncs, aquesta temporada hi haurà un total de vuit Grans Premis, amb onze curses.

Cursa Data Gran Premi Lloc Guanyador
1 15 de maig   GP d'Alemanya Gefrees (Districte de Bayreuth)   Toni Bou
2 21 de maig   GP de França ††   Breal-Moñforzh   Adam Raga
3 22 de maig   Toni Bou
4 19 de juny   GP d'Espanya Pobladura de las Regueras (Lleó)   Toni Bou
5 26 de juny   GP d'Andorra Sant Julià de Lòria   Toni Bou
6 10 de juliol   GP d'Itàlia Montecrestese (Verbano-Cusio-Ossola)   Toni Bou
7 30 de juliol   GP de Gran Bretanya   Fort William/An Gearasdan (Highland)   Adam Raga
8 20 d'agost   GP del Japó †† Circuit de Motegi   Toni Bou
9 21 d'agost   Adam Raga
10 3 de setembre   GP d'Europa ††   Isola 2000 (L'Isola)   Adam Raga
11 4 de setembre   Toni Bou
†† = Gran Premi celebrat en dos dies (dissabte i diumenge)

Classificació

modifica

Sistema de puntuació

modifica

Els punts s'atorguen als 15 primers classificats.

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Classificació dels pilots

modifica
  • Els pilots amb fons blau debutaven al Campionat del Món aquesta temporada.
Pos Pilot Moto GER
 
FRA 1
 
FRA 2
 
ESP
 
AND
 
ITA
 
GBR
 
JAP 1
 
JAP 2
 
EUR 1
 
EUR 2
 
Pts
1   Toni Bou Montesa Honda 1 3 1 1 1 1 2 1 3 2 1 204
2   Adam Raga Gas Gas 4 1 3 2 3 2 1 2 1 1 2 191
3   Takahisa Fujinami Montesa Honda 3 5 4 4 2 3 3 3 2 5 4 155
4   Albert Cabestany Sherco 2 4 2 3 4 5 4 3 3 129
5   Jeroni Fajardo Ossa 5 2 5 5 6 4 7 4 9 4 115
6   Michael Brown Gas Gas 8 7 8 9 11 10 6 9 5 7 6 90
7   Loris Gubian Gas Gas 10 8 6 7 8 7 10 6 8 8 10 88
8   James Dabill Beta 6 6 9 6 5 6 5 10 5 86
9   Jack Challoner Beta 11 9 7 8 7 9 9 6 8 70
10   Matteo Grattarola Gas Gas 7 10 10 10 9 8 11 9 9 61
11   Francesco Iolitta Beta 14 11 12 12 12 13 11 11 32
12   Kenichi Kuroyama Yamaha 5 4 24
13   Alexz Wigg Sherco 13 12 11 11 10 15 24
14   Fumitaka Nozaki Yamaha 7 6 19
15   Tomoyuki Ogawa Honda 8 7 17
16   Dougie Lampkin Gas Gas 9 Ret 8 15
17   Tsuyoshi Ogawa Beta 10 10 12
18   Akira Shibata Honda 11 11 10
19   Alfredo Gómez Montesa Honda 7 9
20   Masahiko Sunada Honda 13 12 7
21   Masatoshi Okamura Gas Gas 12 14 6
22   Daniele Maurino Beta 11 5
23   Fabio Lenzi HM 12 4
24   Carsten Stranghöner Gas Gas 12 4
25   Tsubasa Matsuura Honda 15 13 4
26   Akio Saito Honda 14 2
27   Michele Orizio Gas Gas 14 2
Pos Pilot Moto GER
 
FRA 1
 
FRA 2
 
ESP
 
AND
 
ITA
 
GBR
 
JAP 1
 
JAP 2
 
EUR 1
 
EUR 2
 
Pts
Color Resultat
Or Guanyador
Argent 2n lloc
Bronze 3r lloc
Verd Va acabar sumant punts
Blau Va acabar sense sumar punts
No classificat (NC)
Porpra No va acabar (Ret)
Negre Desqualificat (DSQ)
Blanc No va començar (NVC)
Abandonà (AB)
Retirat per lesió (LES)
Cursa cancel·lada (C)
Gris No va participar
Exclòs (EX)

Classificació de marques

modifica
  • Les quantitats indiquen els punts computables per al títol de constructors aconseguits pels pilots de la marca.
Pos Marca GER
 
FRA 1
 
FRA 2
 
ESP
 
AND
 
ITA
 
GBR
 
JAP 1
 
JAP 2
 
EUR 1
 
EUR 2
 
Pts
1   Montesa Honda 35 26 33 33 37 35 32 35 32 28 33 359
2   Gas Gas 22 29 25 26 23 26 30 27 31 29 27 295
3   Beta 15 17 16 18 20 17 18 6 6 16 19 168
4   Sherco 20 17 22 20 19 12 13 15 15 153
5   Ossa 11 17 11 11 10 13 9 13 7 13 115
6   Yamaha 20 23 43
7   Honda 13 14 27
Pos Marca GER
 
FRA 1
 
FRA 2
 
ESP
 
AND
 
ITA
 
GBR
 
JAP 1
 
JAP 2
 
EUR 1
 
EUR 2
 
Pts

Referències

modifica
  1. «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 04-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].[Enllaç no actiu]