Campionat del Món de Trial 2012

Campionat del Món de Trial 2012
	L'equipament que portava Toni Bou el 2012
Tipus	TrialGP
Organitzador	FIM
Localització i Dates
Interval de temps	28 abril 2012 – 29 juliol 2012
Número d'edició	38 (2012)
Competició
Primer lloc	Antoni Bou i Mena↔Montesa Honda. 250 total punts.
	← 2011 2013 →

La temporada de 2012 del Campionat del Món de trial fou la 38a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 13 proves puntuables, celebrades entre el 28 d'abril i el 29 de juliol.

El campió vigent, Toni Bou, començà la temporada defensant el cinquè títol mundial consecutiu que aconseguí la temporada anterior, amb l'opció de situar-se com al pilot amb més campionats del món guanyats de la història (empatat a 12 amb Dougie Lampkin) si aconseguia el títol, atesos els sis mundials indoor que també havia guanyat fins a la data. Finalment fou així i el 8 de juliol es proclamà Campió del Món a manca de dues proves per al final, en guanyar el Trial d'Itàlia.^[1]

Els principals canvis de la temporada eren el retorn de Jeroni Fajardo a Beta, abandonant Ossa després d'haver-hi fitxat a la fi de 2010. En substitució seva, la marca catalana fitxà Dani Oliveras, pilot que retornava així a la competició del màxim nivell. També cal esmentar la incorporació d'un nou fabricant, JTG, empresa amb capital català però amb seu a l'Aragó, que hi participa amb Pol Tarrés. La seva moto ha estat dissenyada amb l'assessorament de Jordi Tarrés.

Grans Premis

El calendari de la temporada 2012 estava previst inicialment a 13 curses (7 Grans Premis, sis dels quals de 2 dies).^[2]

Cursa	Data	Gran Premi	Lloc	Guanyador
1	28 d'abril	GP de França ††	La Bresse (Vosges)	Adam Raga
2	29 d'abril	GP de França ††	La Bresse (Vosges)	Toni Bou
3	26 de maig	GP d'Austràlia ††	Mount Tarrengower (Victòria)	Toni Bou
4	27 de maig	GP d'Austràlia ††	Mount Tarrengower (Victòria)	Toni Bou
5	2 de juny	GP del Japó ††	Circuit de Motegi	Toni Bou
6	3 de juny	GP del Japó ††	Circuit de Motegi	Toni Bou
7	16 de juny	GP d'Espanya ††	Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova)	Toni Bou
8	17 de juny	GP d'Espanya ††	Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova)	Toni Bou
9	23 de juny	GP d'Andorra ††	Sant Julià de Lòria	Toni Bou
10	24 de juny	GP d'Andorra ††	Sant Julià de Lòria	Albert Cabestany
11	8 de juliol	GP d'Itàlia	Santo Stefano d'Aveto (Gènova)	Toni Bou
12	28 de juliol	GP de Gran Bretanya ††	Penrith (Cúmbria)	Toni Bou
13	29 de juliol	GP de Gran Bretanya ††	Penrith (Cúmbria)	Toni Bou

†† = Gran Premi celebrat en dos dies (dissabte i diumenge)

Classificació

Sistema de puntuació

Els punts s'atorguen als 15 primers classificats.

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Classificació dels pilots

Els pilots amb fons blau debutaven al Campionat del Món aquesta temporada.

Pos	Pilot	Moto	FRA 1	FRA 2	AUS 1	AUS 2	JAP 1	JAP 2	ESP 1	ESP 2	AND 1	AND 2	ITA	GBR 1	GBR 2	Pts
1	Toni Bou	Montesa Honda	2	1	1	1	1	1	1	1	1	4	1	1	1	250
2	Adam Raga	Gas Gas	1	5	2	4	6	5	3	2	4	3	4	3	2	187
3	Jeroni Fajardo	Beta	4	2	5	2	2	4	4	3	2	2	6	4	4	186
4	Albert Cabestany	Sherco	3	3	3	5	3	2	2	7	5	1	3	6	5	181
5	Takahisa Fujinami	Montesa Honda	5	4	4	3	4	3	5	4	3	5	2	2	6	174
6	James Dabill	Beta	6	6	7	6	5	9	6	5	6	6	5	5	3	135
7	Jack Challoner	Beta	7	9	9	7	10	11	7	6	8	11	10	7	7	99
8	Dani Oliveras	Ossa	10	11	6	10	12	6	8	8	12	8	7	11	9	90
9	Michael Brown	Gas Gas	9	7	10	11	11	8	10	11	7	7	9	9	10	89
10	Matteo Grattarola	Gas Gas	8	10	12	8	15	15	11	12	9	10	8	12	12	66
11	Alexz Wigg	Gas Gas	13	12	13	13	8	14	12	10	11	13	14	10	8	57
12	Loris Gubian	Gas Gas	11	8	8	9	13	13	9	Ret			11			46
13	Pere Borrellas	Gas Gas	14	13	11	12	16	17	13	9	10	9	15	14	14	42
14	Eddie Karlsson	Gas Gas	12	Ret					14	13	14	12		13	13	21
15	Alexandre Ferrer	Sherco											12	8	11	17
16	Tomoyuki Ogawa	Honda					9	7								16
17	Kenichi Kuroyama	Yamaha					7	12								13
18	Gianluca Tournour	Gas Gas	15	14					15	14	13	14				11
19	Fumitaka Nozaki	Yamaha					17	10								6
20	Daniele Maurino	Ossa											13			3
21	Tsuyoshi Ogawa	Beta					14	16								2
Pos	Pilot	Moto	FRA 1	FRA 2	AUS 1	AUS 2	JAP 1	JAP 2	ESP 1	ESP 2	AND 1	AND 2	ITA	GBR 1	GBR 2	Pts

Color	Resultat
Or	Guanyador
Argent	2n lloc
Bronze	3r lloc
Verd	Va acabar sumant punts
Blau	Va acabar sense sumar punts
Blau	No classificat (NC)
Porpra	No va acabar (Ret)
Negre	Desqualificat (DSQ)
Blanc	No va començar (NVC)
	Abandonà (AB)
	Retirat per lesió (LES)
	Cursa cancel·lada (C)
Gris	No va participar
Gris	Exclòs (EX)

Classificació de marques

Les quantitats indiquen els punts computables per al títol de constructors aconseguits pels pilots de la marca.

Pos	Marca	FRA 1	FRA 2	AUS 1	AUS 2	JAP 1	JAP 2	ESP 1	ESP 2	AND 1	AND 2	ITA	GBR 1	GBR 2	Pts
1	Montesa Honda	28	33	33	35	33	35	31	33	35	24	37	37	30	424
2	Beta	23	27	20	27	28	20	23	26	27	27	21	24	28	320
3	Gas Gas	28	20	25	21	18	19	22	24	22	24	21	22	25	290
4	Sherco	15	15	15	11	15	17	17	9	11	20	19	18	20	202
5	Ossa	6	5	10	6	4	10	8	8	4	8	12	5	7	93
6	Yamaha					9	10								19
7	Honda					7	9								16
Pos	Marca	FRA 1	FRA 2	AUS 1	AUS 2	JAP 1	JAP 2	ESP 1	ESP 2	AND 1	AND 2	ITA	GBR 1	GBR 2	Pts

Referències

↑ «Toni Bou, campió del món de trial a l'aire lliure per sisè any consecutiu». Ara, 08-07-2012. [Consulta: 8 juliol 2012].
↑ «FIM World Trial Championship 2012» (en francès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 21 d'abril 2012. [Consulta: 15 abril 2012].

«2012 - World Championship» (en anglès). trialonline.org, 2012. [Consulta: 4 maig 2012].^{[Enllaç no actiu]}
«2012 - Manufacturer» (en anglès). trialonline.org, 2012. [Consulta: 4 maig 2012].^{[Enllaç no actiu]}
«SPEA FIM Trial World Championship. Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM, 2012. [Consulta: 4 maig 2012].^{[Enllaç no actiu]}

[1] «Toni Bou, campió del món de trial a l'aire lliure per sisè any consecutiu». Ara, 08-07-2012. [Consulta: 8 juliol 2012].

[2] «FIM World Trial Championship 2012» (en francès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 21 d'abril 2012. [Consulta: 15 abril 2012].

[1]

[2]