Can Deu és una masia del rodal de Sabadell, situada al nord-est del terme municipal, al capdavall del bosc de Can Deu. Dona nom al barri de Can Deu, que hi ha just a tocar. Comprada el 1964 per la Caixa de Sabadell,[1] la masia és avui propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.[2] Durant anys va albergar un Museu d'Eines del Camp, reconvertit l'any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d'eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l'olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional. La masia avui també allotja el Centre d'Activitats Ambientals i té una finca de 86 ha, majoritàriament de bosc, que funciona com a parc periurbà.[3] Tots tres equipaments –el Museu de la Vida al Camp, el Centre d'Activitats Ambientals i el bosc de Can Deu– configuren l'Espai Natura Fundació Sabadell 1859.[2]
Antigament aquesta propietat es coneixia per mas Sallent, documentat des de la primeria del segle xi. El mas Sallent va tenir un període d'expansió entre els segles XIV i XVI. Però al començament del XVI aquesta bonança s'estroncà. La mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la casa en una situació crítica. Hi quedà només una filla, Isabel, que es casà amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines.[1] El 1637 la propietat ja apareix amb el nom de Can Deu.[4] La filla del matrimoni, Isabel Deu i Sallent, l'any 1673 hagué de vendre el mas i el molí d'en Sallent a Josep de Ferrer i Vinyals de la Torre, noble barceloní, “oïdor” de la Reial Audiència de Catalunya. El fill d'aquest, Manuel de Ferrer i Sitges, amplià la propietat, tot i que pel fet de ser austriacista va veure segrestats els seus béns per ordre del rei borbó Felip V de Castella. L'any 1776, Can Deu era venut en encant públic per voluntat de la propietària, Mariana de Ferrer. La compradora fou Anna Maria Miquel (casada amb Antoni Amat i Pont) per 22.500 lliures catalanes. En mans de la nova propietària i dels seus descendents, Josepa Amat i Miquel i el seu marit Josep Francesc Mornau, es va construir un molí –el molí d'en Mornau–, s'amplià la casa i augmentaren els establiments de rabassa morta de vinya.[1] D'aquesta manera, el matrimoni Mornau-Amat va renunir la propietat dels dos molins drapers de Sabadell, el molí d'en Mornau i el molí de l'Amat, les dues indústries mogudes per la força hidràulica més grans de Catalunya.[5]
El casal, orientat a migdia, respon a una de les formes típiques de masia vallesana, amb teulada a dues vessants i porta adovellada. Construït amb tàpia i pedra,[6] té baixos, pis i golfes, amb tres cossos a cada planta. A la part del darrere hi ha adossat, a manera d'ampliació, un cos modern que li dona més profunditat. El 1969, la Caixa d'Estalvis de Sabadell la va renovar i modificar força. Hi situà, per exemple, pedres amb inscripcions a les finestres, les quals no són originàries de la casa, sinó del Solà de Sant Esteve, masia de Santa Maria d'Oló. Al pis, hi situaren una dovella central –amb l'escut de la família– de la casa que els Amat de Palou tenien a la Plaça Major de Sabadell.[4] Avui, però aquest escut es troba exposat al passadís d'accés a la sala del blat del museu.[3]
↑«Masia de Can Deu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 març 2015].
