Vapor de la Llana

fàbrica del Poblenou
(S'ha redirigit des de: Can Jaumandreu)

El Vapor de la Llana, també conegut com a Can Jaumandreu,[a] és una antiga fàbrica del Poblenou de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Vapor de la Llana
Imatge
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Marimon i Cot Modifica el valor a Wikidata
Construcció1870 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaProvençals del Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Joan de Malta, 64-74 i Perú, 50-52 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 25″ N, 2° 11′ 41″ E / 41.406918°N,2.194601°E / 41.406918; 2.194601
Format perXemeneia del Vapor de la Llana Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona3005 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Xemeneia del Vapor de la Llana
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona3005 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deUniversitat Oberta de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El 1853, Ramon Casas i Jordà, fill i hereu de Joan Casas i Vilarrúbias (vegeu casa-fàbrica Casas), va establir en emfiteusi un terreny que formava part de la finca de la Torre de la Comanda de Sant Joan als fabricants Lluís Aranyó i Parera, Albert Escubós i Roure i Francesc Llenas i Duran (vegeu fàbrica Batlló-Llenas) amb l'obligació d'invertir-hi 10.000 lliures en el termini de 2 anys i la prohibició d'establir-hi cap indústria de productes químics que pogués malmetre els conreus.[3]

Poc després, es va constituir la societat Albert Escubós i Cia per a la fabricació de filats i teixits de llana i estam[4] per un termini de cinc anys i un capital de 52.000 duros, formada per Lluís (10.000) i Gaietà Aranyó (10.000), Francesc (10.000) i Sebastià Llenas i Duran (7.000), Jaume Vilà i Gil (7.000), Albert (6.000) i Antoni Escubós (6.000),[5] la qual adquirí el terreny als socis esmentats per 3.000 rals.[6]

Posteriorment, s'hi incorporà Claudi Aranyó i Aranyó, fill de Gaietà.[4] La companyia participà a l'Exposició Universal de París de 1867 i poc després canviaren la denominació a Escubós i Aranyó.[4] El 1870, van demanar permís per a construir-hi una nova nau[7] i instal·lar-hi una màquina de vapor de 60 CV,[8] segons el projecte del mestre d'obres Josep Marimon i Cot.

El 1873, Escubós es va retirar de l'empresa, i aleshores Claudi Aranyó va integrar els negocis sota el seu nom, impulsant la producció dels teixits de mescla a les fàbriques de Sant Martí de Provençals, Mollet i Santa Perpètua de Mogoda.[4] Tanmateix, a finals de la dècada, la indústria de la llana entrà en crisi i Aranyó va adpatar la maquinària per a la filatura i tissatge de cotó.[4] A la seva mort el 1884, el negoci fou continuat per la seva vídua sota la raó social Vídua i Fills de Claudi Aranyó.[4][9]

L'any 2000, el conjunt fabril fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, i el 2003 fou rehabilitat per l'Escola-Taller.[1] L'arquitecte Josep Llinàs hi va projectar uns edificis d'obra vista que pretenen harmonitzar amb la nau i la xemeneia antigues.[1]

 
L'antiga xemeneia, envoltada pels nous edificis

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. Que en realitat era el nom d'una altra fàbrica, actualment desapareguda.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Vapor la Llana (Can Jaumandreu)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  2. «Antiga fàbrica 'Can Jaumandreu' (coneguda també com 'La Llana')». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/24, f. 503v-508, 13-10-1853.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Cabana, 1992.
  5. AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/6, f. 575-579v, 22-10-1853.
  6. AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/6, f. 667-669, 19-11-1853.
  7. «Els senyor Escubus i Arañó sol·liciten edificar un espai per situar la màquina i caldera de vapor i un altre per emmagatzemar teixits de llana amb xemeneia al carrer Sant Joan de Malta». Obres particulars 0014_00_1870. AMDSM, 17-03-1870.
  8. «Els senyors Escubós i Arañó sol·liciten de permís per intal·lar quatre generadors de vapor d'una força de seixanta cavalls i cinc atmòsferes de pressió a la seva fàbrica de confecció de gèneres de llana situada davant el carrer Sant Joan de Malta (Fàbrica de Can Jaumandreu)». Obres particulars 0014_00_1870. ADSM, 28-03-1870.
  9. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1270. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor de la Llana