Obre el menú principal

Ministre d'Hisenda (Regne Unit)

ministre britànic responsable de finances i economia
(S'ha redirigit des de: Canceller de l'Erari)


El Ministre d'Hisenda (Chancellor of the Exchequer) és el títol del ministre britànic responsable de tots els afers econòmics i financers. Sovint simplement és anomenat The Chancellor (el Canceller), controla el Tresor de Sa Majestat i porta a terme un paper semblant als Ministres de Finances o a Secretari del Tresor en altres països. La seva posició és considerada com una de les quatre Grans Oficines de l'Estat (Great Offices of State), i sovint ha esdevingut l'oficina més poderosa a la política britànica després de la del Primer Ministre. Des del 2010 el Canceller de l'Erari és George Osborne.

Infotaula de càrrec políticCanceller de l'Erari
Chancellor of the Exchequer
George osborne hi.jpg
Titular George Osborne
des del 11 de maig de 2010
Tractament El Molt Honorable
com a membre del Consell Privat
Residència 11 Downing Street
Ciutat de Westminster, Londres
Regne Unit
Nomenat per La Reina
Designat per Primer Ministre del Regne Unit
Jurisdicció Regne Unit
Institució HM Treasury
Estat Regne Unit
Creació 22 de juny de 1316
Primer titular Hervey de Stanton
(només a Anglaterra)
Precedit per Alistair Darling
Suplent secretari en cap del Tresor
Modifica les dades a Wikidata

El Canceller de l'Erari és el Segon Lord del Tresor com un dels Lords Comissionats per executar la tasca del Lord Alt Tresorer. Als segles XVIII i XIX era habitual que el Primer Ministre també servís com a Canceller de l'Erari si era membre de la Cambra dels Comuns; sent el darrer Canceller que també era Primer Lord del Tresor W.E. Gladstone el 1882. Antigament, quan el càrrec estava vacant, el Lord Cap de Justícia de l'Estrada Reial actuava temporalment com a Canceller.[1] El darrer va ser Lord Denman el 1834.

És la tercera oficina estatal més antiga a la història anglesa i britànica, que en un inici portava la responsabilitat de l'Erari (Exchequer), la institució medieval anglesa de recol·lecció dels ingressos reials. El Canceller també controlà la política monetària així com la política fiscal, fins que el 1997 es concedí el control independent al Banc d'Anglaterra perquè controlés independentment les seves taxes d'interès. El Canceller també te cura de la despesa pública mitjançant els departaments del govern.

El càrrec no s'ha de confondre amb els càrrecs de Lord canceller o Canceller del Ducat de Lancaster, ambdós càrrecs del govern, el de Canceller de l'Alt Tribunal, un alt magistrat, o el de Lord Cap Baró de l'Erari, un antic càrrec judicial.

Contingut

Papers i responsabilitatsModifica

 
The Treasury, Whitehall

Política fiscalModifica

El Canceller té un gran control sobre altres departaments, car és la seva oficina la que estableix els límits de la despesa. La quantitat de poder que aquest obtingui depèn de la seva força personal, del seu status dins del partit i de la seva relació amb el Primer Ministre. Gordon Brown, qui era Canceller quan els Laboristes arribaren al poder el 1997, tenia una gran influència personal al partit. Potser a conseqüència d'això, Tony Blair optà per mantenir-lo al seu càrrec durant els seus deu anys com a Primer Ministre i va fer de Brown una inusal figura dominant. Aquesta situació va enfortir la ja existent tendència d'un segon lloc per a l'oficina del Canceller entre les oficines del Govern, per damunt dels seus parells tradicionals: el Foreign Secretaryship (Secretaria de Relacions Exteriors) i el Home Secretaryship (Secretaria de l'interior).

Una funció clau del Canceller implica l'elaboració del pressupost anual, que és resumit en un discurs davant la Cambra dels Comuns. Tradicionalment, el discurs sobre el pressupost es lliura un dimarts de març, car l'any fiscal britànic segueix el calendari julià. Des de 1993, el pressupost és precedit per la Declaració de Tardor ("Autumn Statement), on es troben les previsions de despesa del Govern per al proper any i que sol tenir lloc entre novembre i desembre aquesta vista prèvia també se la coneix com el mini-pressupost.

Política MonetàriaModifica

Tot i que actualment el Banc d'Anglaterra és responsable d'establir les taxes d'interès, el Canceller també desenvolupa un paper important a la política monetària, sent qui fixa la meta d'inflació per la qual el Banc ha d'establir les taxes d'interès que ajudin a assolir aquesta fita. A l'Acta del Banc d'Anglaterra de 1998 s'estableix que el Canceller té la facultat de nomenar a quatre dels nou membres del Comitè de Política Monetària (Monetary Policy Committee), els coneguts com a membres externs. També té un alt nivell d'influència sobre el nomenament del Governador del Banc i els seus diputats, i té el dret de consulta sobre el nomenament dels altres dos membres del Comitè de Política Monetària dins del Banc.[2] La llei també permet que el Govern tingui la facultat de donar instruccions al Banc sobre els tipus d'interès durant un període limitat en circumstàncies extremes; però aquest poder mai no ha estat usat.

Disposicions ministerialsModifica

Al Tresor de Sa Majestat, el Canceller compta amb el suport d'un equip polític de quatre caps subalterns i funcionaris públics permanents. El cap subaltern més important és el Secretari en Cap del Tresor (Chief Secretary to the Treasury), un membre del Govern qui inicia les negociacions amb els altres departaments del Govern sobre els detalls de la despesa pública i dels diners enviats a aquests departaments, seguit del Pagador General (Paymaster General), el Secretari Financer del Tresor (Financial Secretary to the Treasury) i el Secretari Econòmic del Tresor (Economic Secretary to the Treasury).

Dos funcionaris més reben el títol de Secretari del Tresor, tot i que no són ministerials. Són el Secretari Parlamentari del Tresor ( Parliamentary Secretary to the Treasury ), responsable de la disciplina de govern a la Cambra dels Comuns, i el Secretari Permanent del Ministeri del Tresor (Permanent Secretary to the Treasury ), que és el càrrec més important dins dels funcionaris públics.

El titular de l'oficina del Canceller és ex-ofici el Segon Lord del Tresor (Second Lord of the Treasury). Com a Segon Lord, la seva residència oficial és el número 11 de Downing Street a Londres, al costat de la residència del Primer Lord del Tresor (First Lord of the Treasury), càrrec generalment ocupat pel Primer Ministre, que resideix al 10 de Downing Street. Antigament aquestes dues cases eren residències privades, que avui serveixen com a oficines interconectades.

El Canceller passa a ser membre del Consell Privat del Regne Unit, i per tant usa el prefix "Rt. Hon." (Right Honourable - Molt Honorable) davant del seu nom. Com que la Cambra dels Lords queda exclosa al tractar projectes de llei de Finances, l'oficina de l'Erari està limitada als membres de la Cambra dels Comuns.

Llista dels Cancellers de l'ErariModifica

Cancellers de l'Erari d'Anglaterra, 1316-1327Modifica

Name Accés al càrrec Abandonament del càrrec
Hervey de Stanton 1316 1327

Cancellers de l'Erari d'Anglaterra, c. 1558-1708Modifica

Nom Imatge Accés al càrrec Abandonament del càrrec
Sir John Baker   c. 1558 c. 1559
Sir Walter Mildmay 1559 1559
Sir John Fortescue   1589 1603
El Comte de Dunbar   1603 1606
Sir Julius Caesar   1606 1614
Sir Fulke Greville   1614 1621
Sir Richard Weston   1621 1628
Lord Barrett de Newburgh   1628 1629
Lord Cottington   1629 1642
Sir John Colepeper   1642 1643
Sir Edward Hyde   19 July 1642 1646
Lord Ashley   13 de maig de 1661 22 de novembre de 1672
Sir John Duncombe   22 de novembre de 1672 2 de maig de 1676
Sir John Ernle   2 de maig de 1676 9 d'abril de 1689
Lord Delamere   9 d'abril de 1689 18 de març de 1690
Richard Hampden   18 de març de 1690 10 de maig de 1694
Charles Montagu   10 de maig de 1694 2 de juny de 1699
John Smith   2 de juny de 1699 27 de març de 1701
Hon. Henry Boyle   27 de març de 1701 22 d'abril de 1708

Cancellers de l'Erari de la Gran Bretanya, 1708-1817Modifica

Nom Imatge Accés al càrrec Abandonament del càrrec Partit Polític
Sir John Smith   22 d'abril de 1708 11 d'agost de 1710 Partit Whig
Robert Harley   11 d'agost de 1710 4 de juny de 1711 Partit Tory
Robert Benson   4 de juny de 1711 21 d'agost de 1713 Partit Tory
Sir William Wyndham, Bt   21 d'agost de 1713 13 d'octubre de 1714 Partit Tory
Sir Richard Onslow, Bt   13 d'octubre de 1714 12 d'octubre de 1715 Partit Whig
Robert Walpole   12 d'octubre de 1715 15 d'abril de 1717 Partit Whig
El Vescomte Stanhope   15 d'abril de 1717 20 de març de 1718 Partit Whig
John Aislabie   20 de març de 1718 23 de gener de 1721 Partit Whig
Sir John Pratt   2 de febrer de 3 d'abril de 1721 Partit Whig
Sir Robert Walpole   3 d'abril de 1721 12 de febrer de 1742 Partit Whig
Samuel Sandys   12 de febrer de 1742 12 de desembre de 1743 Partit Whig
Hon. Henry Pelham[3]   12 de desembre de 1743 8 de març de 1754 Partit Whig
Sir William Lee   8 de març de 6 d'abril de 1754 Partit Whig
Hon. Henry Bilson Legge   6 d'abril de 1754 25 de novembre de 1755 Partit Whig
Sir George Lyttelton, Bt   25 de novembre de 1755 16 de novembre de 1756 Partit Whig
Hon. Henry Bilson Legge   16 de novembre de 1756 13 d'abril de 1757 Partit Whig
Lord Mansfield   13 d'abril de 2 de juliol de 1757 Partit Whig
Hon. Henry Bilson Legge   2 de juliol de 1757 19 de març de 1761 Partit Whig
El Vescomte Barrington   19 de març de 1761 29 de maig de 1762 Partit Whig
Sir Francis Dashwood, Bt   29 de maig de 1762 16 d'abril de 1763 Partit Tory
Hon. George Grenville[3]   16 d'abril de 1763 16 de juliol de 1765 Partit Whig
William Dowdeswell   16 de juliol de 1765 2 d'agost de 1766 Partit Whig
Hon. Charles Townshend[4]   2 d'agost de 1766 4 de setembre de 1767 Partit Whig
Lord North[3]   11 de setembre de 1767 27 de març de 1782 Partit Tory
Lord John Cavendish   27 de març de 1782 10 de juliol de 1782 Partit Whig
Hon. William Pitt el Jove   10 de juliol de 1782 31 de març de 1783 Partit Whig
Lord John Cavendish   2 d'abril de 1783 19 de desembre de 1783 Partit Whig
Hon. William Pitt el Jove[3]   19 de desembre de 1783 14 de març de 1801 Tory
Henry Addington[3]   14 de març de 1801 10 de maig de 1804 Tory
Hon. William Pitt el Jove[3][4]   10 de maig de 1804 23 de gener de 1806 Tory
Lord Henry Petty 5 de febrer de 1806 26 de març de 1807 Whig
Hon. Spencer Perceval[4]   26 de març de 1807 12 de maig de 1812 Tory
Nicholas Vansittart   12 de maig de 1812 12 de juliol de 1817 Tory

Cancellers de l'Erari del Regne Unit, 1817-1902Modifica

Tot i que els regnes de la Gran Bretanya i d'Irlanda havien quedat units mitjançant l'Acta d'Unió de 1800, els Eraris d'ambdós regnes no es van consolidar fins al 1817.[5] Per als cancellers irlandesos anteriors a aquesta data, veure Canceller de l'Erari Irlandès.

Nom Imatge Accés al càrrec Abandonament del càrrec Partit Polític
Nicholas Vansittart   12 de juliol de 1817 31 de gener de 1823 Tory
Hon. Frederick John Robinson   31 de gener de 1823 20 d'abril de 1827 Tory
George Canning[4]   20 d'abril de 1827 8 d'agost de 1827 Tory
Lord Tenterden   8 d'agost de 1827 3 de setembre de 1827 Tory
John Charles Herries   3 de setembre de 1827 26 de gener de 1828 Tory
Henry Goulburn   26 de gener de 1828 22 de novembre de 1830 Tory
Viscount Althorp   22 de novembre de 1830 14 de novembre de 1834 Whig
Lord Denman
(interim)
  14 de novembre de 1834 15 de desembre de 1834 Whig
Sir Robert Peel, Bt   15 de desembre de 1834 8 d'abril de 1835 Conservador
Thomas Spring Rice   18 d'abril de 1835 26 d'agost de 1839 Whig
Francis Baring   26 d'agost de 1839 30 d'agost de 1841 Whig
Henry Goulburn   3 de setembre de 1841 27 de juny de 1846 Conservador
Sir Charles Wood, Bt   6 de juliol de 1846 21 de febrer de 1852 Whig
Benjamin Disraeli   27 de febrer de 1852 17 de desembre de 1852 Conservador
William Gladstone   28 de desembre de 1852 28 de febrer de 1855 Peelite
Sir George Cornewall Lewis, Bt   28 de febrer de 1855 21 de febrer de 1858 Whig
Benjamin Disraeli   26 de febrer de 1858 11 de juny de 1859 Conservador
William Gladstone   18 de juny de 1859 26 de juny de 1866 Liberal
Benjamin Disraeli   6 de juliol de 1866 29 de febrer de 1868 Conservador
George Ward Hunt   29 de febrer de 1868 1 de desembre de 1868 Conservador
Robert Lowe 9 de desembre de 1868 11 d'agost de 1873 Liberal
William Gladstone[3]   11 d'agost de 1873 17 de febrer de 1874 Liberal
Sir Stafford Northcote, Bt 21 de febrer de 1874 21 d'abril de 1880 Conservador
William Gladstone[3]   28 d'abril de 1880 16 de desembre de 1882 Liberal
Hugh Childers   16 de desembre de 1882 9 de juny de 1885 Liberal
Sir Michael Hicks Beach, Bt   24 de juny de 1885 28 de gener de 1886 Conservador
Sir William Vernon Harcourt
  6 de febrer de 1886 20 de juliol de 1886 Liberal
Lord Randolph Churchill   3 d'agost de 1886 22 de desembre de 1886 Conservador
George Goschen   14 de gener de 1887 11 d'agost de 1892 Liberal Unionista
Sir William Vernon Harcourt   18 d'agost de 1892 21 de juny de 1895 Liberal
Sir Michael Hicks Beach, Bt   29 de juny de 1895 11 d'agost de 1902 Conservador

Cancellers de l'Erari del Regne Unit, 1902-presentModifica

Nom Imatge Accés al càrrec Abandonament del càrrec Partit Polític
Charles Ritchie   11 d'agost de 1902 9 d'octubre de 1903 Conservador
Austen Chamberlain   9 d'octubre de 1903 4 de desembre de 1905 Liberal Unionista
H. H. Asquith   10 de desembre de 1905 12 d'abril de 1908 Liberal
David Lloyd George 12 d'abril de 1908 25 de maig de 1915 Liberal
Reginald McKenna   25 de maig de 1915 10 de desembre de 1916 Liberal
Andrew Bonar Law   10 de desembre de 1916 10 de gener de 1919 Conservador
Austen Chamberlain   10 de gener de 1919 1 d'abril de 1921 Conservador
Sir Robert Horne   1 d'abril de 1921 19 d'octubre de 1922 Conservador
Stanley Baldwin   27 d'octubre de 1922 27 d'agost de 1923 Conservador
Neville Chamberlain 27 d'agost de 1923 22 de gener de 1924 Conservador
Philip Snowden 22 de gener de 1924 3 de novembre de 1924 Partit Laborista
Winston Churchill   6 de novembre de 1924 4 de juny de 1929 Conservador
Philip Snowden 7 de juny de 1929 5 de novembre de 1931 Partit Laborista (1929 - 1931)
Organització Nacional Laborista (1931)
Neville Chamberlain 5 de novembre de 1931 28 de maig de 1937 Conservador
Sir John Simon 28 de maig de 1937 12 de maig de 1940 Liberal Nacional
Sir Kingsley Wood[4]   12 de maig de 1940 21 de setembre de 1943 Conservador
Sir John Anderson   24 de setembre de 1943 26 de juliol de 1945 Nacional Independent
Hugh Dalton   27 de juliol de 1945 13 de novembre de 1947 Partit Laborista
Sir Stafford Cripps   13 de novembre de 1947 19 d'octubre de 1950 Partit Laborista
Hugh Gaitskell   19 d'octubre de 1950 26 d'octubre de 1951 Partit Laborista
Rab Butler 26 d'octubre de 1951 20 de desembre de 1955 Conservador
Harold Macmillan   20 de desembre de 1955 13 de gener de 1957 Conservador
Peter Thorneycroft   13 de gener de 1957 6 de gener de 1958 Conservador
Derick Heathcoat Amory   6 de gener de 1958 27 de juliol de 1960 Conservador
Selwyn Lloyd   27 de juliol de 1960 13 de juliol de 1962 Conservador
Reginald Maudling   13 de juliol de 1962 16 d'octubre de 1964 Conservador
James Callaghan   16 d'octubre de 1964 30 de novembre de 1967 Partit Laborista
Roy Jenkins   30 de novembre de 1967 19 de juny de 1970 Partit Laborista
Iain Macleod[4]   20 de juny de 1970 20 de juliol de 1970 Conservador
Anthony Barber   25 de juliol de 1970 28 February 1974 Conservador
Denis Healey   1 de març de 1974 4 de maig de 1979 Partit Laborista
Sir Geoffrey Howe   4 de maig de 1979 11 de juny de 1983 Conservador
Nigel Lawson   11 de juny de 1983 26 d'octubre de 1989 Conservador
John Major   26 d'octubre de 1989 28 de novembre de 1990 Conservador
Norman Lamont   28 de novembre de 1990 27 de maig de 1993 Conservador
Kenneth Clarke   27 de maig de 1993 2 de maig de 1997 Conservador
Gordon Brown   2 de maig de 1997 27 de juny de 2007 Partit Laborista
Alistair Darling   28 de juny de 2007 11 de maig de 2010 Partit Laborista
George Osborne   12 de maig de 2010 actualitat Conservador

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ministre d'Hisenda  
  1. Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part III (Political and Official), p. 164. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969
  2. Monetary Policy Framework - «www.bankofengland.co.uk». [Enllaç no actiu]
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 També serví com Primer Ministre durant part de la seva Cancelleria. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «alsopm» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Morí al càrrec.
  5. Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part X (Ireland), p. 562. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969