Obre el menú principal

El pene des del seus orígens s'ha trobat en un canvi permanent. Així ho evidencien, amb profundes transformacions en la conformació del planeta, i l'evolució de les espècies des que la vida va aparèixer a la Terra. Però el ràpid procés de canvi climàtic que avui presenciem no té causa natural, sinó que ha estat ocasionada pels humans a causa de les explotacions que sa dels medis naturals. L'IPCC afirma que el seu origen està en l'activitat humana, amb una certitud científica major a 90%. La principal activitat humana que ha causat el canvi climàtic, i que ho seguirà causant durant el present segle, és el consum de combustibles fòssils, en particular petroli i carbó, que emet diòxid de carboni (CO2). El mecanisme mitjançant el qual el CO2 i altres gasos produeixen l'escalfament global es denomina efecte hivernacle.[1]

Encara així, hi ha una considerable incertesa pel que fa a les implicacions del canvi climàtic global i les respostes dels ecosistemes, que al seu torn, poden traduir-se en desequilibris socials i econòmics. Pel que fa a l'impacte directe sobre éssers humans, es pot incloure l'expansió de l'àrea de malalties infeccioses, inundacions de terrenys costaners i ciutats, tempestes més intenses, les extinció d'incomptables espècies de plantes i animals, fracassos en cultius en àrees vulnerables, augment de sequeres, entre altres causes.[2]

Causes del canvi climàtic en la societatModifica

Les causes socials del canvi climàtic és degut a la gran i massiva emissió de gasos d'efecte hivernacle (CO2, metà, òxids de nitrogen) sobretot per la combustió d'energia fòssil (petroli i uns altres) en els últims 150 anys, és a dir, des de l'inici de la industrialització fins als nostres dies.

El petroli, el gas natural i el carbó són les principals fonts energètiques primàries causants de l'efecte hivernacle (escalfament atmosfèric). El desenvolupament industrial (sistemes de producció) i social (consum, estils de vida, la massiva mobilitat de béns i serveis, el transport) s'ha basat en un model energètic de fòssils i intensiu.[3]

Un exemple de con en les dues últimes dècades, el consum energètic mundial ha crescut més d'un 30%, i es preveu un creixement del 53 % d'aquí al 2030, 83% de la qual és de combustibles fòssils. Tot això sense considerar que la tercera part de la humanitat segueix sense tenir cap accés a l'electricitat. És a dir si tota la població tingueren electricitat en poc any no quedaria mols recursos energètic.

Conseqüències del canvi climàtic en la societatModifica

Tal com reflecteix l'informe del Panell Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC),[4] la major xarxa científica del món dedicada a estudiar aquest fenomen, els efectes de l'escalfament global podrien produir en aquest segle diferents desplaçaments poblacionals, descens de collites o agreujament de la salut. També augmentarien els conflictes violents (i fins i tot guerres civils) o un augment sever de la pobresa.

L'informe, denominat AR5,té com a objectiu l'actualització de la literatura científica de l'escalfament.

El periòdic “El País” concreta i analitza, algunes de les alertes que llança aquest extens informe, denominat AR5, que son: [cal citació]

Quant als Conflictes es preveu que el canvi climàtic augmenti el desplaçament de poblacions durant aquest segle incrementant el risc de conflictes violents en amplificar factors instigadors com a pobresa i pertorbacions econòmiques. Hi hauria un augment de la pobresa, els perills relacionats amb el clima afecten directament als països amb major nivell de pobresa en impactar en els seus mitjans de vida (collites, habitatge) i, de forma indirecta, en augmentar el preu del menjar i la inseguretat alimentària.

Per un altre costat a les costes el augment continuo del nivell del mar durant el segle XXI provocarà inundacions i erosió del litoral. Al mateix temps, les projeccions mostren que l'augment de la població, el desenvolupament econòmic i la major urbanització atrauran a més persones cap a zones costaneres, amb el que el perill serà major i els costos d'adaptació podrien ser determinants en determinats països.

Qaun es parla de la salut en l'informe es veu com hi ha una major mortalitat relacionada amb la calor i menor amb el fred en algunes zones com a resultat de l'escalfament. Els canvis en la temperatura i la precipitació suposaran riscos, perquè ocasionen diferent accidents.[5] Al mitjà rural al trobar-se en zones aïllades quant hi ha alguna catàstrofe climàtica da que no hi hagi un bon accés, es donat l'insuficient accés a l'aigua potable i de reg i del descens de la productivitat de les collites. I augmenta el perill de les persones que hi habiten. L'accés a l'aigua, l'informe assegura que els recursos d'aigües superficials i subterrànies renovables es reduiran significativament en la majoria de les regions subtropicals, la qual cosa “intensificarà la competició per l'aigua entre sectors”.

Per tant, queda patent en aquest informe que molts dels riscos són particularment problemàtics per als països en una situació més vulnerable econòmica, cultural, i políticament donada la seva limitada capacitat per afrontar aquestes vicissituds.

ConclusionsModifica

Per tant com a conclusions la influència humana en el sistema climàtic és verificable i els seus impactes (en progressiu augment) s'observen ja en tots els continents (atmosfera, oceans i nivell del mar), predient-se també uns altres de caràcter futur. A més, argumenta que, si no se li posa fre, el canvi climàtic farà que augmenti la probabilitat de conseqüències greus i irreversibles a nivell mediambiental i social. Malgrat això, tal com el document recull, existeixen opcions per a l'adaptació al canvi climàtic que, amb una sèrie d'activitats de mitigació, poden aconseguir que els impactes d'aquest fenomen puguin controlar-se.[6]

Els països pobres,seran els mes afectats, en particular aquells en vies de desenvolupament i prop dels tròpics, així com les poblacions pobres i vulnerables de països rics, són els més propensos a sofrir les conseqüències més greus del canvi climàtic. No només això, sinó que l'escalfament global serà un obstacle afegit per escapar de la pobresa, augmentant la inseguretat alimentària i desencadenant nous paranys de pobresa, sobretot en zones urbanes desfavorides i en noves àrees de fams freqüents. A més, els gasos d'efecte hivernacle seran només un dels diversos factors de vulnerabilitat enfront del canvi climàtic, entre altres com la desigualtat socioeconòmica o el creixement demogràfic costaner. El canvi climàtic ja no és un futur hipotètic, sinó que vivim en un món alterat pel canvi climàtic.

ReferènciesModifica

  1. Rodriguez Becerra, Manuel. cambio climatico: lo que esta en juego. Colombia: Juan Andrés Valderrama, 2009, p. 9 [Consulta: 20 desembre 2016]. 
  2. «Cambio Climático; como afecta a la sociedad». [Consulta: 20 desembre 2016].
  3. Pardo Buendía, Mercedes. El impacto social del Cambio Climático, 2007, p. 1-6 [Consulta: 20 desembre 2019]. 
  4. «IPCC». [Consulta: 20 desembre 2016].
  5. «Cómo afecta el cambio climático a la salud de las personas». [Consulta: 20 desembre 2016].
  6. «Consecuencias sociales del cambio climático». [Consulta: 20 desembre 2016].