Caps francs

article de llista de Wikimedia
Els pobles francs al segle III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs.

Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el segle iii i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia. Amb el pas dels segles, després de la Caiguda de l'imperi Romà establiren el Regne Franc amb una major centralització de poders i unificació política, encapçalat per la dinastia merovíngia (segles V a VIII) i més tard per la Dinastia Carolíngia (segle x).

Els francs primitivament foren una lliga a caràcter militar entre diversos pobles que es va formar a la meitat del segle iii en resposta a la formació de la lliga dels alamans. Comprenia en un principi els camaus, els catuaris, els brúcters, els ansivaris i els salis. Més tard, d'altre pobles es van unir a la lliga: els usipets, els tèncters i tubants. Alguns pobles instal·lats a la Gàl·lia Belga s'uniren amb els francs en el curs del segle v: els tongres i els ubis. Godefroy Kurth[1] i Christian Settipani[2][3][4][5] afegeixen a aquesta llista els caucs, però aquesta opinió no és compartida per tots els historiadors. Quant als sicambres, era un poble del segle i del qual els descendents semblen haver-se fos llavors dins els pobles que constituïen l'aliança franca.

Sembla que el terme de francs salis designa un conjunt de pobles francs, localitzats cap a la desembocadura del Rin, mentre que els pobles francs situats més amunt són qualificats de francs renans o més tardanament (segle vii) francs ripuaris. A manca d'una documentació germànica escrita, els diferents caps francs dels del segle iii al V no són coneguts més que pels texts llatins. Com els romans no van començar a parlar dels francs més que quan aquests últims van entrar en relació amb l'Imperi romà, el coneixement d'aquest poble no pot ser més que fragmentari. A més a més, els autors romans no parlen només de francs i no fan més que rarament la distinció entre els pobles que componen aquesta lliga, o més tard amb la localització dels diferents reis o caps. A partir del segle iv, nombrosos oficials procedents de l'aristocràcia franca es posen al servei de l'Imperi Romà i alguns ostentaren les més altes dignitats imperials.

Nom Títol o funció Data Comentaris
Gennobald rei franc a la riba de l'Oceà, probablement camau o brúcter. vers 287-289 Va sostenir la revolta de Carausi, el qual es proclama emperador a Britània i instal·la els francs al nord de la Gàl·lia Belga. El 287, l'emperador Maximià, per evitar deixar aquest cap de pont a l'usurpador, sotmeté els francs i obtingué la fidelitat de Genebald al que va deixar la riba esquerra del Rin i el país de l'Escaut, sota forma de federat. Constanci Clor, successor de Maximià, sotmeté de nou els francs, que havien intentat revoltar-se, abans d'atacar i vèncer Carausi a Bretanya.
Ascaric reis probablement brúcters vers 306-307 El 306, envaïren la Gàl·lia, però foren vençuts i capturats per Constantí I el Gran, que els va fer llançar a les feres a Trèveris
Merogasi (o Ragasi)
Bonitus cap franc transrenà
mestre de la milícia
324 Soldat franc que va fer diversos serveis a Constantí I el Gran contra Licini
Silvà (Claudius Silvanus) general al servei de Roma vers 350-355 Silvà, fill de Bonitus, sostingué l'emperador Constanci II contra Magnenci i assegurà la victòria de Constanci (353). Però fou acusat de traïció per una facció de la cort. Dos oficials francs, Malaric i Mallobald van agafar la seva defensa, un proposà d'anar a buscar Silvà per absoldre'l, mentre que l'altre es queda a Roma en ostatge, però Silvà, embogit per l'acusació, es proclama emperador i fou mort poc després, el 355
Malaric oficial al servei de Roma
Mallobald tribú
Carietó cap dels francs salis vers 358 Carietó, cap sali aliat amb els romans, atacà per al seu compte el 358 els camaus, una altra tribu franca, i va vèncer al seu rei capturant al seu fill Nebigast
Nebigast príncep camau
Merobald (Flavius Merobaudes) general de Roma vers 363-383 fidel de l'emperador Julià l'Apòstata, i després a Valentinià I, partidari a la seva mort de Valentinià II contra el seu germà Flavi Gracià, cònsol el 377 i el 383, mort el mateix any i enterrat a Trèveris
Teutomer oficial al servei de Roma vers 363 oficial de Julià l'Apòstata
Mel·lobaudes comte dels domèstics
rei dels francs
vers 378 És probablement diferent del contemporani homònim de Silvà i Malaric, encara que la qüestió no sembli del tot definida. Comte dels domèstics, va combatre als saxons el 373 per compte de l'emperador Valentinià I, s'uneix a Flavi Gracià el 375 a la mort de Valentinià i combaté als alamans aliats amb Valentinià II. El 378 és qualificat de rei dels francs.
Ricomer (Flavius Richomeres) comte des domèstics
mestre de la milícia o magister militum
vers 377-393 potser fill de Teutomer. Comte dels domèstics, magister militum, cònsol el 384, mort el 393.
Bautó (Flavius Bauto) general al servei de Roma 385 Mestre de la milícia i cònsol el 385 d'origen renà, segons Christian Settipani, que suggereix que aquest nom de Bautó és un diminutiu de Baldric o Baudogast.[5]
Arbogast general al servei de Roma 385-394 fill de Bautó i nebot de Ricomer. Mestre de la milícia el 385, rebutja el 393 la invasió dels tres caps francs renans Genobaud, Marcomir i Sunnó, però fou derrotat per Teodosi I el Gran el 394 i es va suïcidar. La seva filla Èlia Eudòxia es va casar el 395 amb l'emperador Arcadi
Gennobald ducs o reis dels francs renans vers 388-400 Envairen la regió de Colònia el 388, però foren derrotats per Arbogast el 393. Marcomir fou exiliat a Etrúria i Sunnó assassinat el 400.
Marcomir
Sunnó (Sunnon)
Edobic o Edobinc cap franc
potser oficial al servei de Roma
407-410 Va sostenir la usurpació de l'emperador Constantí, però fou derrotat el 410 per Constanci.
Teodomir rei dels francs vers 421-428 Citat per Gregori de Tours, fill de Ricomer i d'Ascyla, degollada amb la seva mare pels Romans en una data que varia segons els autors: 421 o 428.
Faramond (Pharamond) (?) rei dels francs inici del segle v Contràriament als precedents caps francs no és esmentat per fonts contemporànies, sinó pel Líber Historiae Francorum, escrit el 724, que el fa fill de Marcomer i pare de Chodió. És a causa d'aquest text tardà que la seva historicitat i els seus parentius són qüestionats pels historiadors, encara que el seu nom fou després portat per l'aristocràcia franca.
Khildebert I (?) rei dels francs a Trèveris inici segle v Altre rei esmentat després de la seva època, pel stemma Aridii, genealogia datant del segle xii, presentant-lo com un rei franc a Trèveris al començament del segle v, casat amb una Maquilde i pare de Waldeca, ella mateixa mare d'Astidi, Bisbe de Llemotges mort el 474.
Clodió dit «el cabellut» rei dels francs salis vers 428-vers 451 Intentà la conquesta de Tournai i de Cambrai. Fou derrotat per Aeci, tanmateix aquest li va concedir un foedus a la Gàl·lia Belga. Li va succeir el seu fill Meroveu
Meroveu rei dels francs Salis a Tournai vers 451-486 Meroveue i el seu fill Khilderic I, rei dels francs salis a Tournai, van succeir Clodió el Cabellut. Khildéric I fou el pare de Clodoveu I
Khilderic I
Sigismer príncep franc renà v. 469 Príncep franc renà, del qual la vinguda a Lió el 469, al regne burgundi, per casar-se, és descrita en una carta de Sidoni Apol·linar.
Arbogast comte romà de Trèveris 471-480 fill d'Arigi, descendent del general Arbogast. Comte de Trèveris citat el 471 i que es cartejava amb Sidoni Apol·linar. És potser idèntic a l'Arbogast que fou bisbe de Chartres a partir del 480
Ragnacari rei sali a Cambrai vers 491 o 510 reis salis, germans, parents de Clodoveu I i eliminats per aquest
Rigomer o Ricomer rei sali
Riquer rei sali (a Mans ?)
Cararic rei franc probablement sali vers 491 o 510 Rei sali (de Tongres, segons Godefroid Kurth),[1] parent de Clodoveu I i eliminat per aquest
Sigebert dit «el coix» reis dels francs renans a Colònia vers 496-508 Sigebert el coix i el seu fill Cloderic foren reis dels francs renans a Colònia i pares de Clodoveu
Cloderic

Llinatge genealògicModifica

Els reis francs al segle V i el seu parentiu.

 
 
NN
rei dels chamaus
 
 
 
 
 
 
 
 
Teutomer
general franc
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Nebigast
príncep camau
(358)
 
Bautó
cònsol (385)
(† 388)
 
NN
 
 
 
 
 
 
 
 
Flavius Richomeres
cònsol (384)
(† 393)
 
Ascyla
 
 
Marcomir
duc franc
(388)
 
Sunnó
duc franc
(388)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arcadi
emperador
(395-408)
 
Èlia Eudòxia
(† 404)
 
Arbogast
general
(† 394)
 
 
 
Walia
rei visigot
(† 418)
 
NN
 
 
 
Teodomir
rei franc
(† 420)
 
N
(Faramond ?)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodosi II
emperador
(408-410)
 
 
 
N
 
Hermeric II
rei dels sueus
(† 441)
 
 
 
NN
(casada amb
un rei sueu)
 
 
 
 
 
Clodió el Cabellut
rei dels francs
(† 450)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arigi
 
Requila
rei dels sueus
(† 448)
 
Ricimer
patrici
(457-472)
 
NN
x Gondioc
reis dels burgundis
 
Meroveu
rei dels francs
(† 456)
 
 
 
Clodobald
rei dels francs
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arbogast
comte de Trèveris
(v.471-480)
 
Requiari
rei dels sueuss
(† 456)
 
Gondebald
rei dels burgundis
(† 516)
 
Khilperic II
reis dels buurgundis
(† 481)
 
Khilderic I
rei dels francs
(† 481)
 
Sigemer
príncep franc
el 469
 
Sigebert el Coix
rei de Colònia
(† 508)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Clotilde
(† 545)
 
Clodoveu I
rei dels francs
(† 511)
 
NN
 
Cloderic
rei de Colònia
(† 509)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Clodomir
rei dels francs
 
Khildebert I
rei dels francs
 
Clotari I
rei dels francs
 
Teodoric I d'Austràsia
rei dels francs (511-533)
 
 
 
 

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Godefroid Kurth, Clovis, le fondateur, Éditions Tallandier, 1896 (reimpr. 2000) ISBN 2-235-02266-9
  2. Christian Settipani, Continuité gentilice et continuité familiale dans les familles sénatoriales romaines à l'époque impériale, Oxford University (U.K.), Linacre College, 2000 ISBN 1-900934-02-7
  3. Christian Settipani, La Noblesse du Midi Carolingien, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2004, 388 p. ISBN 1-900934-04-3
  4. Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne - Addenda, París, 1990
  5. 5,0 5,1 Christian Settipani, «Clovis, un roi sans ancêtre? », a Gé-Magazine, núm. 153, octubre 1996

BibliografiaModifica

  • Pierre Riché et Patrick Périn, Dictionnaire des Francs - Les temps Mérovingiens, Bartillat, 1996, 370 p. ISBN 2-84-100008-7
  • Laurence Charlotte Feffer et Patrick Périn, Les Francs, Armand Collin Editeur, París, 1987
  • Michel Rouche, Clovis, Éditions Fayard, 1996 ISBN 2-213-59632-8
  • Franz Staab (de), «Les royaumes francs au Ve siècle» a Clovis - Histoire et Mémoire - Actes du colloque international d'histoire de Reims, vol. 1, Presses Universitaires de la Sorbonne, desembre 1997 (ISBN 2-84050-079-5), p. 541-566.
  • Karl Ferdinand Werner, Les Origines, avant l'an mil, col·lecció «Histoire de France», 1984 (rwimpr. 1992) ISBN 2-253-06203-0