Viquipèdia

Carboncle (malaltia)

malaltia causada pel Bacillus anthracis
No s'ha de confondre amb Àntrax (furunculosi).

El terme carboncle (del grec ἄνθραξ, que significa carbó), àntrax maligne, popularment malaltia dels drapaires,[1] malaltia dels cardadors de llana[1] o malaltia dels escorxadors[1] o malgrà[2] fa referència a una sèrie d'infeccions bacterianes produïdes pel bacteri Bacillus anthracis.[3]

Plantilla:Infotaula malaltiaCarboncle o Àntrax maligne
Lesió de carboncle a la pell modifica
Tipusmalaltia bacteriana primària, zoonosi, primary Bacillaceae infectious disease (en) Tradueix i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i veterinària Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesúlcera, nàusea, diarrea, rectorrhagia (en) Tradueix, hematoquèzia, inflor, limfadenitis i signes de meningisme Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, Ascoli's test (en) Tradueix, Cultiu microbiològic i microscopi òptic Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
ciprofloxacina, minociclina, doxiciclina, penicillin G procaine hydrate (en) Tradueix, estreptomicina i eritromicina Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzaciópell, sistema limfàtic, gangli limfàtic, pulmó, intestí i meninge Modifica el valor a Wikidata
Associació genèticaSPSB1 (en) Tradueix i ASTN2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Transmissió patògenatransmissió per contacte, transmissió aèria i vector-borne transmission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat peranthrax toxin (en) Tradueix i Bacillus anthracis Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B97 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A22.9 i A22 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9022.9, 022 i 022.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0167139 i 0079233 Modifica el valor a Wikidata
OMIM606410 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1203 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001325 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine212127 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKanthrax Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000881 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003175 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:7427 Modifica el valor a Wikidata

Els símptomes comencen entre el primer dia i dos mesos després que es contregui la infecció.[4] Pot ser de quatre tipus diferents: cutània, pulmonar, gastrointestinal i provinent d'una injecció.[5] Si és cutània, es formen petites butllofes amb inflamació al voltant que freqüentment es converteixen en úlceres indolores amb un centre negre.[4] La de tipus pulmonar provoca febre, mal de pit i dispnea.[4] La de tipus intestinal causa diarrea que pot contenir sang, mal abdominal, nàusea i vòmits.[4] La infecció provinent d'una injecció produeix febre i abscés al lloc injecció.[4] És per tant una forma de piodermatitis.

No s'ha de confondre amb l'àntrax [benigne] o furunculosi (confluència de diversos furóncols), que és una infecció localitzada en el teixit subcutani produïda pel bacteri Staphylococcus aureus.

Causa i diagnosiModifica

El carboncle s'escampa mitjançant el contacte amb l'espora del bacteri, que sovint apareixen en productes animals infectats.[6] El contacte es produeix a partir de la seva respiració, ingesta o a partir d'àrea de pell lesionada.[6] Típicament no es contagia directament entre persones.[6] Alguns exemples de factors de risc inclouen persones que treballen amb animals o productes provinents d'animals, viatgers, treballadors de correus i personal militar.[7] Es pot confirmar la diagnosi si es troben anticossos o la toxina a la sang del pacient o si es fa un cultiu d'una mostra del lloc d'infecció.[8]

Prevenció i tractamentModifica

Es recomana la vacunació contra el carboncle per aquelles persones que tenen un alt risc d'infecció.[7] També es recomana que s'immunitzin els animals en àrees on s'han produït infeccions prèvies.[6] Una forma de prevenir la infecció és a partir de l'ús d'antibiòtics durant dos mesos com ara ciprofloxacina, levofloxacina i doxiciclina.[9] Si es produeix la infecció, es fa el tractament amb antibiòtics i possiblement antitoxines.[10] El tipus i nombre d'antibiòtics que s'utilitzen depèn del tipus d'infecció.[9] Es recomanen les antitoxines per aquelles persones amb una infecció escampada.[9]

Història, pronòstic, societat i culturaModifica

Tot i que és una malaltia rara, quan es produeix aquesta malaltia acostuma a ser a Àfrica i el sud-est i centre d'Àsia.[11] També es produeix més regularment a Europa del Sud que en qualsevol altre lloc del continent i és poc comú a Europa del Nord i Amèrica del Nord.[12] Globalment, com a mínim es produeixen 2.000 casos a l'any amb uns dos casos a l'any als Estats Units.[13][14] Més del 95% dels casos provenen d'una infecció cutània.[15] Sense tractament, el risc de mort de carboncle cutani és del 24%.[9] Pel que fa a la infecció gastrointestinal, el risc de mort es troba entre el 25 i el 75%, mentre que la respiratòria té una mortalitat d'entre 50 i 80%, fins i tot amb tractament.[9][15] Fins al segle xx, les infeccions de carboncle van matar centenars de milers de persones i animals cada any.[16] Alguns països han utilitzat el carboncle com a arma.[15] En animals que mengen plantes, la infecció es produeix quan mengen o respiren espores mentre pasten.[11] Els animals poden infectar-se menjant-se altres animals infectats.[11]

TipusModifica

PulmonarModifica

La infecció respiratòria presenta inicialment els símptomes típics d'un refredat durant diversos dies, seguits d'un col·lapse respiratori greu. La mortalitat és del 92%, però si es tracta aviat, és del 45%.[17] És molt important diferenciar l'àntrax maligne d'un refredat per poder-lo tractar al més aviat possible i millorar les possibilitats de supervivència. La mortalitat quan la malaltia ha arribat a fases avançades és del 97%, independentment del tractament.

La infecció letal sol ser el resultat d'inhalar 10.000-20.000 espores, però hi ha individus que moriran amb una exposició molt inferior (hi ha poca documentació sobre el nombre d'espores necessàries per produir una infecció).

GastrointestinalModifica

En els humans es causa per la ingesta de carn infectada amb Bacillus anthracis. Els seus símptomes són la diarrea intensa, vòmits de sang, inflamació dels intestins i pèrdua d'apetit. Les infeccions gastrointestinals per aquest bacteri es poden tractar, però solen tenir una mortalitat del 25%-60% depenent com d'aviat es tracti la malaltia. És la forma menys comuna de l'àntrax.

CutàniaModifica

La infecció cutània en els humans causa una lesió a la pell que s'acaba transformant en una úlcera de color negre i d'aquí ve el nom de carboncle. L'úlcera sol començar com una lesió irritant i indolora, però que causa picor al lloc de la infecció, i sol aparèixer uns dies després de la infecció. Això es causa quan el bacteri entra a través de talls i petites ferides a la pell. Aquesta forma d'àntrax maligne és molt comú en persones que manipulen animals infectats. L'àntrax maligne cutani no té una mortalitat gaire alta si es tracta amb antibiòtics.[18] Sense tractament, el 20% dels casos acaben desembocant en la mort.

CausaModifica

BacteriModifica

 
Micrografia del bacteri Bacillus anthracis amb la tinció de Gram, que és la causa del carboncle
Article principal: Bacillus anthracis

Bacillus anthracis és un bacil grampositiu facultatiu anaeròbic de mida d'uns 1 per 9 μm.[3] Pertany al grup Bacillus cereus, subdivisió del gènere Bacillus. L'any 1876, Robert Koch va observar que era la causa de la malaltia quan aïllar els bacteris d'una mostra de sang d'una vaca infectada i els va injectar a un ratolí.[19] Normalment, el bacteri es troba en forma d'espora al terra i pot sobreviure durant dècades en aquest estat. Els herbívors sovint s'infecten mentre pasten, especialment quan mengen vegetació àspera, irritant o punxeguda; s'ha fet la hipòtesi no comprovada que aquesta vegetació és la causa de ferides del tracte gastrointestinal, fet que permet l'entrada d'espores bacterianes als teixits. Un cop s'han ingerit els bacteris o aquests es troben a la ferida oberta, comencen a multiplicar-se dins l'animal o humà i típicament maten l'hoste al cap d'uns dies o setmanes. Les espores germinen al lloc d'entrada al teixit i llavors s'escampen a través de la circulació als vasos limfàtics, on els bacteris es multipliquen.

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «carboncle». enciclopèdia.cat. [Consulta: 14 març 2020].
  2. ↑ DIEC
  3. ↑ 3,0 3,1 «Basic Information What is anthrax?». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 17 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Symptoms». CDC, 23-07-2014. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  5. ↑ «Types of Anthrax». CDC, 21-07-2014. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «How People Are Infected». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Who Is at Risk». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  8. ↑ «Diagnosis». CDC, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Hendricks, KA; Wright, ME; Shadomy, SV; Bradley, JS; Morrow, MG; Pavia, AT; Rubinstein, E; Holty, JE; Messonnier, NE; Smith, TL; Pesik, N; Treadwell, TA; Bower, WA; Workgroup on Anthrax Clinical, Guidelines «Centers for disease control and prevention expert panel meetings on prevention and treatment of anthrax in adults». Emerging Infectious Diseases, 20, 2, Febrer 2014. DOI: 10.3201/eid2002.130687. PMC: 3901462. PMID: 24447897.
  10. ↑ «Treatment». CDC, 14-01-2016. Arxivat de l'original el 11 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Turnbull, Peter. World Health Organization. Anthrax in humans and animals. 4, 2008, p. 20, 36. ISBN 9789241547536. 
  12. ↑ Schlossberg, David. Cambridge University Press. Clinical Infectious Disease, 2008, p. 897. ISBN 9781139576659. 
  13. ↑ GIDEON Informatics Inc. Anthrax: Global Status, 2016, p. 12. ISBN 9781498808613. 
  14. ↑ «Anthrax». CDC. National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases, 26-08-2009. Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Anthrax». FDA, 17-06-2015. Arxivat de l'original el 7 de maig de 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  16. ↑ Cherkasskiy, B. L. «A national register of historic and contemporary anthrax foci». Journal of Applied Microbiology, 87, 2, 1999, pàg. 192–195. DOI: 10.1046/j.1365-2672.1999.00868.x. PMID: 10475946.
  17. ↑ Bravata DM, Holty JE, Liu H, McDonald KM, Olshen RA, Owens DK «Systematic review: a century of inhalational anthrax cases from 1900 to 2005». Ann Intern Med, 144, 4, febrer 2006, pàg. 270–80. PMID: 16490913.
  18. ↑ «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
  19. ↑ Koch, R «Untersuchungen über Bakterien: V. Die Ätiologie der Milzbrand-Krankheit, begründet auf die Entwicklungsgeschichte des Bacillus anthracis». Beitrage zur Biologie der Pflanzen, 2, 2, 1876, pàg. 277–310. Arxivat de l'original el 18 de juliol de 2011. [Investigations into bacteria: V. The etiology of anthrax, based on the ontogenesis of Bacillus anthracis], Cohns

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carboncle
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carboncle_(malaltia)&oldid=31151366»