Carles Ferrer i Salat

tennista i empresari català
(S'ha redirigit des de: Carles Ferrer Salat)


Carles Ferrer i Salat (Barcelona, 1931 - 18 d'octubre de 1998) fou un economista, esportista, empresari i dirigent esportiu català, un dels més destacats del segle xx.

Plantilla:Infotaula personaCarles Ferrer i Salat

(1983) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1931 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1998 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President BusinessEurope
1990 – 1994
← Karl-Gustav RatjenFrançois Perigot →
President del Comitè Olímpic Espanyol
27 maig 1987 – 18 octubre 1998
← Alfons de Borbó i DampierreAlfredo de Goyeneche y Moreno →
President de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials
1977 – 1983
President de Foment del Treball Nacional
1977 – 1978
← Fèlix Gallardo i CarreraAlfred Molinas i Bellido →
1r President del Cercle d'Economia
1959 – 1965 – Carles Güell de Sentmenat →
1r President Grup Ferrer
1959 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Es coneix perPresident de Foment del Treball Nacional i de la CEOE
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitCentre Català Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Eastern Mediterranean Championship Tennis (en) Tradueix
Equip de Copa Davis d'Espanya
Campionats d'Espanya de tennis Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBlanca Serra di Migni Modifica el valor a Wikidata
FillsBeatriu Ferrer-Salat Serra di Migni, Sergi Ferrer-Salat Serra di Migni Modifica el valor a Wikidata
Premis

Com a esportista va destacar en la pràctica del tennis, com a empresari i economista va tenir importància rellevant, ja que fou impulsor i fundador de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i com a dirigent esportiu va participar activament en la consecució dels Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992 i de la renovació i modernització de l'esport espanyol que va obtenir destacats resultats en aquella ocasió i en les següents olimpíades i competicions.

Biografia

modifica

Va néixer el 22 de març de 1931 a la ciutat de Barcelona en una família industrial catalana vinculada amb l'activitat química i alimentària des de les darreries del segle xix. Era el fill petit de Francesc Ferrer Diví i Josefa Salat Comas.[1] Va estudiar enginyeria química obtenint la diplomatura l'any 1953, tot i que posteriorment va cursar les carreres d'economia, i de Filosofia i Lletres. La seva passió, però, fou l'esport, i en especial el tennis, en el qual va participar de forma professional fins a un any després de la seva diplomatura i va arribar a ser campió d'Espanya. A partir d'aquest moment va començar a participar en l'activitat industrial i econòmica. Es casà amb Blanca Serra di Migni, amb qui tingués dos fills, Beatriu i Sergi.

L'any 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Va morir el 18 d'octubre de 1998 a causa d'una aturada cardíaca al seu domicili de Barcelona.[2]

Activitat industrial i econòmica

modifica

En el camp industrial es va dedicar a la indústria química i farmacèutica on va dirigir diverses empreses i va ser conseller d'algunes multinacionals. La seva activitat principal es va centrar en l'empresa "Laboratorios Ferrer S.L." que el 1975 va esdevenir "Ferrer Internacional S. A.". A més d'aquesta companyia va fundar altres entre les quals destaca "Enclavamientos y Señales, S.A." (EYSSA) que posteriorment s'integraria en la Corporació Industrial Catalana.

En l'activitat econòmica va arribar a ser president del Banc d'Europa[3] i vicepresident de l'Union des Confédérations de l'Industrie et des Employeurs d'Europe (UNICE) i del Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE).

Va ser un dels impulsors i fundadors de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), que va presidir (en dos períodes) des de la seva fundació, al juny de 1977, fins al 1984 quan va ser substituït per José María Cuevas. Aquesta associació empresarial va permetre la integració i organització i les empreses espanyoles en el període de la transició. Va participar com a membre de la Comissió Trilateral i fou el primer president del Cercle d'Economia de Barcelona.

Basà la seva idea d'economia moderna en la competència, en la flexibilitat del sistema, la dràstica contenció de la despesa pública, la potenciació de l'estalvi i la inversió, la moderació dels costos empresarials i energètics i en el foment i la innovació tecnològica.[4] El 1976 fou un dels fundadors del partit Centre Català amb Carles Güell de Sentmenat i Joaquim Molins i Amat, que es presentà a les Eleccions generals espanyoles de 1977 dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya. La seva actitud liberal va fer que les seves relacions amb el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), presidit per Felipe González, es basessin en la pura negociació, tal com ell mateix assenyalava, sense bel·ligerància ni hostilitat. Tenia clar que estava obligat a esforçar-se, al costat del govern socialista, per a treure al país de la crisi que patia però subratllava que:

« però sempre ha de tenir present el Govern que aquesta actitud no suposa, ni de bon tros, ajudar a realitzar un programa socialista »

Carrera esportiva

modifica

Com a tennista professional va arribar a ser campió d'Espanya l'any 1953 i des d'aquesta data fins a l'any següent, que abandonà la pràctica professional, va ser membre i el número 1 de l'equip espanyol de la Copa Davis. Així mateix va participar en els torneigs d'internacionals de Wimbledon, Roland Garros i el Godó.

Les seva relació amb l'esport es va mantenir participant en activitats d'organització. El 1985 va ser nomenat membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) i president de l'Associació Barcelona Olímpica. El 1987 va ser nomenat president del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Des d'aquest lloc va realitzar una tasca de renovació de l'esport espanyol, tal va ser la seva activitat que el seu nom es fa servir per al trofeu que premia la promoció de l'esport a Espanya.

Des de la presidència del COE impulsà el programa ADO, acrònim en castellà d'Associació d'Esports Olímpics, per a la preparació dels esportistes espanyols per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Aquest programa es basa en el finançament de la preparació d'esportistes d'elit mitjançant fons obtinguts per part d'empreses. El programa ADO va ser un èxit, en aconseguir els esportistes espanyols uns excel·lents resultats a les olimpíades de Barcelona i en les posteriors d'Atlanta (1996).

Referències

modifica
  1. Cabana, Francesc. Carles Ferrer Salat. Biografia. RBA La Magrana. ISBN 978-84-8264-718-0. 
  2. Fallece repentinamente el empresario y dirigente olímpico Carlos Ferrer Salat a El País, 19 d'octubre de 1998
  3. Vinton, Roger. La gran teranyina : els secrets del poder a Catalunya. [Barcelona]: Edicions del Periscopi, 2017, p. 26. ISBN 978-84-946014-1-5. 
  4. «Crònica virtual d'Economia». Arxivat de l'original el 2007-10-08. [Consulta: 26 juny 2007].

Enllaços externs

modifica


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
càrrec inexistent
President de la CEOE
1977 - 1984
Succeït per:
José María Cuevas
Precedit per:
Alfons de Borbó
President del Comitè Olímpic Espanyol
 

1987 - 1998
Succeït per:
Alfredo Goyeneche Moreno
Precedit per:
Fèlix Gallardo i Carrera
President de
Foment del Treball Nacional

1977-1978
Succeït per:
Alfred Molinas i Bellido
Precedit per:
Nou càrrec
President del Cercle d'Economia
1962-1965
Succeït per:
Carlos Güell de Sentmenat
Premis i fites
Precedit per:
Isidoro Álvarez Álvarez
Premi Juan Lladó
1996
Succeït per:
Emilio Ybarra Churruca
Precedit per:
Ricard Piqué Batlle
 
Acadèmic de la RACEF
Medalla 24

1990-1998
Succeït per:
Emilio Ybarra Churruca