Carlos García Berlanga

cantant espanyol

Carlos García Berlanga (Madrid, 11 d'agost de 1959Madrid, 5 de juny de 2002) fou un compositor intèrpret musical, dibuixant i pintor espanyol.

Infotaula de personaCarlos García Berlanga
Biografia
Naixement(es) Carlos Jesús García-Berlanga Manrique Modifica el valor a Wikidata
11 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2002 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHepatopatia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCarlos Berlanga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant i compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficElefant Records Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuis García Berlanga Modifica el valor a Wikidata
GermansJorge Berlanga Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0305553 Musicbrainz: a65eea73-f2a8-4964-aba3-d0ee5edf2028 Discogs: 662380 Find a Grave: 6981483 Modifica el valor a Wikidata

Era besnét de l'advocat i polític Fidel García Berlanga (1859-1914), net de l'advocat i polític José García-Berlanga (1886-1952), fill del cineasta Luis García Berlanga (1921-2010) i germà del escriptor Jorge Berlanga (1958-2011).

Fou un dels artistes més rellevants de l'activitat cultural madrilenya en la dècada dels 1980. El 1978 formà junt amb El Zurdo (més tard membre de La Mode), Enrique Sierra (després a Radio Futura), Nacho Canut i Olvido Gara Jova (Alaska) la banda de música pop Kaka de Luxe, grup germinal del que acabaria anomenant-se la movida madrileña. Amb aquest grup guanyà el cèlebre concurs Villa de Madrid i enregistrà un únic single el 1978. Carlos, Olvido i Nacho formaren poc temps després Alaska i los Pegamoides, junt amb Eduardo Benavente i Ana Curra, grup de gran èxit que influí considerablement en la fisonomia i l'estètica de la dècada dels 1980.

De nou el grup es va dissoldre i Carlos, Olvido i Nacho fundaren el conjunt Alaska y Dinarama, d'extraordinari èxit i que durant anys es convertí en un dels grups més populars del país, amb discs com Canciones profanas (1983), Deseo carnal (1984), Cómo pudiste hacerme esto a mí (1984), No es pecado (1986) i el disc senzill A quién le importa (1986), un himne a la tolerància que assolí un extraordinari èxit. Malgrat tot, a pesar d'aquest triomfs, abandonà el grup per iniciar una carrera en solitari que donà com a resultat quatre elapés. Alternà la música amb la seva altra gran passió, la pintura, que el conduí a realitzar nombroses exposicions.

BibliografiaModifica