Obre el menú principal

Antônio Carlos Jobim

(S'ha redirigit des de: Tom Jobim)

Antônio Carlos Jobim (Rio de Janeiro, 25 de gener de 1927 - Nova York, 8 de desembre de 1994) fou un compositor, guitarrista i pianista brasiler. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la Bossa nova. Moltes de les seves composicions, entre les quals Garota de Ipanema, es feren populars arreu del món.[1]

Infotaula de personaAntônio Carlos Jobim
Tom Jobim, 1972.tif
Biografia
Naixement 25 gener 1927
Tijuca
Mort 8 desembre 1994 (67 anys)
Nova York
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Lloc d'enterrament Rio de Janeiro
Altres noms Tom Jobim
Том Жобим
Activitat
Ocupació Compositor, cantant, pianista, guitarrista, músic de jazz, guitarrista de jazz, compositor de cançons i productor discogràfic
Període d'activitat 1956 –
Gènere artístic Jazz i bossa nova
Instrument Guitarra, piano i veu
Discogràfica Verve Records
Família
Fills Elizabeth Jobim
Paulo Jobim
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Spotify: 3pO5VjZ4wOHCMBXOvbMISG IMDB: nm0423388 Last fm: Antônio+Carlos+Jobim Musicbrainz: 7a8dbe84-f4c0-4457-bfa3-edced1f8cde0 Songkick: 15356
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Jobim era fill d'una família acomodada que el 1930 decidí traslladar-se al barri d'Ipanema, a Rio de Janeiro. Incitat per l'afició musical de la seva germana, estudià lliçons de piano amb Hans Joachim Koellteuter i inicià els estudis d'arquitectura mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca, on aprengué a tocar també la guitarra.

El 1950 abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la guitarra, actuant en els clubs nocturns, com a pianista i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat d'una companyia discogràfica.

L'any 1954 va gravar per primer cop una de les seves obres, però no va ser fins al 1956, quan en aquest ambient conegué el diplomàtic Vinicius de Moraes, el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració i ambdós elaboraren una sèrie de cançons (com Orfeo do Carnaval) per una peça dramàtica que es titularia Orfeo Negro (1959) de Marcel Camus i que precisament va assolir un gran èxit per la seva banda sonora. Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, del qual Jobim es considerà sempre deixeble.

 
Tom Jobim i Chico Buarque al Festival Internacional de la Cançó (FIC) el 1968

Rere l'èxit d'Orfeo Negro, Moraes i Jobim evolucionaren vers un eclecticisme musical en el qual s'hi reflecteix la samba com a factor singular brasiler, mesclada amb elements del cool jazz.

El 1958 ambdós compositors reuniren les seves cançons en una gravació, acompanyades a la guitarra per João Gilberto, però no tingueren l'èxit esperat, el qual sí arribà el 1959, amb un àlbum de cançons de Jobim interpretades vocalment pel mateix Gilberto, d'entre les quals hi havia Chega de Saudade, cançó representativa i que suposà el llançament del gènere de la bossa nova. Fins a l'aparició del reggae, la bossa nova monopolitzà l'estil tropical.

El reconeixement de Jobim a nivell internacional fou l’any 1962 quan Stan Getz i Charlie Bird Parker van interpretar Desafinado a l’àlbum de jazz Samba i també quan va participar en el concert del Carnegie Hall. A partir d’aquí, la bossa nova va agafar una dimensió molt més àmplia perquè es va introduir en el món del jazz i la música moderna i va ser interpretada per nombrosos intèrprets al llarg del temps com Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie, Sarah Vaughan, Miles Davis, Quincy Jones, Al Jarreau, etc.

Amb el cop d'estat militar del 1964 es desintegrà la vida intel·lectual i artística brasilera, i el compositor va preferir quedar-se dins les parets dels estudis de gravació, enregistrant diversos àlbums de la seva música com a pianista i guitarrista que donarien la volta al món, de manera que el van convertir en un artista internacional.

A partir del 1970, es va centrar en compondre peces per pel·lícules i la televisió de Brasil.[2]

Jobim morí en un hospital de Nova York, en el curs d'una operació coronària, i la seva mort consternà el món musical. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules del 1993 quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homenatge:

« El que vostès escoltaran és amor...Tota la meva obra és un cant d’amor al Brasil. »

Sens dubte, la seva música és l'expressió més singular de la cultura d'aquest país.(¹)

ObraModifica

Algunes de les cançons més destacades de Jobim que formen part de la història dels clàssics de la música lleugera són:

GuardonsModifica

ReferènciesModifica

  1. Gorlinski, Virginia «Antônio Carlos Jobim». Encyclopædia Britannica [Consulta: 29 setembre 2017].
  2. «Antônio Carlos Jobim | Biography & History | AllMusic». [Consulta: Novembre del 2017].

BibliotecaModifica

Enllaços externsModifica