Carme Fortuny

Carme Fortuny
Biografia
Naixement	segle XX ; Barcelona
Activitat
Ocupació	actriu
	Premis (1979) Premi Memorial Margarida Xirgu ;

Carme Fortuny (Barcelona) és una actriu catalana de teatre i televisió, neboda de Josep Maria de Sagarra i vídua del també actor Enric Arredondo.^[1]

Des dels 18 anys es dedica professionalment al teatre. Va estudiar a l'Institut del Teatre i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual^[2] i l'any 1960 figurà ja en el repartiment de la primera obra que representà aquesta escola, El desert dels dies;^[3] posteriorment, actuà amb la Companyia Adrià Gual. Durant 17 anys visqué a Madrid, on intervingué en gran nombre d'obres de teatre per a Televisió Espanyola (a Teatro de siempre, Hora once, Estudio 1),^[4] abans de tornar a establir-se a Barcelona.

L'any 1979 obtingué el premi Margarida Xirgu per El doble otoño de mamá bis.^[5]

Trajectòria professional

Teatre

1960 El desert dels dies de Maria Aurèlia Capmany, dirigida per Ricard Salvat
1960 La jugada, de Joan Brossa i direcció de Moisès Villèlia
1960 La pell de brau, de Salvador Espriu, direcció de Ricard Salvat
1960 La ciega, de Rainer Maria Rilke, direcció de Josep Maria Segarra
1960 Oración, de Fernando Arrabal, dirigida per Claudi Garcia
1960 Horas de vida, de Jacinto Grau, amb direcció d'Antoni Canal
1961 Mort d'home, dirigida per l'autor Ricard Salvat
1961 La trompeta y los niños, dirigida per l'autor, Juan Germán Schroeder
1961 Trabajos de amor perdidos, de William Shakespeare, versió i direcció de Ricard Salvat
1962 A la fira de mostres, de Joan Argenté, amb direcció de Josep Montanyès
1962 El deleitoso, de Lope de Rueda, amb direcció de Josep Maria Segarra
1962 La Dorotea, de Lope de Vega, dirigida per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany
1962 Primera història d'Esther, de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat
1963 Dos quarts de cinc, de Maria Aurèlia Capmany, amb direcció de Josep Maria Segarra
1963 Don Joan de Ferran Soldevila. Companyia de Pau Garsaball. Estrenada al teatre Romea, Barcelona.
1964 El mercader de Venècia, de William Shakespeare, dirigit per Maria Aurèlia Capmany
1964 Una vella, coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet, estrenada al teatre Romea de Barcelona el 30 de setembre. En el personatge de Maria.
1966 Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat
1966 Adrià Gual y su época, de Ricard Salvat
1966 Misterio de dolor, d'Adrià Gual, direcció de Ricard Salvat
1966 L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, dirigit per Ricard Salvat
1966 Misterio de dolor, d'Adrià Gual amb direcció de Ricard Salvat
1966 El tragaluz, d'Antonio Buero Vallejo, dirigida per José Osuna
1966 La bona de persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, dirigida per Ricard Salvat
1966 Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, direcció de Maria Aurèlia Capmany
1967 El ángel azul, de Maurice Maeterlinck, amb direcció d'Ángel Montesinos
1979 El doble otoño de mamá bis de Ramon Gil Novales i direcció d'Àngel Alonso. Estrenada a la Sala Villarroel de Barcelona.
1980 Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany i direcció de Josep Montanyès i Josep Maria Segarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1981 Pigmalió de Bernard Shaw, versió de Joan Oliver i direcció de Montserrat Julió. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1982 La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, versió de Guillem-Jordi Graells i direcció de Josep Maria Segarra, amb el grup Teatre de l'Escorpí.
1986 Mel salvatge, d'Anton Txékhov, versió de Michael Frayn i direcció de Pere Planella. Estrenada al teatre Romea de Barcelona
1988 La bona de persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, dirigida per Fabià Puigserver al Teatre Lliure
1990 La missió, de Heiner Müller, traducció de Maurici Farré i direcció de Carme Portaceli. Estrenada al Mercat de les Flors de Barcelona.
1993-1994 Les amistats perilloses, de Christopher Hampton i direcció de Pilar Miró.
1994 La loba, de Lillian Hellman i direcció Hermann Bonnín, estrenada al Teatre Goya (Barcelona)
2000 La disputa, original de Marivaux. Direcció de Pep Pla al Teatre Artenbrut
2000 Plaça dels herois, de Thomas Bernhard i amb direcció d'Ariel García Valdés al Teatre Nacional de Catalunya
2000 El coronel ocell, original de Hristo Boytchev, amb direcció de Rafael Duran al Teatre Nacional de Catalunya
2005 Les tres germanes, d'Anton Txékhov i direcció d'Ariel García Valdés, al Teatre Nacional de Catalunya
2005 Yerma, de Federico García Lorca, amb direcció de Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya
2005 El presoner de la segona avinguda, original de Neil Simon amb direcció de Manel Dueso. Estrenada al Teatre Villarroel
2005 Casa i Jardí, d'Alan Ayckbourn, amb direcció de Ferran Madico
2007 El ventall de Lady Windermere, d'Oscar Wilde, amb direcció de Josep Maria Mestres al Teatre Nacional de Catalunya
2007 Els físics (lectura dramatitzada), de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció de Carles Canut.
2007 Stricto sensu, de Jordi Arbonès, dirigida per Xicu Masó.
2007-2008 La plaça del Diamant, adaptació de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Toni Casares, al Teatre Nacional de Catalunya.
2009 La casa dels cors trencats, de George Bernard Shaw i direcció de Josep Maria Mestres, al Teatre Nacional de Catalunya.
2013 L'honor és nostre, Sr. Espriu!, amb textos de Salvador Espriu i direcció de Jordi Dodero i Ernest Serrahima, a la Biblioteca de Catalunya.

Televisió

Planeta imaginari (1983), sèrie dirigida per Miquel Obiols
Tot un senyor (1989), sèrie dirigida per Esteve Duran
7 vidas (1999), sèrie.
Nissaga de poder (1996), telenovel·la
El cor de la ciutat (2000), telenovel·la
L'estratègia del cucut (2001), pel·lícula de Sílvia Quer
Coses que passen (2005), pel·lícula de Sílvia Munt

Cinema

M'enterro en els fonaments (1975), basada en l'obra de Manuel de Pedrolo, dirigida per Josep Maria Forn
Cartas de amor de una moja (1978), de Jordi Grau
Soldados (1978), d'Alfonso Ungría
Ratas (1998), de Martín Fernández
Em dic Sara (1998), de Dolors Payàs
Todo sobre mi madre (1999), de Pedro Almodóvar
La costa errante (2004), de Gustavo Fontán