Carmen Laforet Díaz
Carmen Laforet Díaz (Esquerra de l'Eixample, 6 de setembre de 1921 - Majadahonda, 28 de febrer de 2004)[1] va ser una escriptora catalana en llengua castellana.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1921 Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) |
| Mort | 28 febrer 2004 (82 anys) Majadahonda (Comunitat de Madrid) |
| Sepultura | cementiri de l'Almudena |
| Residència | illes Canàries Barcelona |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, novel·lista |
| Nom de ploma | Carmen Laforet |
| Família | |
| Cònjuge | Manuel Cerezales González (1946–2005) |
| Fills | Agustín Cerezales Laforet |
| Premis | |
| |
   | |
Biografia
modificaNascuda al carrer d'Aribau, de Barcelona, va ser filla de l'arquitecte Eduardo Laforet i de la mestra Teodora Díaz. Quan tenia dos anys la família va traslladar-se a Las Palmas de Gran Canaria, on van néixer els seus germans. Pel seu ambient familiar, va tenir accés a la lectura i es va iniciar ben aviat en el món de la literatura. Acabada la guerra civil, amb divuit anys, va tornar a Barcelona, es va instal·lar a casa de la seva àvia i va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.[1]
El 1940 va publicar els seus primers contes al setmanari Mujer de Santander, i el 1942 va instal·lar-se a Madrid, on va començar la carrera de Dret,[1] tot i que el canvi de direcció en la carrera acabaria portant-la, al capdavall, a la literatura.[2] El 1944, quan encara era una escriptora desconeguda,[3] va guanyar el primer premi Nadal amb Nada, una novel·la realista, en la qual descriu un ambient de postguerra on no passava res,[4] un retrat d'una Barcelona devastada, que va deixar la població en la misèria i amb les ferides encara obertes de la guerra.[5] El llibre va rebre elogis dels principals literats del moment com Juan Ramón Jiménez, Azorín, Francisco Ayala i Miguel Delibes,[3] i Laforet es va convertir en un model per als escriptors de novel·la social.[5] A més, va rebre el premi Fastenrath, que va donar-li encara més ressò i va fer que les edicions del llibre s'esgotessin ràpidament.[2]
Entre 1952 i 1970 va publicar diversos llibres de novel·la, entre els quals destaquen La isla y los demonios (1952) i La mujer nueva (1955),[5] amb la qual va rebre el Premi Nacional de Literatura,[2] relats i contes, així com llibres de viatges. Tanmateix, aquests llibres no van tenir tanta repercussió com la seva primera novel·la, raó per la qual a partir del darrer any no va publicar res durant gairebé mig segle.[3] No és fins al 2003, quan va publicar Puedo contar contigo, un epistolari amb Ramón J. Sender i el 2004, la novel·la Al volver la esquina, que havia escrit originalment en la dècada de 1970 i que ambientava en la de 1950.[4]
Es va casar amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, amb qui va tenir cinc fills.[3] Es van separar l'any 1970.[1]
El 2024, va passar a donar nom a la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta.[6]
Obres
modifica- Nada (1945), novel·la
- La isla y los demonios (1952), novel·la
- El piano (1952). Madrid: Rollan
- La llamada (1954), inclou quatre relats
- La mujer nueva (1955), novel·la
- Un matrimonio (1956), novel·la.
- Gran Canaria (1961), guia turística
- La insolación (1963), novel·la
- Paralelo 35 (1967) Barcelona: Planeta, llibre de viatges.
- La niña y otros relatos (1970), relats
- Artículos literarios (1977). Eastbourne: Stuart-Spencer Publications, recopilació d'articles.
- Mi primer viaje a USA (1981), assaig.
- Rosamunda. Cuento. A Cuentos de este siglo. Encinar, Ángeles (ed.). Barcelona: Lumen S.A., 1995, pp. 73-78.
- Al colegio. Cuento. A Madres e hijas. Freixas, Laura (ed.). Barcelona: Anagrama, 1996. Cuentos.
- Puedo contar contigo (1965-1975) (2003), epistolari amb Ramón J. Sender
- Al volver la esquina (2004), novel·la pòstuma. Continua la història de La insolación.
- Carta a don Juan (2007), recopilació de tots els seus relats curts.
- Romeo y Julieta II (2008), recopilació dels seus relats amorosos.
Premis
modifica- Premi Nadal (1944, per la novel·la Nada).
- Premi Fastenrath (1948, Nada).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rosenvinge Hepworth, Teresa. «Carmen Laforet Díaz» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Història. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Urrero Peña, Guzmán. «El mundo novelesco de Carmen Laforet» (en castellà). Instituto Cervantes - Centro Virtual Cervantes, 12-07-2002. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Valls, Fernando «Carmen Laforet, con y sin misterio». El País, 23-03-2004.
- ↑ 4,0 4,1 «Carmen Laforet Díaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Bedmar, Anaïs «Veus de dones centenàries». Núvol, 15-04-2021.
- ↑ «Qui eren les sis dones que donen nou nom a sis biblioteques de la xarxa?». Ajuntament de Barcelona, març 2024. Arxivat de l'original el 17 de març 2024. [Consulta: 18 març 2024].
Enllaços externs
modifica- «Carmen Laforet» (en castellà). escritoras.com.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Primera edició |
Premi Nadal de novel·la 1944 |
Succeït per: José Félix Tapia Ruiz La luna ha entrado en casa |
| Precedit per: Julián Marías Aguilera Miguel de Unamuno |
Premi Fastenrath 1949 |
Succeït per: José López Rubio Celos en el aire |
| Precedit per: Miguel Delibes Setién Diario de un cazador |
Premi Nacional de narrativa 1957 |
Succeït per: Alejandro Núñez Alonso El lazo de púrpura |