Casa-fàbrica Busqueta-Riera
La casa-fàbrica Busqueta-Riera era un conjunt d'edificis situat al carrer d'en Robador, 24-26 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Robador, 24-26 | |||
| ||||
Història
modifica
Jaume Busqueta i Guitart era un teixidor de lli de Sant Llorenç Savall que el 1828 es va presentar a l'Exposició Industrial de Madrid amb estopillas, unes teles de lli molt primes i delicades.[1] Segons el Padró General del 1829, tenia una fàbrica al carrer dels Tallers, 40 (als terrenys on posteriorment s'obrí el carrer de Jovellanos) equipada amb 16 màquines franceses de filar.[2] Posteriorment, va adquirir dues finques al carrer d'en Robador,[3] una de les quals havia estat propietat del candeler de cera Jacint Galí (vegeu cereria Subirà),[4] i el 1833 va fer reformar la casa segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[5]
El 31 de gener del 1842 es va constituir la societat Josep Vallès i Cia, amb la participació de l'indià Pere Carbó i Rovira i Pere Casanovas amb un capital de 39.000 lliures (13.000 lliures més 4.000 cadascun prestades a Vallès), l'objecte de la qual era establir-hi una filatura de cotó moguda amb vapor.[6][7][8] La sol·licitud es devia presentar el mateix febrer,[9] i va motivar les queixes dels veïns: «Los infr[ascrit]os propietarios y vecinos de las calles de Robador, S. Rafael, Beato Oriol y de Espalter [...] tienen presentido se va á establecer una fabricacion con maquina de vapor detrás de una casa de la de Robador en un espacio de pertenencias de la misma que antes era conocido por el huerto de la cera de Galí, y á fin de librarse de los imponderables daños y perjuicios que causaría [...] suplican que [...] se sirva tomar aquellas disposiciones que considere del caso para no permitir ó impedir que [...] se ponga la maquina de vapor para fabricacion»[4][10] El novembre del mateix any, la societat va adquirir una máquina de vapor de 16 CV a la casa Hick de Bolton (Anglaterra), però «con motivo de los sucesos políticos ocurridos en esta capital» (el bombardeig de desembre), la fàbrica no es va posar en marxa fins al 1844,[11][12] quan ja s'hi havia incorporat Miquel Carbó (germà de Pere) com a soci amb 13.000 lliures més.[13]
El 1856, Busqueta va vendre la propietat a l'impressor manresà Pau Riera i Soler,[2] que també tenia una llibreria religiosa.[14] El 1859, aquest hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 3 CV, segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach.[15][2] A la seva mort el 1863,[16] fou succeït pel seu fill Eusebi Riera i Reguant,[17] que el 1869, hi va legalitzar dos generadors de vapor de 6 CV, amb la construcció de la xemeneia corresponent, segons els plànols de l'enginyer Lluís Serra i Varoy,[18][2] i també hi va fer construir uns magatzems sota la direcció del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[19][2] Va morir el 1889,[20] i el va succeir el seu fill Pau Riera i Sans[21] (†1914),[22] que fou membre de l'Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917, el fabricant de naips Francesc Torras i Baseda (vegeu casa-fàbrica Torras i Lleó) es va associar amb del de paper Lluís Guarro i Casas per a crear la societat anònima Fabricantes de Naipes de España, que hi va instal·lar una fàbrica de naips i paper d'estany.[23][24] El 1934, l'empresa fou absorbida per Naipes Heraclio Fournier,[25][26] i posteriorment, la fàbrica va acollir altres empreses, com el fabricant de papers metàl·lics i litogràf Esteller i Garcia SL,[27] i el de paper d'alumini i estany i impressor Metaloffset SA.[28]
El 1991, el conjunt fabril va ser enderrocat[2] per l'empresa mixta Promoció Ciutat Vella SA (PROCIVESA), dintre de l'operació de renovació urbana «Illa Robador».[29]
Descripció
modificaAbans de l'enderrocament, l'arquitecte Jaume Artigues va descriure la «quadra» com un edifici de 28 m de llarg per 11 d'amplada i vuit rengleres de finestres d'arc rebaixat, que li donaven una doble il·luminació. Ocupava un solar d'uns 300 m², amb una superfície construïda total de 1.232 m². L'estructura estava formada per murs de fàbrica de maó i una línia central de pilastres d'obra, que sostenien les jàsseres de fusta principals, en sentit longitudinal, amb dues tramades de bigues de 5 m d'amplada a banda i banda. Els forjats dels pisos eren de fusta i s'hi accedia a través d'una escala situada en un dels extrems de l'edifici.[2]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 74.
- ↑ 4,0 4,1 AHCB, C.XIV Obreria C-137, 2-3-1842.
- ↑ «Jaume Busqueta. Mestre teixidor de lli. Robador 7. Quarter 5, barri 4, illa 17. Reformar casa». C.XIV Obreria C-116/1833-3. AHCB, 03-09-1833.
- ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 31-1-1842.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 386.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-136.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 121.
- ↑ Raveux, 2005, p. 160, 181.
- ↑ Diario de las Sesiones del Congreso de los Diputados. Legislatura de 1848 a 1849, tomo I, 1849, p. 846.
- ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/20, f. 11-14, 29-12-1843.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 212, 214, 359.
- ↑ «Pablo Riera. Robador 24. Assetiar una caldera de vapor de tres cavalls de força». Q136, Obres Públiques 3/1 2208 bis. AMCB, 1859.
- ↑ El Telégrafo (edición mañana), 12-10-1863, p. 6972.
- ↑ Almanaque del Diario de Barcelona, 1890, p. 62.
- ↑ «Pablo Riera. Robador 24. Legalització de dos generadors de vapor». Q127, Foment 2064 C. AMCB, 1869.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2118 C.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-03-1889.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 742.
- ↑ «Pablo Riera y Sans». Revista gráfica, 7-12, juliol-desembre 1914, pàg. 19.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 606.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 483.
- ↑ «Torras y Lleó, Barcelona, Spain, c.1838-1921» (en anglès). The World of Playing Cards. Simon Wintle, 03-07-1996.
- ↑ Guía comercial e industrial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 57, 1477.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 205, 1303, 1889.
- ↑ «Lot de 5 targetes comercials. METALOFFSET S.A.». todocoleccion.net, dècada 1970.
- ↑ «5.5. Finques adquirides per PCV destinades a operacions immobiliàries en el mercat lliure, analitzades per la Sindicatura». Informe 04/95-A. Promoció Ciutat Vella, SA (PROCIVESA). Exercici 1994, 1995.
Bibliografia
modifica- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 393-396. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «De Busqueta i Sala a Sala i Baladia, a Mataró. La transició del cotó al gènere de punt». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.