Casa-fàbrica Sadó
La casa-fàbrica Sadó és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau i de l'Arc de Sant Pau del Raval de Barcelona.
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Sant Pau, 98-100 i Arc Sant Pau, 2 bis | ||
Història modifica
El fabricant de teixits de lli i mescla de Reus Jaume Sadó i Pérez s'establí a Barcelona el 1835,[1] inicialment al carrer de les Carretes, 4 (antic).[2] Durant el bombardeig de Barcelona de 1842, va ser un dels membres de la Junta Revolucionària,[3] i el 1844 va presentar a l’Exposició Industrial de Barcelona el que seria el producte central de l’empresa durant més de 100 anys: el joc de taula amb estovalles i tovallons adomassats.[1][4]
El 1848, va constituir la societat Jaume Sadó, Germà i Cia amb el seu germà Pau[5] i el fabricant Joan Baptista Bassecourt com a soci comanditari, pel termini de cinc anys[6] i amb fàbrica al carrer Nou de la Rambla (vegeu casa-fàbrica Marull). El 1849, aquesta societat va llogar per cinc anys una casa-fàbrica a Antoni Gatell i Badia, que el 1844 havia adquirit dues finques a Jaume Clavell i Samanté (vegeu Fàbrica Clavell) als carrers de Sant Pau i de l'Arc o la Volta de Sant Pau[7] i va encarregar-ne el projecte al mestre d'obres Narcís Nuet.[8] El 1853, Jaume Sadó va adquirir la propietat a Gatell pel preu de 12.340 lliures,[9] i per arrodonir la parcel·la, va obtenir l'establiment en emfiteusi d'una casa petita a la cantonada dels dos carrers,[10] que tot seguit va fer reconstruir segons el projecte del mateix Nuet.[11] El 1854, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de mitjana pressió i 12 CV de potència,[12] segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach,[13] i el 1856 va fer construir una «quadra» de planta baixa al núm. 98 del carrer de Sant Pau, segons el projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[14] El 1854, la societat es va renovar per cinc anys més[15][16] fins al 1859, en què va quedar dissolta, obtenint Bassecourt uns beneficis de 6.463 duros i 7 rals sobre el capital invertit de 20.000 duros.[17]
Jaume Sadó es va presentar a l'Exposició Industrial i Artística del 1860 dintre de la categoria de filats de lli i cànem, llenceria i tovalloleria amb «Mantelería adamascada, de puro hilo, ríquisima; cubrecamas de varias medidas y clases, y pañuelos de hilo para bolsillo. Pueden clasificarse de sobresalientes los géneros de este expositor.»[18] La fàbrica s'anunciava així el 1863: «San Pablo, 100. Fábrica de tejidos de lencería de todas clases; mantelería adamascada de hilo y algodon; mantas de algodon para camas, flecos. Banovas labradas y acolchadas. Pañuelos de hilo blanco y de color. Espediciones á todas partes. D. Jaime Sadó.»[19]
En aquella època, la fàbrica del carrer de Sant Pau[20] tenia 51 obrers: 24 es dedicaven als 20 telers destinats al lli, uns altres 24 als 20 telers destinats al cotó i 3 obrers a l’estampat de les peces, amb un capital de 43.000 rals. Tanmateix,resultava insuficient, i a la dècada del 1860, Jaume Sadó decidí obrir una fàbrica a Canet de Mar (Maresme), donant-li el nom comercial de «La Canetenca».[1] El 1867, l'arquitecte Joan Cortès i de Ribera va projectar la remunta de quatre pisos sobre la «quadra» del núm. 98,[21] igualant d'aquesta manera la façana amb la del núm. 100.
Aquell mateix any, Sadó es va presentar a l'Exposició Universal de París, on va obtenir una menció honorífica en tovalloleria.[22] A l'Exposició de Barcelona del 1877, que serví per a inaugurar l'edifici de la Universitat, exhibí un joc de taula que fou regalat a Alfons XII al final del certamen.[23] El 1869 va morir el seu fill gran Jaume Sadó i Llenas i cap al 1880 traspassà el negoci al seu fill segon, Francesc, però aquest no demostrà interès a continuar-lo i el 1885 aniria a parar a mans de Josep Casals, banquer de Canet de Mar.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cabana, 1992.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 58.
- ↑ Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, vol. II, 1854, p. 994.
- ↑ Exposición pública de productos de la industria española, 1844, p. 21, 66.
- ↑ Donadiu i Buignau, Delfí. Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana, tomo IV, p. 624.
- ↑ AHPB, notari Ramon de Miquelerena, 10-5-1848.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 26-7-1844 i 9-8-1844
- ↑ AMCB, Q127 Foment 421 bis C.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 227-234v, 14-5-1853
- ↑ AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/30, f. 303v-309v, 14-6-1853.
- ↑ «Jaime Sadó. Arc Sant Pau 2 bis i Sant Pau 100. Enderrocar i construir una planta». Q127 Foment 701 bis C. AMCB, 1853.
- ↑ La Corona. Periódico liberal, 4-1-1863, p. 2.
- ↑ «Jaime Sadó sol·licita establir una màquina de vapor en l'edifici del carrer Sant Pau 100». Q136 Obres Públiques 3/1 1513. AMCB, 1854.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 844 bis C.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 194-198v, 27-2-1854.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 220, 317.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/32, f. 54-56v, 14-1-1859.
- ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa, descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 212.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 104, 501, 685, 716, 718, 719, 1060.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 143, 274.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1817 bis C.
- ↑ Exposición Universal de 1867. Catálogo general de la sección española, p. 495.
- ↑ Catálogo general de la manifestación de productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria, 1877, p. 60.
Bibliografia modifica
- Cabana, Francesc «Jaume Sadó-La Canetenca-i Josep Casals. Jocs de taula». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.