Viquipèdia

Casa-fàbrica Sadó

antiga casa-fàbrica del Raval
No s'ha de confondre amb Casa Sadó.

La casa-fàbrica Sadó és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau, 98-100 i de l'Arc de Sant Pau, 2-6 del Raval de Barcelona. Com que no estan catalogats, els correspon la categoria D (bé d'interès documental) del Catàleg de Patrimoni, atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2][3]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Sadó
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 98-100 i Arc Sant Pau, 2 bis Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
Parcel·lari amb la propietat de Catarina Amat i Claret (c. 1790)
 
Quarteró núm. 106 de Garriga i Roca (c. 1860)

Fàbrica de Jaume Amat

modifica

El 1798, el botiguer de teles i fabricant d'indianes Jaume Amat i Pont va adquirir en emfiteusi una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos al carrer de la Volta de Sant Pau,[4] que l'any següent faria reformar amb la remunta d'un pis, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Pedrerol.[5] A la mateixa època, el seu veí Josep Botey, fuster, va fer reconstruir la casa de la cantonada segons el projecte del mestre de cases Josep Coll.[6]

El 1803, Amat va ampliar la propietat amb l'adquisició d'una casa veïna al carrer de Sant Pau.[7] El 1829, a conseqüència d'un litigi contra els seus hereus, es va produir la venda en subhasta pública de la propietat, que fou adjudicada al paleta Jaume Torner i el fuster Francesc Bordas,[8] que en van fer agnició de bona fe[9] al pilot d'altura Jaume Clavell i Samanté[10] (vegeu fàbrica Clavell). El 1844, Samanté va vendre la propietat a Antoni Gatell i Badia,[11] que el 1849 va encarregar-ne la reedificació al mestre d'obres Narcís Nuet[12] i la va llogar a la societat Jaume Sadó, Germà i Cia.[13]

Fàbrica de Jaume Sadó

modifica

El fabricant de teixits de lli i mescla de Reus Jaume Sadó i Pérez s'establí a Barcelona el 1835,[14] inicialment al carrer de les Carretes, 4 (vegeu fàbrica Dotres, Clavé i Fabra).[15] Durant el bombardeig de Barcelona de 1842, va ser un dels membres de la Junta Revolucionària,[16] i el 1844 va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona el que seria el producte central de l’empresa durant més de 100 anys: el joc de taula amb estovalles i tovallons adomassats.[14][17] El 1848, va constituir la societat Jaume Sadó, Germà i Cia amb el seu germà Pau[18] i el fabricant Joan Baptista Bassecourt com a soci comanditari, pel termini de cinc anys[19] i amb fàbrica al carrer Nou de la Rambla (vegeu casa-fàbrica Marull). El 1854, la societat es va renovar per cinc anys més[20][21] fins al 1859, en què va quedar dissolta, obtenint Bassecourt uns beneficis de 6.463 duros i 7 rals sobre el capital invertit de 20.000 duros.[22]

El 1853, Jaume Sadó va adquirir la propietat a Gatell pel preu de 12.340 lliures,[23] i per arrodonir la parcel·la, va obtenir de Josepa Botey l'establiment en emfiteusi d'una casa petita a la cantonada dels dos carrers,[24] que tot seguit va fer reconstruir segons el projecte del mateix Nuet.[25] El 1854, va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de mitjana pressió i 12 CV de potència.[26] segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach,[27] El 1856, va adquirir al teixidor de vels Joan Xalabardé i Vergés la finca veïna del núm. 98,[28] on va fer construir una «quadra» de planta baixa segons el projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[29]

Jaume Sadó es va presentar a l'Exposició Industrial i Artística del 1860 dintre de la categoria de filats de lli i cànem, llenceria i tovalloleria amb «Mantelería adamascada, de puro hilo, ríquisima; cubrecamas de varias medidas y clases, y pañuelos de hilo para bolsillo. Pueden clasificarse de sobresalientes los géneros de este expositor.»[30] La fàbrica s'anunciava així el 1863: «San Pablo, 100. Fábrica de tejidos de lencería de todas clases; mantelería adamascada de hilo y algodon; mantas de algodon para camas, flecos. Banovas labradas y acolchadas. Pañuelos de hilo blanco y de color. Espediciones á todas partes. D. Jaime Sadó.»[31]

En aquella època, la fàbrica del carrer de Sant Pau[32] tenia 51 obrers: 24 es dedicaven als 20 telers destinats al lli, uns altres 24 als 20 telers destinats al cotó i 3 obrers a l’estampat de les peces, amb un capital de 43.000 rals. Tanmateix, resultava insuficient, i a la dècada del 1860, Jaume Sadó decidí obrir una fàbrica a Canet de Mar (Maresme), donant-li el nom comercial de «La Canetenca».[14] El 1867, l'arquitecte Joan Cortès i de Ribera va projectar la remunta de quatre pisos sobre la «quadra» del núm. 98,[33] igualant d'aquesta manera la façana amb la del núm. 100.

Aquell mateix any, Sadó es va presentar a l'Exposició Universal de París, on va obtenir una menció honorífica en tovalloleria.[34] A l'Exposició de Barcelona del 1877, que serví per a inaugurar l'edifici de la Universitat, exhibí un joc de taula que fou regalat a Alfons XII al final del certamen.[35] El 1869 va morir el seu fill gran Jaume Sadó i Llenas i cap al 1880 traspassà el negoci al seu fill segon, Francesc, però aquest no demostrà interès a continuar-lo i el 1885 aniria a parar a mans de Josep Casals, banquer de Canet de Mar.[14] Va morir el 15 de desembre del 1882.[36]

Referències

modifica
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 4-10-1798.
  5. ↑ «Jayme Amat i Pont. Comerciant. Parera i carreró amb entrada pel carrer cobert davant del monestir de Sant Pau. Casa. Planta baixa més dos pisos. Afegir un pis, fer reparacions i posar balcons». C.XIV Obreria C-81/1799-037. AHCB, 08-04-1799.
  6. ↑ «Joseph Botey. Fuster. Sant Pau i Parera. Casa. Planta baixa més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-83/1799-145. AHCB, 21-10-1799.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Guerau Sayrols, 30-1-1803.
  8. ↑ AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, 29-1-1829
  9. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ AHPB, notari Eudald Jordana, 5-10-1829.
  11. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/5, f. 154v-156v, 26-7-1844.
  12. ↑ AMCB, Q127 Foment 421 bis C.
  13. ↑ «Guía general de Barcelona» p. 382, 1849.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Cabana, 1992.
  15. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 58. 
  16. ↑ Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, vol. II, 1854, p. 994. 
  17. ↑ Exposición pública de productos de la industria española, 1844, p. 21, 66. 
  18. ↑ Donadiu i Buignau, Delfí. Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana, tomo IV, p. 624. 
  19. ↑ AHPB, notari Ramon de Miquelerena, 10-5-1848.
  20. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/18, f. 194-198v, 27-2-1854.
  21. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 220, 317. 
  22. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/32, f. 54-56v, 14-1-1859.
  23. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/16, f. 227-234v, 14-5-1853
  24. ↑ AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/30, f. 303v-309v, 14-6-1853.
  25. ↑ «Jaime Sadó. Arc Sant Pau 2 bis i Sant Pau 100. Enderrocar i construir una planta». Q127 Foment 701 bis C. AMCB, 1853.
  26. ↑ La Corona. Periódico liberal, 4-1-1863, p. 2. 
  27. ↑ «Jaime Sadó sol·licita establir una màquina de vapor en l'edifici del carrer Sant Pau 100». Q136 Obres Públiques 3/1 1513. AMCB, 1854.
  28. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/23, f. 46-49, 12-1-1856.
  29. ↑ AMCB, Q127 Foment 844 bis C.
  30. ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa, descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 212. 
  31. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 104, 501, 685, 716, 718, 719, 1060. 
  32. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 143, 274. 
  33. ↑ AMCB, Q127 Foment 1817 bis C.
  34. ↑ Exposición Universal de 1867. Catálogo general de la sección española, p. 495. 
  35. ↑ Catálogo general de la manifestación de productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria, 1877, p. 60. 
  36. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/66, f. 3383-3396v, 15-6-1883. Inventari post mortem de Jaume Sadó i Pérez.

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Sadó&oldid=33999157»