Casa-fàbrica Sagrera
La casa-fàbrica Sagrera era un conjunt arquitectònic situat al carrer de la Reina Amàlia, 11 i 13 del Raval de Barcelona, del que només es conserva el segon. Es tractava d'una tipologia de casa-fàbrica en forma d'«U», on la part destinada a habitatges feia front al carrer, mentre que les «quadres» se situaven als costats de la parcel·la i al voltat d'un pati central.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Reina Amàlia, 11 i 13 | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
Història
modifica
Reina Amàlia, 11-11 bis
modificaEl 1838, Gaietà Roquer va establir en emfiteusi una parcel·la del seu hort al fabricant de filats de cotó Salvador Sagrera i Martorell,[1][2][3] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, 2 (3 en la realitat) pisos i golfes segons el projecte de l'arquitecte acadèmic Joan Vilà i Geliu.[4][5][6][7] Segons la carta de pagament de les obres atorgada el 1840, hi intervingueren el fuster Gaietà Roldós i el manyà Pere Casanovas.[8]
El 1844, Sagrera hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 12 CV,[9][10] i posteriorment es va traslladar al núm. 2 del mateix carrer (vegeu casa-fàbrica Bosch).[11]
El 1853, i per a retornar un préstec d'Isabel Maria Alfonso, vídua de l'indià de Vilanova i la Geltrú Josep Milà de la Roca i Soler (vegeu cases Jeroni Rabassa), va vendre la propietat a carta de gràcia a Josep Puiggarí i Llobet per 13.500 lliures.[12][13] L'any següent, aquest la va llogar a la societat Mazoir, Grignon i Cía,[14] formada per Marcial Mazoir i els germans Lluís i Maria Grignon[15] i dedicada a la fabricació d'estampats.[16] Mazoir va morir el 1861, i els germans Grignon van liquidar la societat,[17] venent-ne els utensilis (incloent una màquina de vapor de 10 CV i una caldera de 25 CV) al fabricant d'estampats Manuel Lucena i Castells per 202.500 rals.[18] Aleshores, la societat Manuel Lucena i Cia va contractar Lluís Grignon com a colorista pel sou de 60 duros mensuals, més un ral per cada peça fabricada sota la seva direcció facultativa,[19] i va llogar la fàbrica durant 5 anys pel preu total de 4.200 duros.[20]
El 1876 s'hi va instal·lar el taller de tornejar fusta de Joan Balius, que va demanar permís per a traslladar-hi una màquina de vapor, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcades.[21][22]
A començaments del segle xxi, la casa-fàbrica va ser okupada i es va convertir en el CSOA Ruina Amalia (2002-2007).[23] Un cop enderrocada, el solar fou novament okupat com a l'Hort del Xino,[24] i finalment s'hi ha construït una promoció d'habitatges.
Reina Amàlia, 13
modificaEl 1840, Roquer va establir en emfiteusi a Sagrera una segona parcel·la al costat de la primera,[25] on aquest va fer construir una altra casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mateix Vilà i Geliu.[26][6][27] Posteriorment, s'hi s'establí el molí de drogues de Jaume[28] i Agustí Vidal.[29]
Referències
modifica- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 385.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/19, f. 342-346, 21-9-1838.
- ↑ Montaner, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859), 1990, p. 802.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-129, 18-12-1838.
- ↑ 6,0 6,1 Artigues i Vidal, Mas i Palahí, p. 502.
- ↑ «Carrer Reina Amàlia 11-11bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 240v-244v, 28-8-1840.
- ↑ «Salvador Sagrera. Reina Amàlia 50. Instal·lar a la seva fàbrica una màquina de vapor de mitjana pressió i de dotze cavalls de força». Q127 Foment 4/1844. AMCB.
- ↑ Raveux, 2005, p. 181.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/8, f. 259-264v, 29-4-1853.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 3. AMCB, 1853.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/7, f. 5-6v, 4-1-1854. Conveni entre Josep Puiggarí i llobet i Salvador Sagrera i Martorell.
- ↑ Gaceta de Madrid, nº 291, 17-10-1868, p. 4-5.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 188.
- ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 401-402, 30-11-1861.
- ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 402-404v, 30-11-1861
- ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 404v-406v, 30-11-1861.
- ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 405v-406v, 30-11-1861.
- ↑ «Juan Balius. Reina Amàlia 11. Traslladar un generador de vapor des del número 16 del mateix carrer». Q127 Foment 727 E. AMCB, 06-05-1876.
- ↑ Artigues i Vidal, Mas i Palahí, p. 484.
- ↑ «Ruina Amalia». IDENSITAT.
- ↑ «Desalojo ilegal del hort del Xino en el Raval (vídeo)». La Mosca TV, 28-11-2017.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/21, f. 101-103v, 18-3-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 7-1-1840.
- ↑ «Carrer Reina Amàlia 13». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 288.
Bibliografia
modifica- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
