Obre el menú principal

Casa de la Premsa

edifici de l'Exposició Universal de 1929

La Casa de la Premsa o Palau de la Premsa és un edifici de l'avinguda Rius i Taulet de Barcelona, que va servir per acollir els professionals dels mitjans de comunicació durant l'Exposició Internacional de 1929. De titularitat municipal, va ser projectada el 1926 per l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner.[1]

Infotaula d'edifici
Casa de la Premsa
Palacio Prensa.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Pere Domènech i Roura
Creació 1929
Característiques
Estil arquitectònic Neomudèjar
neogòtic
Neoromànic
Ubicació geogràfica
Localització Avinguda Rius i Taulet 5
 41° 22′ 20″ N, 2° 09′ 14″ E / 41.37236°N,2.15382°E / 41.37236; 2.15382
Bé cultural d'interès local
Data 14 agost 2000
Identificador 42497
Modifica les dades a Wikidata

La Casa de la Premsa fou un dels pocs edificis de l'exposició que es van construir pensant en un futur més enllà d'aquell esdeveniment. Després de l'exposició es va utilitzar per usos culturals i també com a seu de les oficines de gestió de la liquidació de l'exposició i de la gestió dels edificis que van perviure i del conjunt dels parcs de Montjuïc.[1]

Contingut

DescripcióModifica

L'antiga Casa de la Premsa es troba a la cantonada entre l'avinguda Rius i Taulet i el carrer de la Guàrdia Urbana. Consta de planta baixa, dos pisos i subsòl. Les teulades són a doble vessant amb el carener paral·lel als carrers i un cos amb cúpula a la cantonada. L'edifici mostra un seguit d'elements neomudèjars, neoromànic i neogòtics barrejats en un estil eclèctic. Tot l'edifici és d'obra vista excepte un basament de pedra que el recorre.[2] La Casa de la Premsa està construïda amb totxo a cara vista i molts elements de ferro i ceràmica. Disposa d'una superfície de 2000 m2 i té tres plantes, subterrani i una sala on es van fer molts actes, amb una gran cúpula.[3][4] En el seu interior destaquen les seves columnes, l'escala senyorial i els nombrosos escuts de l'Ajuntament de Barcelona, posats com una forma de fer veure als periodistes on eren perquè així parlessin de Barcelona a l'estranger.[1]

La façana principal és la de la cantonada que té forma de xamfrà i agafa el primer tram dels carrers laterals. La porta d'entrada és allindada i té a banda i banda dos parells de pilastres amb capitell corinti que aguanten un entaulament de pedra sobre el qual es recolzen les mènsules, de maó, sobre les que es recolza la llosa del balcó del primer pis. Als laterals s'obre una gran obertura a banda i banda dins la qual hi ha dos columnes que aguanten un entaulament; per sobre hi ha un fris decorat amb retícula sebka. Els pisos superiors són similars a les tres cares de la façana principal. Al primer pis hi ha una finestra geminada amb les obertures d'arc apuntat i columnes corínties al centre i els brancals. Per sobre d'aquesta finestra el parament està decorat amb ceràmica fent motius geomètrics fins a arribar a un fris de dents de serra on es recolza la petita galeria del segon pis. Aquesta està formada per quatre obertures d'arc de mig punt aguantades per columnes. Per sobre hi ha una galeria cega d'arcs de mig punt amb columnes amb el capitell llis. Corona cada cara un entaulament triangular trencat al vèrtex per una caixa rectangular amb l'escut de Barcelona aguantat per una àguila bicèfala en relleu. Les bandes estan decorades amb rajoles i a la part superior de les arestes hi ha una columna que sosté una escultura d'un drac que aguanta un escut. Per sobre sobresurt la cúpula que té un tambor decorat amb finestres triples d'arc apuntat amb columnes i bandes decorades amb ceràmica i escuts de Barcelona. Unes mènsules aguanten el ràfec de la teulada formada per teules ceràmiques en forma d'escates i al vèrtex un pinacle.[2]

Les façanes laterals segueixen el mateix esquema compositiu. A la planta baixa s'obren grans finestrals d'arc de mig punt aguantats per pilars amb el capitell llis. La part superior dels arcs està decorada amb elements ceràmics. Al primer pis s'obren finestres i portes amb la llinda decorada amb un relleu de dos lleons alats que aguanten l'escut de Barcelona. Al centre hi ha un balcó de ferro forjat amb la llosa aguantada per grans mènsules. Al segon pis hi ha una galeria d'arcs de mig punt amb decoració ceràmica. Corona la façana el ràfec de la teulada.[2]

HistòriaModifica

Originalment aquest edifici va ser el pavelló dedicat a la premsa durant l'Exposició Universal de 1929. La Casa de la Premsa era gairebé com un palau per als periodistes que disposava de l'última tecnologia de l'època.[1] La planta subsòl estava destinada als serveis: manteniment de calefacció, rentat, cuines, bodega i un laboratori fotogràfic. Al vestíbul de la planta baixa hi havia els serveis d'informació i les cabines telefòniques, amb servei de correus i telègrafs, despatxos, guarda-roba, sanitaris i consergeria. La biblioteca, sala de reunió, despatxos, secretaria i oficines d'informació, van situar-se a la primera planta, mentre que la segona estava destinada a fins a 13 dormitoris i banys, i hi havia una petita sala polivalent.[2][1] Segons les firmes i dedicatòries del llibre de visites de la Casa de la Premsa, a l'Exposició Internacional van acollir periodistes de tot el món: nord-americans, polonesos, hongaresos, anglesos, italians, francesos, africans, etc. Ràdio Barcelona va emetre els seus programes sobre l'Exposició Internacional des de la pròpia Casa de la Premsa.[1]

El projecte era de Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner, qui va ser durant un temps el director de les obres de l'Exposició. Quan va morir el seu pare es va fer càrrec de la direcció de les obres de l'Hospital de Sant Pau, el qual es va acabar per les mateixes dates que l'Exposició i potser per això alguns elements d'aquest edifici recorden als pavellons de l'hospital.[2]

Després es va convertir en la seu de la Guàrdia Urbana de Barcelona però un cop el van desocupar ha quedat en desús. Es va fer un projecte perquè acollís el Museu de les Arts Escèniques però es va aturar per manca de recursos econòmics.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sancho, Jesús «El Poble-sec es mobilitza per salvar el seu palau». La Vanguardia, 22-12-2015 [Consulta: 17 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Casa de la Premsa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
  3. Sara Grimal i Alonso Carnicer «La Casa de la Premsa, un edifici de l'Exposició de 1929 reclamat pels veïns del Poble-sec». CCMA, 17-04-2016.
  4. «L’Ajuntament destina la Casa de la Premsa al Museu de les Arts Escèniques». BTV, 08-03-2011 [Consulta: 17 abril 2016].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Premsa