Castell de Cubells
El Castell de Cubells és un castell termenat del municipi de Cubells (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional
Castell de Cubells | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell | |||
Característiques | ||||
Altitud | 511 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cubells (Noguera) | |||
Localització | Carrer del Castell, Cubells | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 1261-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0006317 | |||
Id. IPAC | 1410 | |||
En queda només el record del seu emplaçament al punt més alt de la vila de Cubells, a l'indret on està situada l'església romànica de Santa Maria del Castell, que fou bastida al segle xiii com a capella de la fortalesa tot i que és probable que el castell, documentat des del segle xi, ja disposaria en aquell moment d'una capella castellera.[1]
Història modifica
La primera referència data del 1050 quan el comte barceloní Ramon Berenguer I feu que al-Mudhāffar, cabdill àrab de Lleida li cedís els llocs de Camarasa i Cubells. El castell de Cubells fou infeudat al comte d'Urgell Ermengol III i subinfeudat a Arnau Mir de Tost a qui s'encomanà la custòdia de la zona. Tot i les infeudacions, el castell era una propietat eminent dels comtes de Barcelona; segons un document datat entre el 1053 i el 1071, Ramon Berenguer I i Almodis reconeixen Guerau Marcuti castlà del «chastro de Chubells». L'any 1059 consta un conveni signat per Ermengol III i Arnau Mir de Tost pel qual aquest cavaller es comprometia a no posseir els feus de Cubells i Camarasa sense consentiment del comte. Ambdós castells foren llegats per Arnau Mir, en el seu testament de l'any 1072, a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Ponç II de Cabrera i aquest el deixarà al seu fill Ponç Guerau II de Cabrera segons consta en el testament del 1131. Ponç Guerau II de Cabrera jurà fidelitat entre el 1082 i el 1097. Segons alguns autors, a partir de la conquesta definitiva de Balaguer, la importància estratègica del castell minvà.
A la darreria del segle xii, el castell de Cubells passà a la nissaga dels Cervelló. Guerau Alamany de Cervelló, l'any 1193, feu testament i llegà al seu net els castells de Cubells i de Camarasa. El 1233, el rei Jaume I confirmà, en favor de la seva germanastra Constança i del marit d'aquesta el senescal Guillem Ramon II de Montcada la possessió de diversos castells entre els quals s'esmenta Cubells. A la darreria del segle xiii, el castell de Cubells era senyorejat per Ramon de Falcó que el tenia en nom del rei Pere II. El 1330, Cubells entrà a formar part del marquesat de Camarasa. Encara hi romania el segle xvii.[1]
De l'antic castell de Cubells, no en resta res. Solament el recinte amb el portal d'accés, que no pertany a la fàbrica primitiva.[1]
Referències modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Cubells |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fité i Llevot, Francesc. «Castell de Cubells». A: La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 47 (Catalunya Romànica, XVII). ISBN 84-7739-811-9.