Català tortosí

Lo català tortosí, també anomenat valencià tortosí (és a dir, de transició entre lo català nord-occidental i lo valencià, o inversament), se sol classificar com un subdialecte del català nord-occidental però podria entrar dins del macrodialecte valencià o valencià-tortosí, atesa l'afinitat lèxica del tortosí amb el valencià.

Tortosí

Altres noms	Valencià de transició, Valencià tortosí
Tipus	dialecte del català i parlar de transició
Dialecte de	català nord-occidental
Transició	català nord-occidental ⇔ valencià
Ús
Parlat a	Catalunya, País Valencià i Aragó
Estat	Espanya
En carabassa, àrea del tortosí
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català occidental català nord-occidental
Codis
Glottolog	tort1234

Extensió geogràfica

Comprén lo Maestrat, los Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de llengua castellana), lo Matarranya (incloent-hi los municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), lo Montsià, lo Baix Ebre, la Terra Alta la Ribera d'Ebre i alguns municipis del sud del Priorat. Atenent a la línia divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud abraçaria tan sols Vinaròs i Alcalà de Xivert. Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: lo septentrional i lo meridional o valencià septentrional.

Lo departament de filologia catalana de la URV ha elaborat diverses tesis doctorals sobre la variació geogràfica de les Terres de l'Ebre: los parlars de la Terra Alta han sigut estudiats per Pere Navarro; los de la Ribera d'Ebre per Olga Cubells. Estan en curs d'elaboració les tesis sobre los parlars del Montsià a cura d'Àngela Buj; los del Baix Ebre a cura de Carles Castellà; los del Priorat a cura d'Emili Llamas.

Filiació dialectal

La filiació dialectal ha sigut variable. En lo primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en lo valencià. Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover o Moll l'inclouen en lo català nord-occidental encara que posant en relleu la consideració de parlar de transició, cap al valencià. Al contrari, Lluís Gimeno és oposat al caràcter de transició i el considera com lo tercer dialecte del català occidental.

Característiques lingüístiques

Respecte als trets característics generals del català nord-occidental i del valencià, lo tortosí presenta les característiques següents.

Fonètica

Vocalisme

• Manteniment de la /a/ etimològica en los infinitius traure, jaure, nàixer

• Palatalització de /a/ tònica en contacte amb palatal = ['ʎɛrk], ['ɛjɣwa], ['jɛjo] (vegeu: palatalització)
• Articulació de /a/ posttònica final = [a]: ['pɔrta], ['dɔna]; [ɛ]: ['pɔrtɛ], ['dɔnɛ], ['mesṯrɛ] (masculí: ['mesṯre]) (vegeu: harmonia vocàlica)
• Tancament de /e/ àtona > [i] en contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor [si'ɲo], genoll [d͡ʒi'noʎ] (vegeu: palatalització)

Consonantisme

• DJ, I, BJ, GJ
  • Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = [jʒ]: [ko'rejʒa], [pi'ʒo], [maj'ʒo], ['bɔjʒa] (vegeu: palatalització)
  • Finals: RUBEU, PODIU = [ʧ]: ['rɔʧ], ['puʧ] (vegeu: palatalització)
• /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b]/[β] (vegeu: betacisme)
• Progressiva palatalització, en algunes zones, dels fonemes alveolars africats: dotze > ['dodʒe], pots > [pɔtʃ]
• Segregació de iod davant de prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i fricativa sorda /ʃ/: major [maj'ʒo], boja ['bɔjʒa], caixó > [kaj'ʃo], peix ['pejʃ]
• Conservació de la ene postònica etimològica en els plurals: hòmens /ɔ́mens/

Morfologia

Morfologia nominal

• Pronoms personals
  • Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = ['jɔ], natros/natres, vatros/vatres
  • Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu…) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré
• Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es), tot i que a la comarca de la Ribera d'Ebre podem trobar les formes reforçades aquest, aquesta
• Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà
• Preposicions i adverbis
  • per a = per a, pa
  • menys = menos
  • després = ancabat, adés, después
  • només que = so que (Terra Alta)
  • aviat = prompte, alego
  • doncs = pos, pus
  • fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal

• P1 Indicatiu Present = canto, parlo, compro
• P3 Indicatiu Present = canta (sobretot Montsià i Baix Ebre, al sud del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre); cante (Matarranya, Terra Alta, nord del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre).

• P4, P5 Indicatiu Present = cantem/canteu; cantam/cantau, sobretot a la Terra Alta
• P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa
• P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, cantes, cante/canta, canten; canto/canta, cantos, canto, cànton
• P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, corregues, correga/corregue, correguen
• P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, dormigues, dormiga/dormigue, dormiguen
• P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet: ell vol que natros cantéssem/ell volia que natros cantéssem
• Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa
• Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són
• Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?, baixaràs-me'l lo pot de l'armari?
• Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos (Ports, Baix Maestrat, Montsià i Baix Ebre); ascaufâ's, ana-mô'n, agarrâ-les/agafâ-les, minjâ-us (Matarranya, Terra Alta i Ribera d'Ebre)
• Incoatius -ĪSC- = patixo/patisco, lleigixen, bullixo/bullisco, fugixo/fugisco

Lèxic

Paral·lelismes amb lo valencià i lo balear

Besada ('petó'), calces ('mitges'), debades ('gratuït'), faldetes ('faldilles'), galtada ('bufetada'), granera ('escombra'), poal ('galleda'), torcar ('netejar').

Paral·lelismes amb lo valencià

abadejo ('bacallà'), avant ('endavant'), bajoca ('mongeta'), bancal ('feixa de terra'), carlota i safanòria ('pastanaga'), despús-demà ('demà passat'), ensalada ('amanida'), entrompessar ([an-] ('ensopegar'), esta, eixa ('aquesta'), faena ('feina'), gelat adj. ('fred'), juí ('judici'), llima ('llimona'), menut ('petit'), panís ('blat de moro'), prompte ('aviat'), reixos ('reis'), roig ('vermell'), xic/xica ('noi/noia'), xiquet/xiqueta ('nen/nena').

Mots propis

Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), va a mà que ('pot ser que'), mano/mana ('germà'/'germana'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('vitxo', cf. valencià), xeic/xec/ec (vocatiu, cf. 'xe' valencià), dolent ('malalt'), bacó ('porc'), xompo/sompo ('feixuc'), panís ('moresc', cf. cat. occ.), rabera ('ramat', cf. valencià), rendilla ('mosquit petit'), pataca ('patata'), abadejo ('bacallà', cf. cat. occ.), estimar ('fer un petó'), raïl ('arrel', cf. valencià).

Enllaços externs

• http://usuaris.tinet.org/locel/biblio1dialectologia.htm#descripcionsglobals