Obre el menú principal

Centre Cultural Metropolità Tecla Sala

El Centre cultural metropolità Tecla Sala és un equipament emblemàtic de la ciutat, que acull el Centre d’Art Tecla Sala, la Biblioteca Central, la Fundació Arranz-Bravo, i el TPK – Taller Pubilla Cases i Centre d'Estudis de L'Hospitalet (CEL'H)
(S'ha redirigit des de: Centre Cultural Tecla Sala)

El Centre Cultural Metropolità Tecla Sala[2] (sovint anomenat simplement Centre Cultural Tecla Sala) és un centre cultural de L'Hospitalet de Llobregat que acull el Centre d’Art, la Biblioteca Central, el TPK – Art i Pensament Contemporani, el Centre d'Estudis de L'Hospitalet (CEL'H) i la Fundació Arranz-Bravo.

Infotaula d'edifici
Tecla Sala
Centre Cultural Tecla Sala.JPG
Dades
Tipus centre cultural
Arquitecte Claudi Duran i Ventosa
Cronologia
1882 construcció
1995 reconversió, → centre cultural
Característiques
Estil arquitectònic historicisme arquitectònic
Superfície 2.300 m²
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
Municipil'Hospitalet de Llobregat
Localització Av. Josep Tarradellas i Joan, 56-58 - Rosalia de Castro, 44-57.
 41° 22′ 00″ N, 2° 06′ 56″ E / 41.3668°N,2.11553°E / 41.3668; 2.11553
Format per Biblioteca Central Tecla Sala
Bé cultural d'interès local
Point in time Tradueix 19 setembre 2001
Identificador 20656
Activitat
Propietat de Ajuntament de l’Hospitalet i Diputació de Barcelona[1]
Nombre de visitants per any Nombre de visitants a les exposicions: 25.016[1]
Nombre d’assistents a les activitats: 9.759[1] (2009)
Modifica les dades a Wikidata

Està ubicat en un antic molí paperer de mitjan segle XIX; l'edifici principal, però, és una construcció industrial de grans dimensions de l'any 1882, de l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa, i que va arribar a ser una de les fàbriques de filatures més importants del país.[3] Amb la crisi que va patir el sector tèxtil, el 1973 l'empresa va tancar i el 1982 l'Ajuntament va comprar l'edifici per a convertir-lo en equipament cultural municipal. Porta el nom de Tecla Sala Miralpeix, l'antiga propietària de la fàbrica.[4]

Les entitatsModifica

El Centre d'Art Tecla Sala[5] és un espai promotor i difusor de les arts visuals, a través d’una programació contemporània i del compromís amb el territori. Forma part de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya,[6] de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Bòlit, centre d'art contemporani de Girona; l'ACVic, Centre d'Arts Contemporànies a Vic; el Centre d'Art la Panera de Lleida; Can Xalant,[7] centre de creació i pensament contemporani de Mataró; CATarragona, el Centre d'Art de Tarragona; Lo Pati | Centre d'Art - Terres de l'Ebre a Amposta; i el Canòdrom i el Centre d'Art Contemporani de Barcelona.[8] Entre 1996 i 2002, Victòria Combalia portà la direcció artística.[9] Entre les exposicions que s'han pogut veure en aquest centre destaquen les de Frederic Amat (1996), Henri Michaux (1998), Dora Maar (2002), Antoni Tàpies (2003), Albert Ràfols-Casamada (2003-2004), Eduardo Chillida (2007),[10] Chema Madoz (2008),[11] José Ramón Anda (2008)[12] i Antoni Llena (2011), Gervasio Sánchez (2015)...

La Biblioteca Tecla Sala,[13] inaugurada el desembre de l’any 2000, és la Central de les Biblioteques de L’Hospitalet i, doncs, coordina i dona suport a la resta de biblioteques de la ciutat. A més a més de les activitats que programa trimestralment per a totes les edats i amb diferents interessos (clubs de lectura, recitals, conferències, exposicions, concursos...), disposa de diversos fons especials, i anima i promou específicament les activitats entorn del còmic, els grups de lectura en veu alta i els autors locals.[14]

TPK - Art i Pensament Contemporani,[15] originat el 1977 en el 'Taller de Pubilla Casas', té la seu en aquest recinte des de 1992. En l'actualitat la seva activitat s'articula entorn d'aquestes línies d’actuació: formació, creació, producció, difusió, intercanvis internacionals i suport a l'art emergent amb espais de residència per a artistes.[16]

El Centre d’Estudis de L’Hospitalet (CEL'H) és una associació cultural sense ànim de lucre, fundada l’any 1984 i sostinguda amb voluntariat, que té entre els seus objectius l’anàlisi i el desenvolupament de la identitat de l’Hospitalet en els seus vessants humans i culturals, potenciar les iniciatives socioculturals vinculades a l’Hospitalet i esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat.

De manera temporal hi trobem també la Fundació Arranz-Bravo,[17] en un espai habilitat i dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés.[18][19]

El centre té un espai de més de 2.000 m² per a fer-hi exposicions i una sala d'actes, amb un aforament per a vuitanta persones. Els espais exteriors del conjunt de Tecla Sala són també escenari de diverses activitats culturals.[20][21]

L'edificiModifica

L'edifici és protegit com a bé cultural d'interès local i es tracta d'un conjunt fabril format per diversos edificis de diferents èpoques. El més antic és el molí paperer però ha sofert moltes modificacions. Consta de dues plantes i les façanes nord i sud han estat tapades per altres construccions. A l'interior, l'escala que porta de la planta baixa a la superior és de pedra i els esglaons tenen la meitat dreta a una alçada diferent de l'esquerra, alternant-se un esglaó amb l'altre. El pis superior és una gran estança amb sostre de bigues i travessers de fusta i amb columnes de ferro; grans finestrals donen llum a l'estança. Annex al molí hi ha un edifici d'habitatges.

L'edifici principal està format per tres grans naus de molta llargària, i la central més ample i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. La façana és de maó vist i està dividida en tres pisos.

 
Centre Cultural Tecla Sala

Hi ha una gran quantitat de finestres disposades de forma regular; les de la planta baixa i el primer pis són molt allargades i les de les golfes quadrangulars però totes són d'arc rebaixat amb una motllura de maó a la part superior.

Separant els diferents nivells hi ha una fina motllura decorada amb un dentellat. Hi ha dos cossos avançats, un a la dreta amb coberta plana i l'altre, en una posició més central, amb coberta a doble vessant. En aquest últim cos les finestres trenquen la composició en horitzontal i estan disposades en diagonal seguint l'escala que hi ha a l'interior.

L'interior té columnes de ferro colat i el sostre és de volta catalana amb tirants de ferro. Un pont metàl·lic comunica l'edifici del molí amb el principal.

També es conserva la xemeneia, situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Hi ha un edifici aïllat, d'estil modernista, que segurament es va construir quan Tecla Sala va adquirir la fàbrica i, potser, era la seva residència.

A la façana principal hi ha dos cossos i un d'ells és més alt i està més avançat que l'altre. La llinda i els brancals de les obertures estan emmarcades per relleus florals, igual que sota l'ampit.

El coronament, que és esglaonat, està decorat amb un cap de dona amb els cabells embolicats amb flors. Sota la cornisa, entre les mènsules que tenen forma esglaonada, hi ha una franja decorada amb esgrafiats i allà també es troben els respiralls tapats amb relleus calats. Els vidres de la part superior estan gravats amb àcid.

Notícies històriquesModifica

L'any 1821 es va començar l'aprofitament dels canals i els torrents de L'Hospitalet com a font energètica. El primer va ésser el molí fariner del Canal de la Infanta, que estava en ple funcionament l'any 1824.

El 1856 es va instal·lar al Torrent Gornal el molí paperer d'Antoni Ferrer. L'any 1872, la família Basté adquirí aquest molí i el solar del costat, per construir-hi una fàbrica dedicada a filats i teixits. Quan el 1899 es va construir i va començar a funcionar la filatura, es va respectar l'antiga edificació paperera.

L'any 1913, va comprar la fàbrica la senyora Tecla Sala. El 1937 amb les col·lectivitzacions agrícoles e industrials va funcionar com a Casa de Maternitat fins que el 1939 va ser retornada als seus propietaris.

L'any 1982, l'Ajuntament comprà l'edifici i el rehabilità com a centre cultural.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Mercé i Arjona, Pau. «Pla Director del Patrimoni Cultural de L’Hospitalet del Llobregat. Projecte Final», Octubre 2009. [Consulta: 7 juny 2012].
  2. «Centre Cultural Metropolità Tecla Sala». Ajuntament de l'Hospitalet. Seu electrònica.. [Consulta: gener 2019].
  3. «L'Hospitalet i el seu Patrimoni». Diari Avui, 10-04-2012. [Consulta: 20 juliol 2011].
  4. Bravo, Rosa M. «En record de la benefactora». Diari Avui, 09-04-2019. [Consulta: 20 juliol 2011].
  5. «Centre d’Art Tecla Sala». [Consulta: gener 2019].
  6. Nota de premsa
  7. Duran, Fina «Can Xalant». Bonart [Girona], núm. 141, juliol 2011, p.. ISSN: 1885-4389.
  8. «Constituïda la xarxa de centres de creació». Diari Avui, 10-12-2021. [Consulta: 20 juliol 2011].
  9. Spiegel, Olga «Combalia, nueva directora». La Vanguardia, 06-03-1996.
  10. «L'exposició 'Chillida Codis' arriba a l'Hospitalet de Llobregat». Diari Avui, 07-08-2023. [Consulta: 20 juliol 2011].
  11. «El Tecla Sala acull fins al mes de març la primera exposició del fotògraf Chema Madoz a Catalunya». Diari Avui, 08-01-2016. [Consulta: 20 juliol 2011].
  12. «El Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet acull una selecció d'escultures de José Ramón Anda». Diari Avui, 08-02-2020. [Consulta: 20 juliol 2011].
  13. Biblioteques de L'Hospitalet, secció "Som la Central". [Accedit el 29-04-2018]
  14. «Biblioteca Central Tecla Sala» (en català). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: gener 2019].
  15. «TPK Art i Pensament Contemporani». [Consulta: gener 2019].
  16. «Les fronteres de les fronteres». Diari Avui, 09-07-2016. [Consulta: 20 juliol 2011].
  17. «Fundació Arranz-Bravo». Bonart [Girona], núm. 118, agost 2009, p.46-49. ISSN: 1885-4389.
  18. «Arranz-Bravo presenta once piezas artísticas nuevas en su fundación de L'Hospitalet» (en castellà). La Vanguardia, 11-05-2011. [Consulta: 20 juliol 2011].
  19. Palau, Maria. «La Fundació Arranz-Bravo ja batega». Diari Avui, 09-09-2015. [Consulta: 20 juliol 2011].
  20. Fitxa del Centre cultural metropolità Tecla Sala a la seu electrònica de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. [Accedit el 29-04-2018]
  21. «La música de cambra s’instal·la a la Tecla Sala». L'Hospitalet, 7 novembre del 2005. [Consulta: 3∕9∕2011].
  • «Tecla Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2012].
  • Mercé i Arjona, Pau «Pla Director del Patrimoni Cultural de L’Hospitalet del Llobregat. Projecte Final». Dipòsit Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Historia, Màster en Gestió del Patrimoni Cultural (sense publicar), Octubre 2009.

BibliografiaModifica

  • Duran, Fina «Nous centres d'art a Catalunya». Bonart [Girona], núm. 123, gener 2010, p.48-50. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externsModifica