Cercle polar àrtic
El cercle polar àrtic és un dels cinc paral·lels principals terrestres. Es tracta del paral·lel de latitud 66º 33 '46' '12 Nord (Època 2015).
| ||||
| Tipus | Cercle polar i regió geogràfica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Àsia, Europa i Amèrica del Nord | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 15.984,36 ( ) km | |||
| Travessa | Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia, Estats Units d'Amèrica, Canadà, Groenlàndia i Islàndia | |||
.jpg)
L'Espai situat al nord es denomina Àrtic.
Solsticis modifica
El cercle àrtic delimita l'extrem sud del dia polar del solstici d'estiu i la nit polar del solstici d'hivern.
Dins del cercle àrtic, en el dia del solstici d'estiu el sol no es pon durant les 24 hores. En el solstici d'hivern el sol no surt durant les 24 hores.
De fet, a causa de la refracció atmosfèrica i perquè el sol apareix com un disc (d'uns 16' de semidiàmetre) i no com un punt, en la nit del solstici d'estiu, al voltant de la mitjanit, el sol encara pot veure's a uns 50' (90 km) al sud del cercle polar àrtic geomètric. De manera semblant, en el dia del solstici d'hivern es pot veure part del sol a uns 50' al nord del cercle polar àrtic geomètric. Això passa així al nivell del mar; els límits s'incrementen amb l'elevació per sobre d'aquesta alçada.
Moviment del cercle polar àrtic modifica
La latitud del cercle polar àrtic està determinada per la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte de l'eclíptica. L'angle no és constant, sinó que té un moviment complex determinat per molts cicles de períodes, des de curts a molt llargs. El cicle de més duració té un període de 41 mil anys amb una amplitud de 2.4º, equivalent a 267 quilòmetres a la superfície.
La nutació (del llatí nutare, oscil·lar) és el nom pel que es coneix l'oscil·lació periòdica del pol de la Terra respecte a la seva mitjana posició en l'esfera celeste, deguda a la influència de la lluna sobre el planeta, similar al moviment d'una baldufa (com una virolla) quan perd força i està a punt de caure. La nutació fa que els pols de la terra es desplacin a uns nou segons de l'arc cada 18,6 anys. Per això, degut a la nutació, la inclinació varia més de 9" (uns 280 metres a la superfície) en aquest període.
Actualment la inclinació està decreixent en 0,47" per any, per la qual cosa el cercle polar àrtic s'està desplaçant cap al nord prop de 15 metres per any.
Poblacions àrtiques modifica
Si bé la major part del cercle polar àrtic està ocupada per l'Oceà Glacial Àrtic, existeixen zones de terra habitades. Alguns països amb una part important del seu territori dins del cercle polar àrtic són:
Islàndia també té part del seu territori dins del cercle polar àrtic, però menys d'1 km². Aquesta àrea està en algunes petites illes, de les quals només una, Grímsey, està habitada.
A causa que només s'han estudiat fragments de l'Àrtic, trenca-gels o submarins nuclears, diversos països estan organitzant noves expedicions cartogràfiques per reclamar el major territori possible. Només hi convergeixen els límits de cinc països -Rússia, Canadà, Groenlàndia, Noruega i Estats Units-, de la mateixa manera que els grills d'una taronja es troben en el centre.
Inclou territoris de:
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cercle polar àrtic |