Chantal Delsol
Chantal Delsol (París, 16 d'abril de 1947) és una filòsofa, historiadora política, assagista, professora universitària i novel·lista francesa.
![]() (2018) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 abril 1947 ![]() París ![]() |
Presidenta Académie des Sciences Morales et Politiques | |
← Bernard Bourgeois – Gilbert Guillaume → ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Catòlic ![]() |
Formació | Universitat Marc Bloch - filosofia (–1982) ![]() |
Director de tesi | Julien Freund ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia política, filosofia cristiana, ficció literària i novel·la ![]() |
Ocupació | filòsofa, professora d'universitat, escriptora, prosista ![]() |
Ocupador | Universitat de Marne-la-Vallée ![]() |
Membre de | |
Influències | |
Nom de ploma | Chantal Carlat ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Ewa Szydłowska ![]() |
Família | |
Cònjuge | Charles Millon ![]() |
Pare | Michel Delsol ![]() |
Germans | Jean-Philippe Delsol ![]() |
Premis
|
Deixebla del filòsof Julien Freund, Chantal Delsol és una de les ments més destacades dins del pensament actual. Sobretot, dins dels corrents intel·lectuals cristians. Des de 1993 és professora a la Universitat Paris-Est-Marne-la-Vallée, on va crear i dirigir el Centre d'Estudis Europeus, actualment anomenat Institut Hannah Arendt, especialitzat en relacions Est-Oest. La seva docència abasta l'àmbit de la filosofia pràctica, i ético-política. Se centra més especialment en les relacions internacionals i la geopolítica europea. La recerca de Chantal Delsol abasta des de la filosofia jurídicopolítica, la ciència política, la geopolítica i la sociologia de les mentalitats. Autora d'un grapat de novel·les i d'una trentena de llibres d'assaig, com El crepuscle universal, La identitat d'Europa, o La fi de la cristiandat, que han estat traduides a molts idiomes, és membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[1][2] Casada amb Charles Millon, exdiputat i ministre de Defensa de Jacques Chirac, Chantal Delsol és col·laboradora habitual a Le Figaro i a Valeurs Actuelles. L'any 2015 va aparèixer a Espanya, traduït al castellà, l'assaig "Populismos. Una defensa de lo indefendible".[3][4]
- L'État subsidiaire (1993)
- Le souci contemporain (1994)
- Histoire des idées politiques de l’ Europe centrale (1998)
- Éloge de la singularité (2000)
- Les Deux Europes (2007)
Referències
modifica- ↑ «Chantal Delsol (1947-)». Biblioteca Nacional d'Israel. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Sánchez Galera, José María «Chantal Delsol: «El ecologismo es una nueva religión, una forma de paganismo» La filósofa Chantal Delsol columbra un cristianismo en minoría que deberá ser apostólico no a base de discursos, sino de ejemplo y virtud. Conversamos con ella a propósito del Congreso Internacional». El Debate, 06-03-2022 [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Chantal Delsol: «La ecología se ha convertido en una religión para sustituir al cristianismo»». Religión en libertad, 28-10-2021 [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Cantón, Eva «Filósofa a historiadora de las ideas, Chantal Delsol: «Las élites nos quieren hacer creer que no tenemos identidad»». El Periódico, 04-09-2015 [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Chantal Delsol». Hungarian Review, 06-05-2012 [Consulta: 3 octubre 2022].