Charles Adolphe Würtz

químic francès
(S'ha redirigit des de: Charles Adolphe Wurtz)

Charles Adolphe Würtz, nascut a Estrasburg, Alsàcia, el 26 de novembre de 1817 i va morir a París el 12 de maig de 1884 va ser un químic orgànic francès.

Plantilla:Infotaula personaCharles Adolphe Würtz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles Adolphe Wurtz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1817 Modifica el valor a Wikidata
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1884 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 26
tomba de la família Oppermann Modifica el valor a Wikidata
183è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1881 – 31 desembre 1881
← A. E. BecquerelJules Jamin →
Senador inamovible
1881 – 1884
Alcalde del 7è districte de París
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Formaciógymnase Jean-Sturm (–1834)
Universitat de Giessen
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica i medicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat, polític, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Nacional Agronòmic (1850–1852)
Facultat de medicina d'Estrasburg (1839–)
Facultat de Medicina de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJustus von Liebig i Jean-Baptiste Dumas Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlexander Mikhaylovich Zaytsev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralÉmile Lemoine, Paul Émile Lecoq de Boisbaudran i Armand Gautier Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 maig 1884funeral (Lutheran Church of the Redemption (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 191673788 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Würtz va néixer a Estrasburg, i va viure la seva infància a Wolfisheim, on el seu pare era pastor luterà. Quan va acabar els seus estudis al Gimnàs protestant d'Estrasburg, 1834, el seu pare li va permetre estudiar medicina en lloc de teologia. Es dedicà a la part de química de la seva professió amb tal èxit que, el 1839, va ser nomenat cap de química a la Facultat de Medicina d'Estrasburg.

Es va doctorar amb una tesi sobre l'albúmina i la fibrina el1843, després va estudiar durant un any a Giessen sota la direcció de Justus von Liebig i, a continuació, es va dirigir a París, on va treballar al laboratori privat de Jean-Baptiste Dumas. El 1845 es va convertir en el seu assistent a l'Escola de Medicina i quatre anys més tard, va començar a donar cursos de química orgànica en el seu lloc. En 1849 va contribuir al desenvolupament de la teoria dels tipus a partir dels treballs de Dumas.[1] El seu laboratori a la Facultat de Medicina era molt pobre i per realitzar una millor tasca investigadora en va muntar un al carrer Garancière el1850, però poc després, la casa es va vendre i va haver d'abandonar el laboratori.

El 1850, va ser nomenat professor de química en el nou Institut d'Agronomia de Versalles, però l'Institut va ser eliminat el 1852. L'any següent, la càtedra de química orgànica a la Facultat de Medicina quedar vacant per la renúncia de Dumas, i la càtedra de química mineral i toxicologia per la de Mateu Orfila. Ambdues foren agrupades i Würtz fou nomenat el seu catedràtic. Més endavant va ser elegit membre estranger de la Royal Society el 9 de juny de 1864.

El 1866, va ser nomenat degà de la Facultat de Medicina. En aquest lloc, va treballar per a la reorganització i reconstrucció d'edificis dedicats a la instrucció de la ciència, fent èmfasi en què, si bé França disposava de laboratoris d'ensenyament degudament equipats, estava endarrerida respecte de la investigació que es feia a Alemanya. El 1875, va renunciar al seu càrrec com a degà i va rebre el títol de Degà Honorari. Va ser el primer catedràtic de química orgànica de la Sorbona, però va tenir grans dificultats en l'obtenció d'un laboratori adequat, que finalment no es va crear abans de la seva mort.

Wurtz va ser un membre honorari de gairebé totes les societats científiques d'Europa. Va ser fundador de la Societat Química de París (1858), es va convertir en el seu primer secretari i exercici tres vegades com a President. El 1880 va ser vicepresident i el 1881 president de l'Acadèmia de Ciències, on va accedir-hi el 1867, succeint a Théophile Jules Pelouze. El 1879 va guanyar la Faraday Lectureship de la Royal Society of Chemistry. Es va convertir en senador nonremovable en 1881.

El seu treball sobre els àcids de fòsfor va portar al descobriment de l'oxiclorur de fòsfor. El 1849 va sintetitzar el primer compost orgànic derivat de l'amoníac, l'etilamina, i sis anys més tard va idear un mètode de preparació d'hidrocarburs a partir de sodi i d'halurs d'alquil, una reacció coneguda amb el seu nom (reacció de Würtz). Va estudiar de glicerol que el va portar a investigacions dels glicols i la síntesi de molts compostos importants. El 1867 ell i Friederich August Kekulé prepararen el fenol. Amb Marcellin Berthelot va aconseguir que els centres d'investigació en química orgànica de París fossin un dels líders europeus en la química orgànica.

Referències

modifica
  1. Rocke, Alan J. Nationalizing Science: Adolphe Wurtz and the Battle for French Chemistry (en anglès). MIT Press, 2001, p. 262. ISBN 9780262264297.