Cimòdoce (nereida)
Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.
Tipus | personatge de la mitologia grega |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Mare | Doris |
Pare | Nereu |
Altres | |
Part de | nereides |
Virgili, que també la menciona, diu que va ser una de les nereides que quan Turnus, rei dels rútuls, s'oposava al desembarcament d'Enees i l'establiment dels troians a les costes del Laci, va evitar que aquest poble incendiés les naus forasteres. També, segons Virgili, formava part del seguici de Posidó.[1]
Hesíode diu que Cimòdoce, juntament amb les seves germanes Cimatolege i Amfitrite (de formosos turmells) aturaven amb facilitat les onades i les bufades dels vents tempestuosos.[2]
Homer diu que ella va ser una de les trenta-dues nereides que van pujar des del fons de l'oceà per arribar a les platges de Troia i plorar, juntament amb Tetis la futura mort d'Aquil·les[3]