Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.

Infotaula personatgePontos
ConstantaPontos.JPG
Tipusdivinitat marina de la mitologia grega
divinitat protògena
deïtat aquàtica
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia
Dades
Sexehome
Família
MareGea
FillsNereu, Taumant, Forcis, Ceto, Euríbia, Telquines, Hàlia, Lycus (en) Tradueix, Damon (en) Tradueix, Cefís, Adméto (en) Tradueix, Aegaeon (en) Tradueix i Q21768383 Tradueix
GermansÚranos
Modifica les dades a Wikidata
Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia

Hesíode (Teogonia, 116) conta que Gea va engendrar a Pont per si mateixa, sense aparellar-se. Per a ell, Pont sembla poc més que una personificació del mar, Pont és l'ona, la personificació masculina del mar. No té una llegenda pròpia, i només apareix a les geologies teogòniques i cosmogòniques. Higini (Faules, pr. 3, 5, 7) afirmava que va ser fill de Gea amb Èter, l'aire, i que va engendrar amb Thalassa els peixos del mar.

Va ser pare amb Gea dels ancians del mar, Nereu (pare de les Nereides, una d'elles Tetis), Taumant (l'esglaiador miracle del mar), dels aspectes perillosos del mar, Forcis i la seva esposa i germana Ceto, i de la "forta" deessa Euribia. Amb Thalassa (el nom de la qual significa simplement mar, però en una arrel pre-grega), va ser pare dels Telquines. De vegades se li atribueix la paternitat del gegant Briàreu. (Grimal. Diccionari de mitologia grega i romana, p. 455). Compareu-lo amb el tità del mar Oceà, la presència del qual era més vívida entre els hel·lens.

ReferènciesModifica

Bibliografia complementàriaModifica

  • Michael Grant i John Hazel. Diccionari de Mitologia Clàssica. Traducció de Marcel Farran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. P. 174.
  • Gran Enciclopèdia Catalana. V. 11. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 518. 2a. reimp.

Enllaços externsModifica