La ciutat de Tòquio (東京市, Tōkyō-shi) fou un municipi i capital del Japó que formava part de la prefectura de Tòquio, de la qual també era capital. La ciutat va existir des de l'1 de maig de 1889 a l'1 de juliol de 1943.[1] Posteriorment es va crear la Metròpoli de Tòquio. El territori actual d'aquell municipi el comprén ara els 23 barris especials de Tòquio.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCiutat de Tòquio
Imatge
Tipuscapital del Japó, municipi del Japó desaparegut i ciutat del Japó Modifica el valor a Wikidata

HimneTōkyō Shōka (en) Tradueix (1907) Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 40′ 36″ N, 139° 45′ 53″ E / 35.6767°N,139.7647°E / 35.6767; 139.7647
EstatJapó
Prefecturaprefectura de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Adachi (1932–1943)
Akasaka-ku (1889–1943)
Arakawa (1932–1943) Modifica el valor a Wikidata../... 35+
Geografia
Part de
Dades històriques
Anterior
Creació1r maig 1889 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1r juliol 1943 Modifica el valor a Wikidata
Següentdistrictes especials de Tòquio, Kōjimachi-ku, Kanda-ku, Nihonbashi-ku, Kyōbashi-ku, Shiba-ku, Azabu-ku, Akasaka-ku, Yotsuya-ku, Ushigome-ku, Koishikawa-ku, Hongō-ku, Shitaya-ku, Asakusa-ku, Honjo-ku, Fukagawa-ku i Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuAssemblea Municipal de Tòquio , (Escó: 180) Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El 1868, la ciutat medieval d'Edo, seu del bakufu Tokugawa, fou reanomenada com a Tòquio, establint-se alhora la prefectura de Tòquio (-fu).[1] L'extensió de la prefectura de Tòquio es limitava inicialment a l'antic territori d'Edo, però ràpidament començà a expandir-se fins a una grandària comparable a la de l'actual Tòquio. El 1878, la reorganització de l'administració feta pels primers governs de l'era Meiji va subdividir les prefectures en districtes rurals o comarques (gun, que alhora es subdividien en viles i pobles i més tard reorganitzats a imatge dels cercles prussians) i en seccions o districtes urbans (ku) que equivaldrien a les actuals ciutats normals, com Hiroshima (-shi) llavors coneguda com Hiroshima-ku; mentres que les grans ciutats com Tòquio, Osaka y Kyoto es subdividien en aquests districtes urbans. A la prefectura de Tòquio es crearen inicialment quinze districtes urbans (més avall s'enumeren) i sis districtes rurals/comarques.[2]

Al 1888, el govern central va crear l'entramat legal per a l'actual sistema de ciutats (shi) el qual garantia uns relatius i bàsics drets d'autonomia local (amb una certa semblança a les reformes locals prussianes degut a la influència de l'assessor del govern japonès Albert Mosse, prussià). No obstant això, les ciutats de Tòquio, Osaka i Kyoto no van tindre un alcalde propi inicialment, sinó que els governadors (nomenats per l'Emperador) de les respectives prefectures farien també el servei d'alcaldes. El consell municipal de Tòquio (Tōkyō-shikai) fou elegit per primera vegada en maig de 1889. Cada districte urbà també va conservar la seua pròpia assemblea o consell. El govern de la ciutat i la prefectura foren separats el 1898 i el govern central començà a nomenar un alcalde exclusiu per a la ciutat de Tòquio a partir del mateix any, tot i que conservant el govern a nivell de districte, que continua actualment en el sistema de districtes especials. Des de 1926, l'alcalde fou elegit pel consell municipal electe d'entre els seus membres. L'ajuntament de Tòquio es trobava al barri de Yūraku-chō, en el mateix lloc on avui es troba el Fòrum Internacional de Tòquio.[3]

Tòquio va esdevindre la segona ciutat més populosa del món amb 4,9 milions de persones després d'absorbir diverses comarques i municipis propers, amb la incorporació a la ciutat d'un total de 35 districtes.

El 1943, la ciutat fou dissolta i fussionada amb el govern de la prefectura per tal de formar el Govern Metropolità de Tòquio, que fou de facto una part més del govern central del Japó ja que des de llavors el governador metropolità es convertí en un ministre més del gabinet amb responsabilitat directa front al Primer Ministre. El sistema es mantingué igual fins al 1947, quan es bastí l'actual sistema administratiu metropolità de Tòquio.

Divisió administrativa

modifica

La llavors ciutat de Tòquio estava dividida en diferents districtes pareguts als d'avui dia.

1889–1920
(15 districtes)
1920–1932
(15 districtes)
1932–1936
(35 districtes)
1936–1947
(35 districtes)
1947-Present
(23 districtes)
Kōjimachi Chiyoda
Kanda
Nihonbashi Chūō
Kyōbashi
Shiba Minato
Azabu
Akasaka
Yotsuya Yotsuya Shinjuku
Naitō-Shinjuku (Toyotama)
Ushigome
Yodobashi (Toyotama) Yodobashi
Ōkubo (Toyotama)
Totsuka (Toyotama)
Ochiai (Toyotama)
Koishikawa Bunkyō
Hongō
Shitaya Taitō
Asakusa
Honjo Sumida
Terashima (Minami-Katsushika) Mukōjima
Azuma (Minami-Katsushika)
Sumida (Minami-Katsushika)
Fukagawa Kōtō
Kameido (Minami-Katsushika) Jōtō
Ōjima (Minami-Katsushika)
Suna (Minami-Katsushika)
Shinagawa (Ebara) Shinagawa Shinagawa
Ōi (Ebara)
Ōsaki (Ebara)
Ebara (Ebara) Ebara
Meguro (Ebara) Meguro Meguro
Hibusuma (Ebara)
Ōmori (Ebara) Ōmori Ōta
Iri-Arai (Ebara)
Magome (Ebara)
Ikegami (Ebara)
Higashi-Chōfu (Ebara)
Kamata (Ebara) Kamata
Yaguchi (Ebara)
Rokugō (Ebara)
Haneda (Ebara)
Setagaya (Ebara) Setagaya Setagaya Setagaya
Komazawa (Ebara)
Matsuzawa (Ebara)
Tamagawa (Ebara)
Kinuta (Kita-Tama)
Chitose (Kita-Tama)
Shibuya (Toyotama) Shibuya Shibuya
Sendagaya (Toyotama)
Yoyohata (Toyotama)
Nakano (Toyotama) Nakano Nakano
Nogata (Toyotama)
Suginami (Toyotama) Suginami Suginami
Wadabori (Toyotama)
Iogi (Toyotama)
Takaido (Toyotama)
Sugamo (Kita-Toshima) Toshima Toshima
Nishi-Sugamo (Kita-Toshima)
Nagasaki (Kita-Toshima)
Takada (Kita-Toshima)
Takinogawa (Kita-Toshima) Takinogawa Kita
Ōji (Kita-Toshima) Ōji
Iwabuchi (Kita-Toshima)
Minami-Senju (Kita-Toshima) Arakawa Arakawa
Mikawashima (Kita-Toshima)
Nippori (Kita-Toshima)
Ogu (Kita-Toshima)
Itabashi (Kita-Toshima) Itabashi Itabashi
Kami-Itabashi (Kita-Toshima)
Shimura (Kita-Toshima)
Akatsuka (Kita-Toshima)
Nerima (Kita-Toshima) Nerima
Kami-Nerima (Kita-Toshima)
Naka-Arai (Kita-Toshima)
Shakujii (Kita-Toshima)
Ōizumi (Kita-Toshima)
Senju (Minami-Adachi) Adachi Adachi
Umejima (Minami-Adachi)
Nishi-Arai (Minami-Adachi)
Kōhoku (Minami-Adachi)
Toneri (Minami-Adachi)
Ikō (Minami-Adachi)
Fuchie (Minami-Adachi)
Higashi-Fuchie (Minami-Adachi)
Hanahata (Minami-Adachi)
Ayase (Minami-Adachi)
Honden (Minami-Katsushika) Katsushika Katsushika
Okudo (Minami-Katsushika)
Minami-Ayase (Minami-Katsushika)
Kameao (Minami-Katsushika)
Niijuku (Minami-Katsushika)
Kanamachi (Minami-Katsushika)
Mizumoto (Minami-Katsushika)
Komatsugawa (Minami-Katsushika) Edogawa Edogawa
Matsue (Minami-Katsushika)
Mizue (Minami-Katsushika)
Kasai (Minami-Katsushika)
Shikamoto (Minami-Katsushika)
Shinozaki (Minami-Katsushika)
Koiwa (Minami-Katsushika)

Alcaldes

modifica

Com ja s'ha dit abans, els primers alcaldes de Tòquio eren els governadors de la mateixa prefectura, en concret, des de l'1 de maig de 1889 fins l'1 d'octubre de 1898. Des de 1898 fins al 1926 els alcaldes foren nomenats pel govern central fins que finalment van ser elegits pel consell municipal d'entre els seus membres.

# President[4][5] Inici Fi Partit # President Inici Fi Partit
(1) Goroku Takasaki 1889 1890 Ind 7 Hidejirō Nagata 1923 1924 Ind
(2) Mochiaki Hachisuka 1890 1891 Ind 8 Yoshikoto Nakamura 1924 1926 RS
(3) Tetsunosuke Tomita 1891 1893 Ind 9 Takio Isawa 1926 1926 Ind
(4) Yasushi Miura 1893 1896 Ind 10 Hiromichi Nishikubo 1926 1927 Ind
(5) Michitsune Koga 1896 1897 Ind 11 Otohiko Ichiki 1928 1929 Ind
(6) Nagamoto Okabe 1897 1898 Ind 12 Zenjirō Horikiri 1929 1930 Ind
(7) Ryū Koizuka 1898 1898 PP 13 Hidejirō Nagata 1930 1933 Ind
1 Hideo Matsuda 1898 1903 PP 14 Toratarō Ushizuka 1933 1937 Ind
2 Yukio Ozaki 1903 1912 RS 15 Ichita Kobashi 1937 1939 RM
3 Yoshirō Sakatani 1912 1915 Ind 16 Keikichi Tanomogi 1939 1940 RM
4 Yoshito Okuda 1915 1917 RS 17 Tomejirō Ōkubo 1940 1942 ASI
5 Inajirō Tajiri 1918 1920 Ind 18 Ayao Kishimoto 1942 1943 ASI
6 Gotō Shinpei 1920 1923 Ind

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 東京都年表 Arxivat 2012-02-29 a Wayback Machine., Tokyo Metropolitan Government.
  2. «東京のあゆみ» p. 225. Tokyo Metropolitan Government. Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. Arxivat 29 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. «Map of Tokyo City, 1913». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 3 juny 2021].
  4. 歴代議長 Arxivat 2017-08-13 a Wayback Machine. - 東京都議会
  5. [enllaç sense format] http://www.gichokai.gr.jp/sosiki/kaicho/01_10.html