Claude de Visdelou

Claude de Visdelou (Trébry 1656 - Pondichérry 1737) va ser un jesuïta i matemàtic, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing.

Infotaula de personaClaude de Visdelou
Biografia
Naixement12 agost 1656 Modifica el valor a Wikidata
Trébry (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1737 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Pondicherry Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
2 febrer 1709 –
Bisbe titular
12 gener 1708 –
Vicari apostòlic
12 gener 1708 –
Diòcesi: Kweichow [Guizhou] (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSinòleg i matemàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCharles-Thomas Maillard De Tournon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Claude de Visdelou va néixer el 12 d'agost de 1656 a Trébry, regió de la Bretanya (Côtes du Nord), França. Tercer fill de Jean,escuder del senyor de Mesul i de Elisabeth Poulain, tenia 12 germans.[1]

A la Xina va utilitzar el nom de Liu Ying (刘应).[2]

Va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a París el 5 de setembre de 1673 i va professar els vots el gener de 1692.

Va morir a Pondicherry - Índia - l'11 de novembre de 1737).

Els matemàtics del ReiModifica

El rei francès Lluís XIV, el seu ministre Jean-Baptiste Colbert i el seu successor François Michel Le Tellier, marquès de Louvois, van preparar el projecte d'una missió científica, religiosa i diplomàtica amb l'objectiu d'establir relacions comercials i polítiques amb Xina.[3] En aquest procés també hi va intervenir la demanda del jesuïta flamenc Ferdinand Verbiest, que mitjançant una carta dirigida als seus superiors i la participació del confessor del rei, el Pare Lachaise, va demanar més recursos materials i humans per a la missió a la Xina.[4]

Claude de Visdelou va integrar-se a un equip format per cinc jesuïtes matemàtics (Jean-François Gerbillon, Jean de Fontaney, Joachim Bouvet i Louis Le Comte). Com a objectiu inicial tenien el mandat d'evitar la tutela dels jesuïtes portuguesos, que tenien el monopoli d'actuació a l'Àsia ("padroado") com a resultat del Tractat de Tordesillas de 1494.[3]

El 3 de març de 1685 van sortir del port de Brest per anar fins a Macau. Van arribar a Ningbo el 23 de juliol de 1687 i a Pequín el 1668.[5]

Activitat religiosa i Controvèrsia dels ritusModifica

A l'arribar a la Xina va fer apostolat en diferents províncies, com Shanxi i Jiangsu. Després va passar a Fuzhou (Fujian) i de 1704 a 1708 a Canton.

Visdelou era un personatge controvertit i es va submergir fàcilment en el debat de la Controvèrsia dels ritus. Va adoptar una actitud contrària a la de la majoria jesuïta, alineant-se amb la posició de Roma,[6] amb el suport de Charles-Thomas Maillard de Tournon,[5] l'enviat del papa Climent XI.

Contra l'opinió dels seus superiors jesuïtes, va ser nomenat vicari apostòlic de Guizhou , el 12 de gener de 1708 administrador de Huguang.[1] (actualment Hubei i Hunan) i el 10 de febrer del mateix any bisbe de Claudiopolis.

El preu que va pagar va ser l'exili. Va ser expulsat de la Xina a Macau per l’emperador Kangxi, que era favorable a l'actuació i criteris dels jesuïtes francesos ja establerts i amb una bona relació amb la Cort. El 24 de juny de 1709 després d'una estada de 22 anys a la Xina, es va veure obligat a refugiar-se a l'Índia, unint-se a un monestir caputxí francès de Pondicherry, on tomsngué fins a la mort.[7] Visdelou va portar amb ell més de 500 volums en xinès i gairebé la seva única ocupació consistia a treballar-hi.[8]

A més dels seus escrits sobre religió i filosofia xinesa, Visdelou havia compost diverses obres històriques, tenia un domini excel·lent dels xinès, i va recollir documents singulars dels historiadors xinesos sobre els pobles d'Àsia Central i Oriental, huns, tàrtars, mongols i turcs.[8][7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973 [Consulta: 2 juny 2018].
  2. Li, Shenwen. «Stratégies missionnaires des jésuites français au XVIIè siècle.» (en francès). Faculté des Lettres. Université Laval. Quebec, octubre 1998. [Consulta: juny 2018].
  3. 3,0 3,1 Desbiens, Frédérick. «L'arrivée de Joachim Bouvet et de Jean-François Gerbillon, jésuites et mathémaciens officiels de Louis XIV, à la cour de l'empereur Kangxi» (en francès). [Consulta: juny 2018].
  4. Udías Vallina S.J., Agustín. «Jesuitas astrónomos en Beijing:1601-1805» (en castellà). Theologica Xaveriana, 1992. [Consulta: juny 2018].
  5. 5,0 5,1 «Biography of Claude Visdelou SJ, China missionary» (en anglès). Ecyclopedia Stochastikon. [Consulta: juny 2018].
  6. Vermander, Benoît. Les Jésuites et la Chine (en francès). Bruxelles: Lessius, 2012. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  7. 7,0 7,1 Magkanari, Despina. «Sinological Origins of Turkology in 18th century europe» (en anglès). European Journal of Turkish Studies, 2017. [Consulta: juny 2018].
  8. 8,0 8,1 «Claude de Visdelou» (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: juny 2018].